A l’institut Margarida Xirgu aquest curs s’han quedat amb una sola integradora social. Feia un temps, des de l’època de la covid, que comptaven amb dues, però els fons europeus de què penjava el reforç es van acabar. Al centre no tenen una educadora social, i la troben a faltar. “Els conflictes els mirem de resoldre el professorat mateix, en hores extres que fem, però de vegades no arribem a fer classe i gestionar els problemes socials que explica l’alumnat, i frustra molt no poder-los derivar de manera ràpida i eficaç”, explica Júlia Pitarch, professora de català i tutora en aquest centre de l’Hospitalet de Llobregat. És un dels que els departaments d’Educació i d’Interior preveien que formés part del pla pilot per avaluar si surt a compte incorporar agents dels Mossos d’Esquadra a fer funcions preventives i de mediació en centres educatius.
“La indignació no venia estrictament pel fet de posar-nos un policia a l’institut, sinó perquè, a més, se’ns presenta que ve a fer tasques pròpies d’una figura que només tenen alguns centres, quan hauria d’estar en tots”, valora Júlia Pitarch, professora a l’Hospitalet de Llobregat.
L’oposició del professorat en assabentar-se’n va fer que la direcció baixés del carro, com ha passat en almenys la meitat dels 14 centres inicialment participants a la prova. “La indignació no venia estrictament pel fet de posar-nos un policia a l’institut, que no pinta res en un centre educatiu, sinó perquè, a més, se’ns presenta que ve a fer tasques pròpies d’una figura que només tenen alguns centres, quan hauria d’estar en tots”, valora Pitarch.
Educació xifra en 99.411 l’alumnat d’ESO amb necessitats educatives específiques per situacions socioeconòmiques i/o socioculturals desafavorides. Atenent el nombre d’educadores socials que fa constar en actiu (112), toquen per cap 888 alumnes.
Si obrim la mirada també a infantil i primària, la dada total s’eleva a 304.736 alumnes. I, si als comptes afegim una altra figura de suport socioeducatiu principal, les integradores socials (592 en actiu als centres, seguint les dades d’Educació), toquen 433 alumnes amb necessitats per raons socioeconòmiques i/o socioculturals desafavorides a cada educadora o integradora.
Són xifres que ajuden a intuir el buit de professionals de suport socioeducatiu que hi ha pendent de cobrir davant el volum de necessitats que es concentren en el dia a dia de molts centres educatius.
L’entitat de recerca pel dret a l’educació Equitat.org –l’antiga Fundació Bofill– remarca que treballar des del vincle, com han de fer aquestes professionals, demana grups reduïts, de màxim quatre o cinc alumnes, amb una freqüència de tres sessions setmanals al llarg del curs. Calcula que calen, com a mínim, un miler de professionals socioeducatives més per cobrir els centres on és més urgent fer-ho, els considerats de més complexitat del sistema educatiu català.
Equitat.org calcula que calen, com a mínim, un miler d’integradores i educadores més per cobrir només els centres considerats de més complexitat del sistema educatiu català.
En concret, pensant en aquests centres, calculen unes 700 integradores i més de 350 educadores socials. “Fan funcions que són crítiques, com promoure la relació entre el centre, els recursos comunitaris i les famílies, i també són molt adequades per treballar la convivència, a partir d’atendre les necessitats dels nois i noies; amb una manera de relacionar-s’hi que suavitza enormement com estan al centre educatiu, que reforça la confiança quan perceben que les seves necessitats tenen cabuda, i llavors l’aprenentatge és més possible que funcioni”, exposa Mònica Nadal, directora de recerca d’Equitat.org.
Critica que, tanmateix, les figures professionals socioeducatives –part de les que depèn fer efectiva una escola inclusiva– no s’han concebut encara com “els recursos bàsics que són”, sinó que la tendència ha estat “posar pedaços” i subordinar-les a “burocràcia”. “Això estressa enormement els centres, perquè se’ls fa demanar almoina per educar; no tenen els recursos per fer-ho com se’ls demana que ho facin”, denuncia Nadal.
