Avui arrenca a l’Audiència de Barcelona el judici contra els quatre policies directament responsables de la lesió ocular de Roger Español, l’1 d’octubre de 2017 a les portes del col·legi electoral de l’Escola Ramon Llull de Barcelona. Va ser un dels 1066 ferits del referèndum d’autodeterminació, amb l’agreujant de la pèrdua del seu ull dret. Aquest fet va impedir que els antiavalots de la unitat XI –radicada a Galícia– que el van mutilar i coneguts pel sobrenom de Camel, fossin amnistiats. El judici s’ha convertit, doncs, en l’única banqueta on s’asseuran policies que van actuar l’1 d’octubre, allotjats al vaixell “Piolín” del Port de Barcelona dins de l’operació Copérnico del govern de Mariano Rajoy. La despesa pública de l’operatiu va ser de 87 milions d’euros.
L’advocat d’Irídia Ton Mansilla, que representarà Español en la vista oral, considera que “si no fos per la societat civil no hauríem arribat a aquest judici, estaríem en una situació clara d’impunitat
L’advocat d’Irídia Ton Mansilla, que representarà Español en la vista oral, considera que “si no fos per la societat civil no hauríem arribat a aquest judici, estaríem en una situació clara d’impunitat, com havia passat fins ara”. I, en aquest sentit, afegeix que “va ser gràcies a la tasca dels manifestants que amb els seus mòbils van gravar els fets, gràcies a la tasca periodística i a la feina d’Irídia que es va poder, després d’una ingent càrrega de feina, poder identificar aquest escopeter i els seus superiors i portar-los a judici”. Van ser dies, setmanes i mesos de revisió d’imatges fins que van aconseguir localitzar el número d’identificació del policia que va prémer el gallet en tres ocasions.
Per a Carles Guillot, membre de Stop Bales de Goma, la fita és important, però desconfia que es faci justícia. “Generalment, tots aquests casos acaben sent arxivats, amb l’argument que no es pot establir la certesa de quin és l’objecte que impacta, la impossibilitat d’identificar el policia concret que dispara o que és la víctima qui es va col·locar de manera voluntària en una situació de risc i, per tant, ha d’assumir la mutilació que li van provocar, com és el meu cas o el de la jove mutilada a la Via Augusta de Barcelona durant les protestes contra l’empresonament de Pablo Hasél”.
Carles Guillot (Stop Bales de Goma) denuncia que “la fiscalia acostuma a actuar més com a advocat defensor dels cossos policials que com un organisme independent que hauria de vetllar pels interessos de la víctima”
Guillot denuncia, a més, que “la fiscalia acostuma a actuar més com a advocat defensor dels cossos policials que com un organisme independent que hauria de vetllar pels interessos de la víctima que va resultar mutilada”. Aquesta desconfiança en les institucions judicials de l’Estat espanyol ha portat Irídia, Alerta Solidària, l’Assemblea Nacional Catalana, el Centre d’Investigació Internacional de la Violència Ocular (CIIVO), Novact, Òmnium Cultural i Stop Bales de Goma a sol·licitar la presència a Barcelona durant el judici d’una missió d’observació internacional, integrada per Amnistia Internacional, l’Organització Mundial contra la Tortura, INCLO, REDRESS, ICHRP i Defender a quien Defiende.
Un llarg historial d’impunitat
Si repassem la història de dues dècades des del desplegament dels Mossos d’Esquadra a Catalunya i dels anys anteriors en mans de la Policia Nacional espanyola, veiem que sempre s’ha repetit el mateix patró: arxivament de les denúncies o judicis amb absolució per als policies. El cas de Carles Guillot ens remunta al 17 de juliol de 2001, quan va rebre l’impacte d’una bala de goma a l’ull durant l’intent de desallotjament de la Kasa de la Muntanya. Aleshores, la justícia li va dir a la víctima que estava al lloc equivocat en el moment equivocat i l’escopeter de la UIP II de la policia espanyola que el va mutilar es va deslliurar de qualsevol responsabilitat.
