L’any 2025 s’ha assolit l’enèsim rècord històric de creueristes a Barcelona, amb gairebé 4 milions de passatgers, més del doble dels habitants de la ciutat. Els darrers deu anys, la quantitat anual de creueristes ha anat augmentant sense aturador, un 57%, i tenim el trist rècord de ser el primer port de la Mediterrània en passatgers i el sisè de tot el món (els cinc primers al Carib, l’àrea, amb diferència, de més trànsit).
Aquestes xifres són del tot insostenibles des del punt de vista social i ambiental, tal com denunciem des de fa anys molts moviments socials i ecologistes, i en els últims anys la ciutadania també s’ha pronunciat en contra d’aquesta indústria, com ho demostra la darrera enquesta de percepció del turisme de l’Ajuntament de Barcelona, on el 65% de la població creu que cal limitar els creuers.
L’acord de Jaume Collboni amb les autoritats portuàries és una mesura cosmètica que, en cap cas, persegueix un decreixement veritable del trànsit de creuers i creueristes
Per això, Stop Creuers Catalunya (SCC) va fer el 2024 una proposta de reducció real i viable de les terminals de creuers que incloïa el tancament de les terminals A-B-C, la no licitació de la terminal G i que les tres restants fossin revisades mitjançant una taula ciutadana per tal de continuar reduint el trànsit de creuers fins a eliminar-lo. L’any 2025, l’Ajuntament de Barcelona, conscient del rebuig ciutadà envers els creuers i entomant en part la nostra proposta, va anunciar un nou acord amb el Port de Barcelona per reduir de 7 a 5 les terminals de creuers. El pacte, que inclou inversions públiques milionàries envoltades de declaracions de sostenibilitat i millores ambientals, suggeria que implicaria una reducció o limitació en el nombre de creueristes. Realment, però, es tracta d’una mesura cosmètica que, en cap cas, persegueix un decreixement veritable del trànsit de creuers i creueristes.
Aquest acord forma part de les estratègies de distracció tan habituals últimament en les polítiques de l’Ajuntament al voltant del turisme. En diem així perquè, lluny d’induir-ne el decreixement, aturar-ne el creixement o, ni tan sols, reduir-ne els impactes, van destinades només a disminuir la conflictivitat al voltant del turisme, a fer veure que l’Administració s’encarrega del problema i a apaivagar el malestar social. Ho fa mitjançant titulars grandiloqüents que amaguen una lletra –no tan petita– que acaba impugnant-los, però que en aquest món de lectura ràpida i en diagonal li estan donant molta rendibilitat política.
El professor Donaire, comissionat de la Gestió del Turisme Sostenible, és un titella “amable” posat allà per adormir les feres i avorrir els col·lectius contra la turistització
Així, Collboni sembla ser, avui, en l’àmbit internacional, l’alcalde que més i millor lluita contra la turistització; l’alcalde que ha prohibit el lloguer turístic, quan de moment s’ha limitat a anunciar l’aplicació d’un decret ja existent de la Generalitat que entraria en vigor com a molt aviat el 2028, passat l’actual mandat municipal, però que, ara mateix, ningú sembla estar en disposició de predir com acabarà. Igualment, el govern municipal del PSC ha abraçat la fiscalitat al turisme i als creuers com a pal de paller del que seria –segons ells– una manera de lluitar contra la turistització. És cert que els hotelers se’n queixen amargament, però la realitat evident és que la major part de la recaptació es destina a promoció turística, de manera que ni tan sols la reserva del 25% per a polítiques d’habitatge impedeix que la inversió pública en promoció turística (el 75% restant) continuï augmentant globalment. Un exemple més seria el nomenament del professor Donaire com a comissionat de la Gestió del Turisme Sostenible: un titella “amable” posat allà per adormir les feres i avorrir els diferents col·lectius de la ciutat autoorganitzats contra la turistització… i que no canviï res.
La prova del cotó, novament, és l’aeroport del Prat. Aquí sí que Collboni no s’amaga, i declara obertament la seva preferència obsessiva per l’ampliació, mentre que Donaire sí que se n’amaga, i oculta, alhora, la seva posició històrica en contra d’aquest autèntic deliri desenvolupista, especulador i fora del temps històric que vivim. És bo recordar la connexió entre els projectes d’ampliació de les dues infraestructures, port de creuers i aeroport. Volen ampliar l’aeroport per acollir més vols intercontinentals, i des de l’Ajuntament es volen potenciar més els creuers de port base, que provoquen més ús de l’aeroport per part dels creueristes, una gran part dels quals venen d’altres continents: ampliarien l’aeroport per acollir més creueristes, amb una nul·la voluntat política de contenció i decreixement.
