La Maria era una d’aquelles persones capaces de cosir complicitats, connectant lluites i persones. Una combinació explosiva –i atractiva– de disciplina, aprenentatge i perseverança, però també d’alegria i un cert hedonisme. Davant d’un repte, es deia a si mateixa: “Tu pots, Maria”, i assajava i es preparava fins a arribar on s’havia proposat, o probablement on li havien demanat les companyes de l’assemblea.
El seu camí va ser una evolució constant: des dels espais de drets humans a la Facultat de Dret i l’Institut de Drets Humans, fins a implicar-se a fons amb Enginyeria Sense Fronteres en l’àmbit de l’energia i la defensa dels drets bàsics fa divuit anys. Va ser una peça clau en la fundació de la Xarxa per la Sobirania Energètica i, posteriorment, de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE).
Va ser una peça clau en la fundació de la Xarxa per la Sobirania Energètica i, posteriorment, de l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE).
A l’APE s’hi va dedicar durant més d’una dècada, i sens dubte va ser una de les artífexs de moltes de les grans victòries que vam celebrar al desè aniversari, al Casal de la Prosperitat, la primavera de 2024: la batalla amb desenes de polítics per aconseguir l’aprovació de la llei 24/2015 i, amb aquesta, la prohibició de talls que va evitar més de 200.000 desconnexions d’aigua, llum i gas entre el 2015 i el 2020; o la posterior condonació del deute amb Endesa a més de 40.000 famílies. Entremig hi ha hagut centenars d’assemblees i assessoraments col·lectius; l’articulació internacional amb moviments socials d’arreu; la instal·lació de comptadors socials, o la visibilització de la pobresa energètica com a problema estructural. Cap d’aquestes lluites i victòries s’entendria sense la seva mirada, la seva contribució i el seu rol constant.
Tot i això, el que la Maria ens llega va molt més enllà d’aquestes fites. Ens deixa una manera de formar part del col·lectiu: un lideratge des de l’escolta, el creixement i la valentia. Una mirada estratègica i una veu ferma construïdes a còpia d’enfrontar-se a les seves pors i d’entomar sempre els reptes. Va saber trobar un equilibri poc habitual entre l’ego i la humilitat: la portaveu al servei de la comunitat, la cara visible que mai abandonava la trinxera ni girava l’esquena a una gestió, sovint tant avorrida com necessària.
El que la Maria ens llega és una manera de formar part del col·lectiu: un lideratge des de l’escolta, el creixement i la valentia.
Combinava així el treball de formiga, discret i constant, amb una visió panoràmica i col·lectiva. S’allunyava de la idea de la lluita com a èxit individual: treballava braç a braç amb activistes i afectades, escoltant i recollint, per després defensar amb contundència davant dels gegants d’Endesa, Naturgy, Iberdrola o Agbar. Era una estratega de l’acció, social i política, i una persona profundament entusiasta amb el que feia.
Quan la coneixies, descobries una activista justa –i justiciera– que cuidava les relacions amb una gran generositat. Sabia fer sentir bé qui l’envoltava; fos una companya de lluita, una periodista o una política, recordant-nos que l’activisme només té sentit des de l’amor i la cura mútua. I és que, per sobre de tot, ens deixa una amiga. Divertida, alegre, vital, i convençuda que la vida s’ha de gaudir i celebrar.
Quan la coneixies, descobries una activista justa –i justiciera– que cuidava les relacions amb una gran generositat, recordant-nos que l’activisme només té sentit des de l’amor.
Ens emportem infinits aprenentatges de la Maria. Ens queda d’ella la fermesa en la defensa dels drets, l’entusiasme contagiós o la capacitat de connectar lluites i persones, entre d’altres.
I un llegat que ens vincula, enfila i arrela a continuar cuidant les unes a les altres i teixint xarxa en un món que sovint ens desborda i ens empeny a caminar soles.
Gràcies, Maria.
