Al terme de Morella (els Ports), 182,43 hectàrees de terrenys de pastura i camps de cereals, ametllers i lleguminoses podrien desaparèixer. El motiu: la instal·lació d’una macrocentral fotovoltaica impulsada per Acciona i fragmentada en dues plantes, Llivis i Llèqua, de 49 megawatts de potència cadascuna. L’últim responsable és la Generalitat Valenciana, qui en 2024 va concedir l’autorització administrativa de construcció. El projecte s’ha topat amb recursos i al·legacions de l’Ajuntament i la Plataforma No a la MAT-Comarques de Castelló i, ara, suma un nou escull: Acció Ecologista-Agró ha denunciat davant la Fiscalia de Medi Ambient de València la incompatibilitat del macropolígon solar per afectar la Zona d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) de l’Alt Maestrat, Tinença de Benifassà, Turmell i Vallivana, que forma part de la Xarxa Natura 2000.
Les plantes que Acciona projecta a Morella són només dues de les 41 instal·lacions que l’entitat ecologista ha portat a la Fiscalia per ubicar-se en sòls no urbanitzables protegits, per l’alt valor paisatgístic i agrícola, o en terrenys de la Xarxa Natura 2000, la xarxa europea d’espais naturals que busca garantir la supervivència de les espècies i hàbitats més valuosos i amenaçats del continent. La denúncia s’ha presentat contra la Generalitat Valenciana i el Ministeri espanyol de Transició Ecològica per un presumpte delicte de prevaricació administrativa ambiental, “a causa de la concessió d’autoritzacions contràries a les normatives d’ordenació i protecció territorial”, explica a la Directa Santiago Gasset, president i advocat d’Acció Ecologista-Agró. “Esperem que després dels tràmits legals oportuns s’enjudicien les persones implicades en la tramitació dels projectes recollits”, rebla amb rotunditat.
L’organització ecologista assegura que els 41 projectes contravindrien la normativa vigent i la jurisprudència dels tribunals Constitucional i Suprem per la incompatibilitat “amb l’ús racional dels recursos naturals”
En concret, 33 plantes s’instal·len en sòls protegits i 8 estan incloses en l’àrea de protecció de la Xarxa Natura 2000, als municipis de Moixent, Xarafull, Aiora, Zarra, Xalans, Montserrat, Torís, Soneixa, Sogorb, Ibi, Castalla, Albaida, Andilla, Llíria, la Serra d’en Galceran, Castelló de Rugat, Alcoi, Monfort del Cid, Bolbait, Assuévar, Morella, Llosa del Bisbe, Xulilla, les Useres, Cabanes i Requena. Cinc es troben en explotació i una quinzena tenen la construcció autoritzada, mentre que la resta estan en procés de tramitació. L’organització ecologista assegura que els 41 projectes contravindrien la normativa vigent i la jurisprudència dels tribunals Constitucional i Suprem per la incompatibilitat “amb l’ús racional dels recursos naturals i la conservació dels valors del sòl protegit”, com també dels hàbitats i espècies de la xarxa ecològica.
“Tenim clar que existeix jurisprudència suficient per a demostrar que l’administració està incomplint la llei i volem que la Fiscalia ho investigue”, afirma Gasset, i espera que la justícia actue, almenys, contra les instal·lacions que estan en funcionament o en construcció i, especialment, en aquelles que afecten terrenys de la Xarxa Natura 2000. “Donar llum verda a plantes en zones ZEPA, Llocs d’Interès Comunitari (LIC) o Zones d’Especial Conservació (ZEC), com les dues de Morella, unes altres dues en Soneixa o una en Assuévar, és molt arriscat”, adverteix Gasset, i afegeix: “Si es demostra que l’administració ha comès una il·legalitat hauria de pagar elevades indemnitzacions a les empreses i, a més, no podria adduir un desconeixement dels fets, perquè es fan constar en les al·legacions i, ara, també en la denúncia”.