Poc després que la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra assumís la gestió de l’ordre públic a Catalunya es van produir nombrosos episodis de lesions oculars en el marc de celebracions esportives. El 13 de maig de 2009, quan Interior estava en mans de Joan Saura, en va ser víctima un veí de Barcelona de vint-i-nou anys, durant la celebració de la victòria del Barça a la Copa del Rei a Canaletes. Dues setmanes més tard, el 28 de maig, els projectils disparats pels Mossos rebentaven els ulls del veí de Barcelona Òscar Alpuente i del lleidatà Jordi Naval, alhora que provocaven una greu lesió als pulmons i al cor d’un jove de vint-i-tres anys de Reus, que finalment va sobreviure. Un veí de Santa Coloma de Gramenet també va ser lesionat greument a la mandíbula. En tots els casos els policies que els van mutilar van ser exonerats de qualsevol responsabilitat. L’11 de juliol de 2010, el ciutadà italià Nicola Tanno, era impactat a l’ull en el marc de la celebració de la victòria de la selecció espanyola al Mundial de Sud-àfrica, quan transitava a peu per la plaça d’Espanya de Barcelona. Tampoc hi va haver justícia.
Les mentides sobre el cas d’Ester Quintana en boca del conseller Felip Puig i del director general de la policia Manel Prat van desencadenar una forta controvèrsia i van portar a la prohibició de l’ús de les bales de goma a Catalunya
Durant les vagues generals dels anys 2011 i 2012 arribarien altres tres lesions oculars, el de dos ciutadans italians i el de la veïna del barri de la Verneda de Barcelona Ester Quintana, que va ser ferida quan marxava d’una manifestació que s’havia celebrat al passeig de Gràcia. Les mentides sobre el cas en boca del conseller Felip Puig i del director general de la policia Manel Prat van desencadenar una forta controvèrsia i van portar a la creació d’una comissió parlamentària que un any més tard prohibiria l’ús de les bales de goma a Catalunya. Els antiavalots que viatjaven als furgons E-40, E-410 i E-414 de la Brigada Mòbil i que van ser investigats per Afers Interns i per l’Audiència de Barcelona es van encobrir –tal com va dir negre sobre blanc el mateix magistrat que va signar la sentència absolutòria–, impedint saber qui havia estat l’autor material del tret.
Malgrat que l’any 2013 va entrar en vigor la prohibició de les bales de goma, els anys 2019 i 2021 es van tornar a fer servir projectils que van provocar la ceguera i lesions cranioencefàliques a manifestants i vianants. Durant les protestes posteriors a la sentència del Procés, una dona va ser greument lesionada al cap, i quatre persones van perdre la visió d’un ull. Tant pel llançament de bales de goma per part dels agents de les UIP espanyoles com de projectils de foam dels Mossos d’Esquadra. Cap policia va ser jutjat ni condemnat. Durant les protestes contra l’empresonament del raper Pablo Hasél, la víctima va ser una noia impactada a la Via Augusta, a qui els jutges de l’Audiència de Barcelona no només no van reparar, sinó que li van atribuir la responsabilitat de la mutilació per trobar-se voluntàriament en un lloc de risc. L’acció policial, per enèsima ocasió va quedar impune.
Durant la instrucció judicial de la lesió de Roger Español, el seu advocat Ton Mansilla també considera que “han brillat per la seva absència, com sempre, les administracions responsables d’acabar amb la impunitat”
Durant la instrucció judicial de la lesió de Roger Español, el seu advocat Ton Mansilla també considera que “han brillat per la seva absència, com sempre, les administracions responsables d’acabar amb la impunitat i portar a judici les tortures i la brutalitat policial”. Per a Carles Guillot, de Stop Bales de Goma, “la fiscalia acostuma a actuar en aquests casos més com a advocat defensor dels cossos policials que com un organisme independent que hauria de vetllar pels interessos de la víctima que va resultar mutilada”. La vista oral s’allargarà quatre dies, el 16 i 17 de setembre, i el 30 de setembre i 1 d’octubre, data en la qual coincidentment quedarà vista per a sentència.
