En una torre envoltada de jardins a vessar de flors, quelcom similar a un somni idíl·lic, Mercè Rodoreda ens endinsa a Jardí vora el mar (original de 1967) en un ambient bucòlic –sovint serè i ocasionalment enrabiat– que es nodreix de les imatges vives de sis estius transcorreguts d’aquest espai enunciat al títol. D’estiu en estiu, els burgesos de la torre s’instal·len a la costa i, a través de les seves...
Aquest contingut és només per a subscriptores. Si vols llegir-lo, dona suport al projecte i fes-te subscriptora