Per ara, almenys una dotzena d’entitats ecologistes s’han sumat a la denúncia d’Agró amb la presentació d’altres escrits de la mateixa índole. Entre elles es troben Ecologistes en Acció, Per l’Horta, Xúquer Viu, Montesa Territori Viu o la Coordinadora per una Ubicació Racional de les Renovables, que aglutina quasi una huitantena d’organitzacions veïnals, plataformes ecologistes o cooperatives agrícoles en defensa d’una transició energètica sostenible amb el territori. “Serà una denúncia de llarg recorregut”, albira Rosa Mas, biòloga i membre de la Coordinadora. “Els sòls protegits afectats són terrenys agrícoles que, tot i que les instal·lacions es retiren, no tornaran a ser conreables, perquè el sòl queda completament destruït pel moviment de terres d’excavadores i màquines i, per consegüent, desapareix la fauna i flora associades”, exposa l’experta.
“Tenim clar que existeix jurisprudència suficient per a demostrar que l’administració està incomplint la llei i volem que la Fiscalia ho investigue”, afirma Santiago Gasset
Tot i que les entitats no disposen de proves que demostren el presumpte delicte de prevaricació administrativa, ambdues entrevistades posen el focus en la trama d’irregularitats i el modus operandi d’empreses com Acciona i Forestalia, la relació de les quals és investigada judicialment després de destapar-se una suposada trama de corrupció ambiental en la tramitació de macroprojectes renovables en Aragó a canvi de contraprestacions financeres que involucra càrrecs del PSOE i alt funcionariat del Ministeri. “Acciona i Forestalia han impulsat molts projectes al País Valencià, per la qual cosa la trama també podria apuntar cap ací”, adverteix Mas. De les 41 instal·lacions denunciades, segons ha pogut comprovar aquest mitjà, cinc són promogudes per Acciona.
En el cas de les plantes d’Acciona a Morella, tal com va publicar la Directa, al voltant d’un 30% de la superfície afectada pertany a les famílies de dos membres del PSPV que ocupaven un càrrec rellevant en el govern del Botànic. En octubre de 2020, l’aleshores alcalde Rhamsés Ripollés Puig (PSPV-PSOE) va fer compatible l’ús dels terrenys afectats, catalogats com a sòl no urbanitzable comú o protegit, amb la instal·lació solar. Tot i que la decisió municipal no prova cap presumpte delicte de “prevaricació”, segons la Plataforma No a la MAT-Comarques de Castelló, la propietat en mans de dos càrrecs del partit socialista valencià “podria resultar clau en la ubicació seleccionada per la macroplanta, i alhora facilitar el procés de tramitació del projecte”.
Lleis que sostenen la denúncia
L’ofensiva jurídica de les entitats ecologistes sosté que el desplegament de les renovables està vulnerant directament el marc legal estatal i la jurisprudència. La denúncia es recolza en l’article 25 de la Llei estatal de Canvi Climàtic —que obliga a fer compatible la transició energètica amb la conservació del patrimoni natural— i en la Llei de Sòl i Rehabilitació Urbana, la qual blinda els terrenys d’alt valor ambiental, cultural o paisatgístic davant transformacions agressives. A més a més, es fa referència a les sentències 4240/2016 del Suprem i la recent 25/2024 del Constitucional, les quals posen de manifest que la instal·lació de plantes renovables és una actuació excepcional que resulta “incompatible” amb el sòl protegit, “ja que difereixen dels usos vinculats a la utilització racional dels recursos naturals”.
És el cas, per exemple, de les plantes fotovoltaiques impulsades a Cabanes i Vilafamés (la Plana Alta) i les Useres (l’Alcalatén) per una de les filials del grup Harbour Energy SL, que controla més d’una cinquantena d’empreses d’energia renovable repartides en 25 províncies de l’Estat espanyol. La superfície afectada abraçava 718 hectàrees de camps de vinyes en producció que, per ara, s’han salvat de 855.000 panells solars “gràcies a la pressió social exercida pel veïnat”, recorda Laia Pitarch Centelles, veïna de les Useres i activista del col·lectiu Defensem les Nostres Arrels. “Els projectes afectaven una zona d’alt valor agrícola i econòmic. Hi ha tres cellers de vi i un centenar de veïns que hi viuen de manera permanent i treballen en els seus negocis agrícoles. Hagueren perdut el treball i la forma de vida arrelada a la terra”, relata Pitarch. En els últims cinc anys, la Generalitat ha estat treballant en el Pla d’Acció Territorial dels Paisatges Agraris Culturals del Vi que hauria de permetre blindar aquests terrenys de les macrorenovables.
