“Volen fer creure que són una empresa local, que es preocupa pel territori i la seua gent, però realment només volen fer negoci per mitjà d’un funcionament molt caciquil”. Així descriu la societat energètica EnerHi Manel Torlà, veí de Vilafamés afectat per una macroplanta fotovoltaica que la mercantil pretenia instal·lar a la comarca de la Plana Alta. Fundada en l’any 2019 i amb seu a Borriol (la Plana Alta), EnerHi és una de les sis grans multinacionals que es reparteixen més de la meitat dels projectes de macrorenovables que actualment es troben en tramitació al País Valencià. És una filial del grup Harbour Energy SL, el qual controla més d’una cinquantena d’empreses d’energia renovable repartides en 25 províncies de l’Estat espanyol.
Si es fa una cerca ràpida d’EnerHi a internet, resulta fàcil saber qui és la cara visible al territori valencià: Antoni Vicent Llorens Mateu, president i director executiu de la mercantil, és entrevistat pels principals mitjans locals sobre els seus projectes, la necessitat de transitar cap a un model energètic “sostenible” o els “beneficis” que generarien les renovables. Com si es tractés d’una empresa local, ell mateix s’encarrega de visitar els pobles i parlar amb els propietaris dels terrenys que li interessen. “Ens pregona tot el que és bo de l’empresa i de les plantes solars”, exposa Miquel Sala, un dels llauradors afectats per una central fotovoltaica que EnerHi projectava a la Vall d’Alba (la Plana Alta). “Sempre dona la cara i contacta amb la gent directament per telèfon per intentar convèncer del projecte”, afegeix Laia Pitarch Centelles, veïna de les Useres i activista del col·lectiu Defensem les Nostres Arrels, contrari a una planta solar d’EnerHi de 351 hectàrees. En les seues visites, però, no fa cap menció a la trajectòria política dels membres de l’empresa, els interessos econòmics o d’on prové el capital estranger que el finança.
Els anys 1995 i 1999, Antoni Llorens va formar part de les llistes electorals del PSOE, en les candidatures presentades per la circumscripció de Castelló a les Corts Valencianes
Originari de Borriol, però establert en Sevilla, Llorens va canviar el carnet del PSOE pel d’abanderat de les plaques solars després que fracassara la seua carrera política. Els anys 1995 i 1999 va formar part de les llistes electorals del PSOE, en les candidatures presentades per la circumscripció de Castelló a les Corts Valencianes, en els comicis que atorgaren la victòria a l’expresident Eduardo Zaplana (PP). Mai va aconseguir un escó i va acabar substituint la política per les renovables. Al llarg dels últims anys, ha recorregut l’Estat espanyol promovent la implantació de parcs eòlics i solars “com a una oportunitat per a l’Espanya buidada”.
EnerHi és la porta giratòria d’altres militants del partit socialista amb una carrera poc exitosa. Apoderat i accionista de l’empresa al 10%, Fernando Casto Prieto López va formar part de la llista electoral del PSOE de Valverde del Fresno (Cáceres) en les eleccions municipals de l’any 2003. Juan Manuel Aceña Velasco i Elena Rodríguez Antillano són altres dos apoderats d’EnerHi amb un passat lligat a la formació socialista. Aceña Velasco apareix en la candidatura del PSOE de Madrid a les eleccions al Congrés dels Diputats i Senat espanyol de 2000, mentre que Rodríguez Antillano va ser tresorera de la fundació Tomas Meabe, una entitat que deu el seu nom al fundador de les Juventudes Socialistas de España (PSOE) i que té el seu domicili social a la seu central del partit al carrer Ferraz de Madrid.
Al consell d’administració també figura la societat Vasco Americana de Inversiones SL, administrada per Federico Mañero Ruiz, exdirigent de Joventuts Socialistes en els anys huitanta i condemnat a un any de presó en 2022 per un delicte de malversació de diners públics en un préstec que va atorgar la Junta d’Andalusia a una empresa energètica de la qual formava part. Empresari conegut en el sector, Mañero ha sigut membre de diversos consells d’administració, destacant la seua participació en l’empresa elèctrica YPF d’Argentina o en Repsol.
“EnerHi és un clar exemple de l’ús de la política i els contactes per tal d’influir a favor de determinades empreses i garantir el funcionament del mercat energètic pensant exclusivament en el benefici privat”, critiquen des de No a la MAT-Comarques Castelló
L’empresa EnerHi —antigament denominada Harbour-Sevilla SL— té com a administradora única la societat Harbour Energy Investment SL, amb seu a Dos Hermanas (Sevilla) i en concurs de creditors —situació d’insolvència financera— des del 4 de març de 2025. Segons les dades mercantils aconseguides per aquest mitjà, Antoni Llorens és accionista al 76,67% d’una altra societat amb nom similar i seu a Jerez de la Frontera (Cadis): Harbour Energy SL, la qual, des de gener de 2024, no pot inscriure nous contractes en el registre mercantil per manca de dipòsit de comptes.