L’acord del Govern amb la UGT i CCOO, signat al març, preveu, entre les millores orientades a l’educació inclusiva, consolidar 300 figures socioeducatives, que inclou tècniques d’integració social i educadores socials, entre el 2027 i el 2030. La nova proposta que el departament d’Esther Niubó durà als sindicats contraris a l’acord aquest dimecres, a la reunió de la mesa sectorial, incrementa les mans i avança els tempos.
“És una figura que no s’ha estandarditzat; s’hi pensa com a reacció quan hi ha problemes, de manera que la part de prevenció de l’educació social ens la perdem”, exposa Óscar Martínez, vicepresident Col·legi d’Educadors i Educadores Socials.
Des del Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya (CEESC), critiquen que, fins ara, el desplegament als centres catalogats com de més complexitat “tendeix a la intervenció reactiva”, en lloc de “consolidar plenament el potencial de les educadores socials” com a agents del sistema educatiu. “És una figura que no s’ha estandarditzat; s’hi pensa com a reacció quan hi ha problemes, de manera que la part de prevenció ens la perdem, malgrat que els centres veuen que ha d’haver-hi una figura mediadora amb els serveis socials i amb els serveis del territori i també per atendre situacions que són resultat de la tensió social”, exposa Óscar Martínez, vicepresident del CEESC.
“Potser tens un nen emprenyadíssim i no sap dir-te per què, i resulta que la seva família no arriba a final de mes, viu en una habitació o no torna a tenir psicòleg fins al cap de tres mesos. Ens centrem molt en el context escolar quan les situacions de violència fonamentalment tenen a veure amb el que succeeix fora de l’escola, i no hem de perdre de vista que les situacions de violència més fortes són les estructurals”, afegeix Martínez.
Des del Col·legi, a més, redueixen les dades oficials que difon Educació a la meitat, i asseguren que només hi ha 60 educadores socials incorporades al funcionament dels instituts (només de màxima complexitat). Són 25 professionals menys que el curs passat (repartides entre primària i secundària), detallen des del CEESC.
“Repartir la càrrega”
Una educadora per centre educatiu. Dues, en aquells en què hi ha més necessitats. Són els càlculs de mínims en què coincideixen les diverses professionals de l’àmbit consultades, a l’hora d’estimar com encarrilar una part de les dificultats del dia a dia als centres i descarregar les docents d’una part del sobrepès que denuncien.
“Penso que amb una educadora social, les feines de mediació i gestió de la conflictivitat que hi ha en molts instituts, entre adolescents, es podrien resoldre millor”, valora la professora Júlia Pitarch. Al seu centre, ve un educador dos cops per setmana, contractat per l’ajuntament. No forma part de l’equip i ho considera “insuficient”. “L’alumnat té molta inseguretat i inquietuds i aniria molt bé poder repartir la càrrega”, explica la docent.
L’Institut Jaume Callís és un dels quatre centres de Vic inclosos inicialment al pla pilot d’Educació i Interior. Laura Alabern n’és l’educadora social, i reivindica que el dia a dia fa evident quines figures cal reforçar-hi: educadores, integradores, orientadores i psicòlogues, en paral·lel a reduir les ràtios, remarca. La mobilització dels equips va fer que les seves direccions també comuniquessin la retirada de la criticada prova pilot que, a parer d’Alabern, “intenta instaurar la cultura de la por i el càstig, tot el contrari de les funcions d’un centre educatiu”.
La consellera Niubó ha explicat durant la compareixença de dimarts al Parlament que sis agents dels Mossos actuen en el marc de la prova pilot per ajudar el personal educatiu en tasques de prevenció i mediació i explorar possibles coordinacions entre serveis públics.
Niubó ha explicat durant la compareixença de dimarts que sis agents dels Mossos actuen en el marc de la prova pilot per ajudar el personal educatiu en tasques de prevenció i mediació i explorar possibles coordinacions entre serveis públics. La consellera ha remarcat que no hi ha damunt la taula un canvi de model; que la presència policial als centres “no és una incorporació estructural” i “no substitueix la de professionals socioeducatius”, sinó que els agents tenen “un paper complementari”: “coneixement expert en prevenció de riscos, mediació i assessorament i coordinació amb altres serveis quan la situació ho requereixi, amb una perspectiva educativa, restaurativa i respectuosa amb drets dels infants i adolescents”.