Fora de Barcelona, a Palamós, Roses i Tarragona, la indústria dels creuers també s’està expandint, amb creixements molt significatius i l’objectiu de duplicar les arribades
En efecte, malgrat els anuncis de “reducció” de l’Ajuntament i el Port, el fet és que hi ha una possibilitat ben clara que el 2028 arribem a l’esfereïdora xifra de 5 milions de creueristes, i més si continuen apostant pel que anomenen desestacionalització (que, ras i curt, significa creixement en temporada baixa) del turisme de creuers (del 2024 al 2025 els creueristes van augmentar, respectivament, en els mesos de febrer, octubre i abril, el 20%, 23% i 45%). El potencial de creixement existeix, i també la voluntat política, que s’evidencia de nou en l’acord entre ambdues institucions, que preveu el desdoblament de pont Porta d’Europa, a fi de facilitar la mobilitat des de i cap a les terminals de creuers.
Fora de Barcelona, a Palamós, Roses i Tarragona, la indústria dels creuers també s’està expandint, amb creixements molt significatius en el darrer any. A Tarragona, el 2025 hi ha hagut 62 escales de vaixells i 126.348 passatgers, i per al 2026 se’n preveuen, respectivament, 79 i 155.000. Segons l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), aquest augment es deurà a l’aposta per als creuers de luxe (a Barcelona ja representen el 26% de l’activitat), que s’emmarca igualment dins la senda de creixement del sector creuerístic. En tot cas, l’objectiu de l’APT és duplicar a mitjà termini les arribades; un propòsit insostenible per a la ciutat, atès que bona part dels seus barris emblemàtics ja comencen a no ser més que aparadors per a turistes i que alguns barris, com el Serrallo, ja superen els índexs de contaminació per NOx establerts per la Unió Europea.
Amb l’excusa de la creació de riquesa, desestacionalització i deslocalització, les administracions i autoritats portuàries competents promouen el creixement sense límits de la indústria de creuers i repeteixen l’error comès a Barcelona.
Reiterem les múltiples raons que tenim contra aquesta indústria insalubre, supèrflua i destructiva, més encara davant les crisis energètica, climàtica i ecològica
Per tot plegat, reiterem les múltiples raons que tenim contra aquesta indústria insalubre, supèrflua i destructiva, més encara davant les crisis energètica, climàtica i ecològica que ja vivim. Els creuers són el mitjà de transport més contaminant per persona i quilòmetre, i Barcelona és la ciutat europea més afectada per la seva contaminació, ja que emeten quantitats ingents de gasos altament contaminants i perjudicials per a la salut, com vam demostrar fa un any des d’SCC amb mesures fetes directament al port. Així mateix, la indústria creuerística i l’arribada dels seus milions de visitants provoca greus impactes negatius en termes de turistització: expulsió de la població, massificació de l’espai urbà, problemes de mobilitat, transformació del comerç i dels barris, etc., problemes que s’agreujaran si Barcelona no deixa de tenir el potencial de rebre 5 milions de creueristes anuals, o més.
D’altra banda, els creuers són grans consumidors de recursos de les ciutats (energia, aigua, gestió de residus…) i provoquen impactes socials, ambientals i sanitaris inacceptables, costejats amb fons públics i per a benefici d’unes poques empreses navilieres. En aquest context, recordem que aquesta indústria està en mans d’unes poques multinacionals que naveguen sota banderes i regulacions de refugis fiscals, cosa que significa pitjors condicions laborals i salaris, evasions fiscals i menys regulacions ambientals. I per acabar-ho d’adobar, una de les grans empreses del sector i amb dues terminals al port de Barcelona, Carnival Cruises, té vincles familiars i financers directes amb l’estat genocida Israel, i la naviliera MSC, que té una terminal a Barcelona, també té vincles amb aquest estat, al qual ha donat suport i hi ha transportat armes.
Per justícia social i ambiental global, doncs, no ens cansarem de dir i exigir STOP CREUERS, a Catalunya i arreu!