“EnerHi és un clar exemple de l’ús de la política i els contactes per tal d’influir a favor de determinades empreses i garantir el funcionament del mercat energètic pensant exclusivament en el benefici privat”, critica un membre de la Plataforma No a la MAT-Comarques Castelló que prefereix mantenir-se en l’anonimat per por a represàlies. En aquest cas, consideren que els membres del consell d’administració intenten passar desapercebuts, perquè tenen menys visibilitat mediàtica, però “juguen un paper clau a l’hora de pressionar ajuntaments i veïnat per tirar endavant els seus projectes”, tot i que, afegeixen, “la majoria són persones que no tenen experiència prèvia ni un perfil tècnic relacionat amb el sector”.
El modus operandi d’EnerHi
La Directa ha entrevistat quasi una desena de veïns de sis pobles afectats per projectes d’EnerHi, i tots coincideixen a relatar el mateix modus operandi. Sol enviar una carta als propietaris afectats o al veïnat per convidar-los a una reunió oberta on Antoni Llorens, junt amb alguns representants més de l’empresa, presenta el projecte. “Va vindre a vendre’ns la moto, a parlar-nos de les bondats de les plaques i els molins amb molta prepotència. Ens va tractar com si fórem bojos”, recorda Alexandre Baixauli, bomber del consorci de Castelló i un dels portaveus del grup veïnal que s’oposa a un parc eòlic i una planta solar d’EnerHi a Albocàsser (Alt Maestrat).
Manel Torlà, membre de l’associació veïnal La Terra, Casa Nostra, subratlla que el passat polític d’Antoni Llorens “fa que tinga molt bones relacions amb alguns alcaldes, ja siguen del PP o del PSOE. Per a ells és una qüestió econòmica, no d’ideologia”
En alguna ocasió, prèviament a la trobada amb el veïnat i sense cap procés de participació ciutadana i transparència, Llorens ja ha contactat amb l’ajuntament i ha aconseguit el vistiplau del govern municipal per mitjà d’un informe favorable de compatibilitat urbanística (primer tràmit burocràtic). “Intenten fer-ho amb l’opacitat més gran possible. Alguns ajuntaments no contesten perquè no tenen recursos per a fer-ho. Aleshores, s’aplica el silenci administratiu i aconsegueixen l’aprovació municipal. Després, sol aparèixer algun comercial de l’empresa dient que ja està tot fet i que ja no hi ha res a fer, tot i que segurament encara no tenen totes les garanties per tirar endavant el projecte”, relaten des de No a la MAT-Comarques de Castelló, que fa una tasca informativa sobre els projectes i la seua tramitació.
Manel Torlà, membre de l’associació veïnal La Terra, Casa Nostra, subratlla que el passat polític d’Antoni Llorens “fa que tinga molt bones relacions amb alguns alcaldes, ja siguen del PP o del PSOE. Per a ells és una qüestió econòmica, no d’ideologia”; i denuncia la “instrumentalització” d’alguns veïns amb l’objectiu de crear una opinió pública favorable a les macrorenovables: “Intenten contactar amb algú del poble per buscar intermediaris locals que fan promeses en fals al veïnat. A Vilafamés sabem que ho van fer. És la dinàmica del caciquisme de tota la vida”. Marina Beltrán, membre de l’associació Per un Cabanes Viu, afirma a la Directa que en el cas del seu poble, on l’empresa ha sondejat la instal·lació d’una planta fotovoltaica, també “es va buscar un intermediari”. “Pensem que juguen amb els veïns perquè segurament als intermediaris els amaguen molta informació”, rebla Beltrán. Aquest mitjà ha contactat per telèfon i correu electrònic amb EnerHi per conèixer la seua versió, però en el moment de publicar l’article no hem obtingut resposta.
Vincles amb el PP de la Vall d’Alba
Un dels facilitadors que il·lustren la dinàmica d’EnerHi és Francisco Martínez, exalcalde del PP de Vall d’Alba i exvicepresident de la Diputació de Castelló. “Francisco ha tingut protagonisme a l’hora de parlar amb gent de manera informal, intentar convèncer, i obrir-li les portes [a Antoni Llorens]. El dia de la reunió, Francisco era l’únic que es mostrava interessat”, subratlla Miquel Sala, membre de l’associació veïnal i ecologista Junts per la Terra. Martínez va arribar a estar imputat per presumptament lucrar-se de manera il·lícita a través de tres societats —Gestintur, Prodever i Franvaltur— que suposadament hauria utilitzat per adquirir finques on estava prevista la construcció de projectes urbanístics. La Fiscalia sol·licitava 11 anys de presó i una multa d’un milió d’euros, però finalment, en 2023, l’Audiència de Castelló va arxivar la causa per “no existir indicis mínimament suficients de criminalitat dels delictes imputats”.