“Els projectes afectaven una zona d’alt valor agrícola i econòmic. Hi ha tres cellers de vi i un centenar de veïns que hi viuen de manera permanent”, relata Laia Pitarch
Tot i que l’empresa va confirmar en 2024 que cap dels projectes hi seguiria endavant perquè no van rebre a temps l’autorització ambiental i van caducar els permisos de connexió a la xarxa, continuen anunciats al visor cartogràfic de la Generalitat Valenciana com a instal·lacions “admeses a tràmit”. “Tenim por que es puguen reactivar, més encara amb el govern autonòmic actual i després que la línia MAT els Ports-Almassora estiga completament construïda i puguen sorgir projectes eòlics i solars que s’hi connecten fàcilment”, adverteix Pitarch.
El blindatge legal és encara més estricte en el cas dels huit projectes que afecten la Xarxa Natura 2000, on la Llei de Patrimoni Natural i de la Biodiversitat i la Directiva Europea d’Hàbitats prohibeixen qualsevol alteració que en perjudique la integritat. Agró recorda que la sentència 134/2019 del Constitucional ja va dictaminar que aquestes zones europees queden supeditades exclusivament a la seua preservació. Sota aquest argument, l’entitat assenyala directament la responsabilitat del funcionariat de la Generalitat i el Ministeri: “com que han sigut advertits prèviament d’aquesta jurisprudència, l’aprovació dels parcs podria incórrer en els articles 230 i 404 del Codi Penal”, els quals castiguen la prevaricació ambiental i urbanística amb penes de fins a quinze anys d’inhabilitació, argumenta. No obstant això, cal recordar que l’article 9 del decret llei 14/2020, del Consell, de mesures per a accelerar la implantació d’energies renovables, permet construir plantes fotovoltaiques “en àrees sotmeses a protecció mediambiental”, com els espais de la Xarxa Natura 2000, tot i que estableix que s’hi haurà de determinar la compatibilitat “cas per cas”.
Dues de les instal·lacions que amenacen terrenys de la xarxa ecològica i que es recullen a la denúncia són les plantes fotovoltaiques promogudes per dues filials de l’empresa V3J Ingeniería y Servicios SL, al terme municipal de Soneixa (l’Alt Palància), dins de l’àrea del Pla d’Ordenació dels Recursos Naturals (PORN) de la Serra d’Espadà. El projecte afecta una superfície de 27,5 hectàrees d’alt valor agroecològic, envoltada per terrenys forestals catalogats com a zona d’alt risc d’incendi i ubicada en àrees de la Xarxa Natura 2000: la ZEPA de la Serra d’Espadà, i la línia d’evacuació en el ZEC i LIC del curs mitjà del riu Palància. A més a més, afecta una zona protegida pel Pla d’acció territorial sobre prevenció del risc d’inundació (Patricova) per presentar una perillositat geomorfològica a causa de la formologia del terreny.
El veïnat de Soneixa, organitzat en l’Associació per la Recuperació del Bosc Autòcton de l’Alt Palància, va presentar al·legacions en 2023 i, posteriorment, una denúncia davant la Fiscalia de Medi Ambient per un presumpte delicte de prevaricació ambiental que va ser desestimada. Ara, estan a l’espera de la resolució d’un recurs contenciós administratiu i també s’han sumat a la denúncia d’Agró. “Denunciem l’impacte ambiental i agrícola del projecte, en una zona de la Xarxa Natura 2000 protegida per l’alt valor de la fauna i flora”, destaca Mònica Picot, membre de l’entitat ecologista. En les al·legacions i les denúncies han indicat l’afectació “directa” a les zones de campejo de l’espècie protegida àguila perdiguera o a la xarxa d’arbres monumentals d’interès locals, o les afeccions en l’entorn del riu Palància.
