Des del passat 5 de febrer, l’activista grec Aristotelis Chantzis es troba en vaga de fam “fins a la mort”. L’1 de maig s’hi afegia Suzon Dopaggne. Totes dues formen part de la Comunitat de Refugiats Okupats de Prosfygika, un projecte autogestionat de la ciutat d’Atenes amb més de dues dècades d’existència. L’objectiu de la vaga és, precisament, aturar el desallotjament d’aquest espai emblemàtic i on viuen centenars de persones.
Des de l’equip mèdic que els hi fa seguiment alerten del risc imminent de danys irreversibles o de mort sobtada. En l’últim comunicat sobre l’estat de Chantzis, es deixa ben clar el seu deteriorament físic després de gairebé quatre mesos de vaga, patint desmais freqüents, inflamació a les extremitats que limita el seu moviment o “lesions electrocardiogràfiques persistents que predisposen a arrítmies mortals”. Tot i això, el mateix vaguista ja ha assenyalat que no té cap intenció de deixar la vaga.
Llarga història d’acollida i autoorganització
Per a la comunitat de Prosfygika, el desallotjament no implica només la pèrdua d’un habitatge, sinó la destrucció d’una enorme i simbòlica estructura de suport mutu consolidada durant molts anys. En els seus vuit blocs d’habitatges actualment hi viuen més de 400 persones de 30 nacionalitats, així com més de 50 menors d’edat. Tot i que gran part són famílies refugiades, també hi conviuen activistes o altres treballadores precaritzades.
Les 400 persones que hi viuen s’organitzen plenament en assemblees, inspirades, segons el mateix col·lectiu, en el model del Confederalisme Democràtic de Rojava
S’organitzen plenament en assemblees, inspirades, segons el mateix col·lectiu, en el model del Confederalisme Democràtic de Rojava. A través d’una vintena d’“estructures”, s’intenta garantir les necessitats bàsiques tant de la comunitat que hi viu com de les persones del barri, el que inclou menjadors, projectes educatius, centre de salut, farmàcia social o activitats de lleure. A més, compta amb estructures íntegrament formades per dones, que funcionen com a “espai de refugi i empoderament”.
Més enllà d’això, el complex de Prosfygika té també un gran valor històric. La seva funció original ja va ser l’allotjament de refugiades, concretament les persones gregues expulsades per Turquia als anys trenta després de la guerra greco-turca i la instauració de la República turca per Atatürk. Durant l’ocupació nazi, diversos edificis van servir com a refugi per a militants de la resistència antifeixista i, anys més tard, també van ser escenari d’enfrontaments durant la guerra civil grega.
Amb el temps, Prosfygika s’ha convertit en un dels principals símbols de resistència popular d’Atenes. Se situa, a més, a prop del barri d’Exarchia, un símbol del moviment anarquista i de les lluites veïnals a la capital grega. L’origen del projecte actual de Prosfygika es troba el 2010, en un context de crisi econòmica i de gran efervescència dels moviments socials a tot Grècia. Poc després, amb la guerra a Síria i l’anomenada “crisis dels refugiats”, es converteix en l’extraordinari espai autònom d’acollida que és avui en dia.
Les autoritats asseguren que l’estat de conservació dels blocs representa un problema de seguretat i defensen la necessitat de “recuperar” l’espai per a usos públics
Això l’ha posat en el punt de mira de les autoritats gregues, que en els últims anys han dut a terme fins a quatre plans diferents per desallotjar Prosfygika. La propietat dels edificis recau actualment en el govern regional de l’Àtica, que des de fa anys impulsa diferents projectes de “rehabilitació” de la zona. Les autoritats asseguren que l’estat de conservació dels blocs representa un problema de seguretat i defensen la necessitat de “recuperar” l’espai per a usos públics.
Aquest mes de febrer van anunciar els seus plans de reconstrucció de part del complex per a destinar-lo a habitatge social i per a acollir als familiars dels pacients d’un hospital proper. Des de Prosfygika dubten de les autèntiques intencions d’aquest pla urbanístic, i asseguren que elles ja li donen un ús social a l’espai. L’integren, en canvi, com un antagonisme als projectes de gentrificació i l’especulació urbanística que pateixen àmplies zones d’Atenes. Situat molt a prop del centre de la ciutat, l’àrea on es troba Prosfygika té un alt valor immobiliari.
Tal com denuncien diferents col·lectius socials de la ciutat, des de l’arribada l’any 2019 del govern conservador de Nova Democràcia s’han accelerat els desallotjaments de centres socials i habitatges ocupats. Això coincideix amb la proliferació de pisos turístics i l’arribada massiva de fons d’inversió internacionals al mercat immobiliari de la capital grega, així com de plans de transformació urbana com la construcció d’una nova línia de metro o projectes per a la revalorització econòmica de la zona.
La lluita continua
Les vagues de fam no són l’única acció de protesta que està portant a terme el col·lectiu de Prosfygika. Dins del que han anomenat com una “escalada de la lluita per la defensa de la vida”, s’han convocat manifestacions a les principals ciutats europees, així com accions davant les ambaixades i consolats grecs. La més multitudinària va tenir lloc aquest cap de setmana a Atenes, on milers de persones van sortir de la plaça Syntagma i van recórrer el centre de la capital “per a mostrar a l’Estat grec i als capitalistes que lluitarem fins a la victòria”.
El cas ha arribat també fins a Amnistia Internacional (AI), qui ha denunciat en un comunicat el “greu risc de desallotjament forçós” al que s’enfronten centenars de refugiats i “persones d’altres grups vulnerables”. Quan es va preguntar al govern grec per les denúncies d’AI i si té intenció de complir amb els estàndards internacionals de drets humans, el portaveu del primer ministre Kyriákos Mitsotákis, va reafirmar la intenció de tirar endavant el desallotjament, ja que, en les seves paraules, “ningú està per sobre de la llei”. Des de Prosfygika no han dubtat a considerar-ho una sentència de mort per a les vaguistes.
Amnistia Internacional ha denunciat en un comunicat el “greu risc de desallotjament forçós” al que s’enfronten centenars de refugiats i “persones d’altres grups vulnerables”
Tot i això, mantenen que no tenen cap intenció de deixar de lluitar per evitar el desallotjament, emmarcant el conflicte dins d’una disputa més àmplia sobre el model de ciutat i la gestió de l’habitatge, així com en un context de gentrificació i especulació accelerada a tot Atenes i d’ofensiva policial i judicial sobre els espais ocupats. Per la seva banda, les autoritats conserven encara el discurs de la necessitat de “recuperar” els edificis per motius de seguretat i ús públic, mentre les residents alerten que el procés pot suposar la desaparició d’un dels principals projectes d’habitatge autogestionat que queden a la capital. Amb la vaga de fam entrant en un estat crític i sense cap indici d’una negociació imminent, el futur de Prosfygika és ara més incert que mai.