La seu d’EnerHi a Vall d’Alba se situa en l’immoble número 13 de la plaça de la Concòrdia, antiga seu del PP local
Els terrenys de Martínez que van ser objecte de la investigació judicial s’ubiquen en el mas de Lluna, just on EnerHi pretenia instal·lar una macrocentral fotovoltaica de 300 hectàrees —entre 125.000 i 200.000 arbres afectats, segons dades de Junts per la Terra— i on anteriorment hi havia projectada una urbanització de 2.000 vivendes, hotels i camp de golf. Carlos Fabra, expresident de la Diputació de Castelló, també hi tindria algunes propietats, segons han publicat mitjans de comunicació locals.
A la Vall d’Alba, a més, la relació entre Antoni Llorens i Francisco Martínez va molt més enllà del suposat interès del primer a buscar intermediaris. La seu d’EnerHi se situa en l’immoble número 13 de la plaça de la Concòrdia, antiga seu del PP local i, segons ha pogut comprovar la Directa per mitjà d’una consulta en cadastre, la titularitat de la finca es troba en mans de Martínez. “Intenten trobar una seu o un local al poble per a fer reunions i vendre la imatge d’empresa local”, adverteixen des de No a la MAT, “però les empreses comarcals no tenen capacitat per a fer aquests macroprojectes”.
Promeses en fals
Els inversors veuen en el sector de la generació d’energies renovables una oportunitat d’aconseguir fàcilment altes rendibilitats, sobretot, després de l’augment de les ajudes econòmiques europees i l’aprovació del decret llei valencià 14/2020, de mesures per a accelerar la implantació de parcs eòlics i fotovoltaics; o la llei valenciana 6/2024 de Simplificació Administrativa. “Estan fets a mida del model de l’oligopoli energètic. Es facilita un model centralitzat en grans empreses i fons d’inversió per impedir el desenvolupament de projectes d’autoconsum local, que és el que ens interessa”, denuncia Alexandre Baixauli. És per això que empreses i fons d’inversió estarien pressionant per a assegurar-se una opinió pública favorable; i una manera de fer-ho és a través d’un discurs recurrent sobre els beneficis —en forma d’impacte econòmic i de creació de llocs de treball— que en reporten.
Les repercussions econòmiques que pot tenir una central eòlica a escala municipal poden provenir de dos tipus d’ingressos: l’impost de béns immobles de característiques especials (IBICE) i l’impost d’activitats econòmiques (IAE). S’hi sumen les compensacions econòmiques que les empreses poden oferir als ajuntaments a través d’uns convenis. Segons es desprèn d’una investigació de Sergi Saladié, professor de Geografia de la Universitat Rovira i Virgili i expert en energia i plantejament territorial, els parcs eòlics reportarien uns ingressos de 4.944 euros a l’any per megawatt instal·lat.
“No solen comprar els terrenys, perquè no saben si els eixirà bé. Aleshores, t’ofereixen un contracte de lloguer molt poc garantista amb l’agricultor”, denuncia Sala
Pel que fa als propietaris dels terrenys, se’ls sol oferir una quota anual de lloguer per l’ocupació de les terres, lleugerament superior als ingressos que obtenen els llauradors pel conreu. “Ho tenen tot molt ben estudiat. No solen comprar els terrenys, perquè no saben si els eixirà bé. Aleshores, t’ofereixen un contracte de lloguer molt poc garantista amb l’agricultor”, denuncia Sala, qui llaura uns terrenys pels quals van oferir entre 1.500 i 1.800 euros anuals per hectàrea. Comparteix aquesta anàlisi Torlà, qui denuncia que una de les clàusules del contracte d’EnerHi especificava que, si finalment el projecte no s’executava, “vendran els drets a una tercera empresa, sense detallar quina seria l’activitat”. “Tampoc estipulen qui s’encarregarà de retornar la finca a les condicions de productivitat inicials quan les plaques deixen de funcionar”, afegeix.
A tall d’exemple, en el cas del parc eòlic i solar projectat per EnerHi a Albocàsser, tal com ha confirmat l’alcaldessa del municipi a la Directa, Isabel Albalat (PSPV), l’empresa ha promès una quota de 350.000 euros a l’any —42.000 euros per megawatt, una xifra molt superior a la calculada pel professor Saladié. També ha anunciat compensacions econòmiques que, segons l’alcaldessa, “serviran per millorar camins, fer instal·lacions o un polígon industrial”. Tanmateix, Saladié subratlla que les compensacions no estan subjectes a cap normativa i, per tant, després l’empresa pot negar-se a complir l’acord. En aquest sentit, des de la Plataforma No a la MAT, adverteixen que moltes empreses del sector “acaben venent els projectes a fons d’inversió, aleshores, els acords o els convenis queden en res”.