El sindicat majoritari a l’educació, USTEC, des del primer moment s’hi ha oposat. “Ni que es tracti d’agents que tinguin una formació en mediació, la tenen per uns contextos que no tenen res a veure amb els contextos educatius”, manté la seva portaveu, Iolanda Segura. Alhora que recorda que reduir les ràtios és una mesura que “ja està demostrat” que redueix la conflictivitat a les aules i genera un clima de més benestar. “Si no creem una estructura que analitzi les qüestions d’origen de comportaments que poden ser disruptius, planifiqui les intervencions i les pugui dur a terme, no solucionarem res, i això un agent dels Mossos no ho podrà fer; no supleix els recursos i mesures que necessitem; un agent de policia no forma part del catàleg de professionals que estem demanant”, denuncia Segura.
“Mala decisió” amb evidència científica
Óscar Martínez, vicepresident del CEESC, defensa que incorporar policies en centres educatius els pot “restar capacitat de prevenció i de resolució de conflictes a les professionals educatives que hi ha”. “És una decisió curtterminista; comparable a donar un diazepam a les persones amb profunds malestars, que el que necessiten és teràpia amb un professional a llarg termini i amb confiança”, exposa.
Mònica Nadal, directora de recerca d’Equitat.org, ho emmarca en una línia de respostes “securitàries” que impacten especialment en el jovent racialitzat, sobre el qual recau una mirada “molt més estigmatitzant i problematitzadora”.
Des d’Equitat.org, també defensen que és “una mala decisió”. La seva directora de recerca recorda que, en analitzar els programes que s’han desplegat en altres països on s’ha intentat abordar problemes de convivència als centres amb figures policials, “tota l’evidència diu que no funcionen”; que el que fan és crear altres problemes: “abandonament escolar prematur; expulsions d’alguns perfils poblacionals, que llavors, expulsades de les institucions educatives, sí que poden acabar en problemes més grossos”, concreta Nadal.
Emmarca la prova pilot d’Educació i Interior en una línia de respostes “securitàries” que impacten especialment en el jovent racialitzat, sobre el qual recau una mirada “molt més estigmatitzant i problematitzadora”, remarca Nadal. “Fa que qualsevol comportament que es considera disruptiu o desafiant tingui una lectura molt més dura i molt més penalitzadora; té conseqüències molt més greus per a aquests nois i noies, davant un mateix comportament observable en jovent no racialitzat o de famílies una mica més benestants, i això està documentat”, defensa.
La consellera Niubó ha exposat en seu parlamentària que l’objectiu de la polèmica prova pilot d’Educació i Interior és analitzar si determinades formes de coordinació poden ajudar els centres davant de situacions cada vegada més complexes. Un cop s’avaluï, Educació valorarà escalar la iniciativa al conjunt del sistema, tot i que cap centre serà obligat a aplicar-lo si veu que no li és útil, ha insistit Niubó, alhora que ha demanat no emetre judicis abans de tenir l’evidència dels resultats i “no actuar des del prejudici”.
Del que hi ha evidència sòlida que funciona són les estratègies basades en l’aprenentatge socioemocional, la identificació de problemes de salut mental, la mentoria i les pràctiques restauratives, defensa Nadal.
Del que hi ha evidència sòlida que funciona per “reduir la violència i millorar la convivència”, continua explicant la sociòloga Mònica Nadal, són les estratègies basades en l’aprenentatge socioemocional –dirigides a ajudar els nois i noies a entendre què senten i com autoregular-se–; la identificació de problemes de salut mental; la mentoria i les pràctiques restauratives.
Com tantes altres docents, Júlia Pitarch està preocupada per no arribar a atendre les motxilles que veu carretejar al seu alumnat: dols migratoris, trencadisses emocionals arran de processos de desnonament i estats d’angoixa per la precarietat familiar i altres dificultats. “El professorat no tenim formació per tot això; el que ens falten són educadores i psicòlogues per atendre-ho”, té clar.