Amb tot, l’agost de 2024 la Generalitat Valenciana va emetre una declaració d’impacte ambiental favorable, en la qual s’afirma que l’afectació sobre la Xarxa Natura 2000 no serà “apreciable” i, per tant, “no es requereix una avaluació detallada de les repercussions”. En canvi, segons Picot, l’aprovació de la DIA suposa una “irregularitat”, ja que “per llei estan obligats a elaborar un informe especial, a hores d’ara inexistent, en cas d’ocupar zones de la xarxa”.
Segons consta a la denúncia, l’administració autonòmica “ha donat instruccions als funcionaris que tramiten i informen les DIA perquè no citen el caràcter protegit o no dels terrenys on s’instal·len”
Cal destacar que, segons consta a la denúncia impulsada per Agró, l’administració autonòmica “ha donat instruccions als funcionaris que tramiten i informen les DIA perquè no citen el caràcter protegit o no dels terrenys on s’instal·len”. Mostra d’això és la resolució del 5 de novembre de 2024, de la Direcció General d’Urbanisme, Paisatge i Avaluació Ambiental, per la qual es formula la DIA d’una planta fotovoltaica al terme de Montserrat (Ribera Alta). S’hi fa constar que “atenent el criteri de l’advocacia general de la Generalitat, la present resolució determina la conveniència de realitzar l’actuació i les condicions en què s’ha de realitzar, sense que s’hagen de conèixer qüestions urbanístiques, fins i tot, les relatives a l’atribució d’ús i aprofitament en sòl no urbanitzable”.
A menys de 10 quilòmetres de Soneixa es troba el municipi de Sogorb, on l’empresa Verdenes Solar 5 SL, filial de la francesa Reden i l’holandesa Kenergy, pretén construir una macroplanta solar de 86.000 panells en una superfície de 98,41 hectàrees de terrenys forestals i agrícoles en producció, protegits pel PORN de la Serra Calderona. A banda de les afeccions mediambientals en sòl protegit, Amparo Gómez, veïna de la localitat i membre de la Plataforma contra la Fotovoltaica Calderona i de l’ARBA l’Alt Palància, posa el focus en l’impacte humà: “Hi ha una quarantena d’habitatges, ocupats per famílies, llauradors i veïns jubilats, molt afectats perquè les plantes solars es projecten de manera que les casetes quedaran aïllades per un clos de 17 quilòmetres”.
L’aïllament, segons adverteix el veïnat, pot suposar un perill en cas d’incendi d’una planta solar, i posen com a exemple els 35 incendis registrats en Extremadura per sobrescalfament de fotovoltaiques en 2024 i 2025. I també en cas de possibles barrancades, ja que la instal·lació s’ubica en el vessant d’una muntanya per on circulen al voltant de cinc rambles que passen per les zones habitades. “Situen les plaques en una pendent superior al 25% i això és il·legal”, assegura Gómez, i insisteix: “Estan creant una autèntica ratonera”. A més a més, el projecte incompleix l’article 59 del PORN, on s’estableix la impossibilitat d’instal·lacions elèctriques en l’àrea del Pla. Així i tot, en maig de 2025, la Generalitat Valenciana va concloure de manera favorable la declaració d’impacte ambiental que permetria atorgar l’autorització administrativa de construcció, malgrat que el projecte va ser desestimat en maig de 2023 per, precisament, ocupar l’àmbit del PORN.
“Hi ha diversos incompliments i perills greus que ens van fer presentar una denúncia a la Fiscalia de Medi Ambient, que va ser admesa i s’està investigant. Ara ens sumem a la denúncia d’Agró”, afirma Gómez, i postil·la que “faran tot el possible per a protegir un paisatge únic, amb boscos i camps de cultius tradicionals, i les famílies que hi vivim”.