En alguns casos, les empreses “amenacen” d’expropiar els terrenys si la propietat es nega a signar els contractes de lloguer
Un altre dels principals arguments d’EnerHi i altres empreses és la generació d’ocupació. “Una planta de 100 megawatts són 30 persones treballant durant tota la seua vida útil”, defensava Antoni Llorens en una entrevista a El Levante. Es presenten com a una via per a aturar l’amenaça de la despoblació, però les entitats en defensa del territori ho posen en dubte. “Generaran uns pocs llocs de treball en el moment de la construcció, però en destruiran molts més. I sabem que les empreses menudes són les que tenen arrelament en el poble. Les grans, moltes vegades, donen treball a gent que no és de la comarca i després marxen”, assevera Ivan Barrachina, membre del col·lectiu Salvem la Selleta, que s’oposa a la instal·lació d’un parc eòlic entre els termes de Vilar de Canes i Benassal. En l’any 2023, un informe del Banc d’Espanya que feia una anàlisi socioeconòmica de 3.200 municipis de l’Estat espanyol on s’havien ubicat aquestes infraestructures en els darrers tretze anys arribava a la mateixa conclusió: “El seu impacte en l’ocupació i les taxes d’atur a escala local no és significatiu, ni modifica les dinàmiques de despoblament”.
Diverses entitats també denuncien l’estratègia de “rentat d’imatge” que segueixen algunes empreses. Signen convenis que, sobre el paper, busquen contribuir a la dinamització rural per mitjà d’activitats culturals, socials o esportives. En el cas d’EnerHi, va signar un acord amb la Diputació de Castelló i la Fundació de Pilota Valenciana per recuperar i promoure l’esport a les comarques del nord. “Intenten aparentar que els interessa cuidar la vida als pobles, però els acords o iniciatives, que segurament després queden en res, són contradictoris amb les seues pràctiques”, asseveren des de No a la MAT.
Com a últim recurs, en alguns casos, les empreses “amenacen” d’expropiar els terrenys si les propietàries es neguen a signar els contractes de lloguer. “Pressiona i amenaça dient que si no acceptem, expropiaran”, diu Sala en referència a EnerHi. Des de la Plataforma No a la MAT expliquen que busquen “generar molta temor en el poble”. “Amenacen d’expropiar i molta gent entén que es poden quedar sense finca. Aleshores, accedeixen a signar els contractes de lloguer i a arribar a un acord, però realment l’expropiació seria temporal”, puntualitzen.
Com es finança EnerHi?
“Els grans fons d’inversió estan a Europa, als Estats Units, als Emirats Àrabs i en Àsia. Evidentment, les empreses, com més a prop de la realitat on treballaran, millor”. És la resposta d’Antoni Llorens a una pregunta del diari Castellón Plaza sobre el rebuig social que genera el fet que una multinacional amb capital estranger impulse macroplantes solars o eòliques a les comarques d’interior. Assegurava que EnerHi és “100% autòctona”, tot i que defensava l’entrada d’inversors globals. Res més lluny de la realitat.
Per a assegurar-se un bon coixí financer, EnerHi s’ha aliat amb alguns fons d’inversió, com Kobus Partners, un gestor de fons centrat en les energies renovables i les infraestructures energètiques
Per a assegurar-se un bon coixí financer, EnerHi s’ha aliat amb alguns fons d’inversió, com Kobus Partners, un gestor de fons centrat en les energies renovables i les infraestructures energètiques; o Elona Capital, societat gestora d’actius del sector de l’energia fotovoltaica a l’Estat espanyol i Portugal. En 2022, Elona i EnerHi van anunciar el codesenvolupament d’una cartera de 750 megawatts solars per més de 500 milions d’euros. També destaquen les col·laboracions amb hòldings empresarials com Sonae Capital, grup portuguès que centra la seua activitat en el sector turístic i hoteler o l’energètic; i el hòlding andalús d’assegurances Morera & Vallejo. Per al seu propòsit de crear una imatge “d’empresa local”, Antoni Llorens no fa gala del finançament provinent de fons d’inversió globals “perquè tothom sap que encara podria generar més oposició veïnal”, assenyala Laia Pitarch.
Una altra via de finançament són els fons europeus per al desenvolupament de les energies renovables. “Diners públics que es destinen a unes multinacionals que només busquen el seu benefici privat, no es preocupen per la gent que vivim als pobles”, considera Ivan Barrachina, i reivindica iniciatives energètiques comarcals que transiten cap a l’energia renovable “de manera respectuosa i consensuada amb els pobles”, així com “instal·lacions menudes, fàcilment integrables en el territori i el model de vida de la gent que hi vivim”.
