Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Aigua calfada, clòtxina amenaçada

| Joanna Chichelnitzky

Clòtxina a València, musclo al Delta de l’Ebre. Dos noms, als Països Catalans, per a un mateix mol·lusc, el Mytilus galloprovincialis, que canvia de mida, de sabor i de calendari de recol·lecció segons les aigües on creix. Però les dues paraules expliquen dues formes diferents de relacionar-se amb la mar.

Al País Valencià, la clòtxina es cria als ports de València i Sagunt. És menuda, de closca negra i carn tendra, i té una temporada curta, especialment entre maig i agost. Al Delta de l’Ebre, creix a les badies dels Alfacs i del Fangar, on es barreja l’aigua dolça del riu l’Ebre i la salada de la Mediterrània. El resultat és un musclo més gran i carnós, amb una temporada especialment bona durant els mesos de juny i juliol.

També hi ha una història darrere de cada cultiu. A València, les primeres experiències de cria en estructures flotants es remunten a finals del segle XIX. A les Terres de l’Ebre, la miticultura es va desenvolupar durant el segle XX aprofitant la poca profunditat de les badies i les seues condicions particulars.

A causa de la crisi climàtica, l’augment de la temperatura de l’aigua provoca episodis d’estrés i mortalitat entre les clòtxines, especialment durant les onades de calor. Tant a les terres valencianes com al delta, les temperatures extremes ja han provocat pèrdues importants de producció. La calor també afecta la llavor, que és com s’anomena la clòtxina menuda que ha de garantir la campanya següent. A això s’hi suma l’acidificació de la mar, que dificulta la formació de la closca.

Les productores ja estan avançant les collites i provant sistemes per mantenir les clòtxines en aigües més fresques. Són solucions per guanyar temps davant d’un canvi que ja no és una previsió de futur. Cada estiu obliga a mirar la temperatura de l’aigua, decidir quan collir i assumir que una part de la producció pot perdre’s. La clòtxina continua sent la mateixa, però les condicions per criar-la ja no ho són.


PASTA AMB CLÒTXINES

INGREDIENTS (PER A DUES PERSONES):

  • 180 g de pasta, idealment espaguetis o linguine
  • 1 kg de clòtxines fresques amb closca
  • 2 grans d’all
  • 250 g de tomaca triturada
  • 60 ml de vi blanc
  • 2 cullerades d’oli d’oliva verge extra
  • 1 bitxo menut, opcional però recomanable
  • Unes branques de julivert fresc
  • Sal
  • Pebre negre

PREPARACIÓ:

  1. Netegeu les clòtxines i retireu-ne les barbes. Poseu-les en una cassola amb un gra d’all, un raig d’oli i el vi blanc. Tapeu i que coga a foc fort entre dos i tres minuts, fins que s’òbriguen.
  2. Retireu les clòtxines i coleu el líquid de cocció amb un colador fi. Reserveu-lo. Reserveu una part de les clòtxines amb closca per acabar el plat i tragueu la carn de la resta.
  3. En una paella ampla, poseu-hi l’oli, l’altre gra d’all laminat i el bitxo. Feu-ho suar a foc baix sense que l’all agafe massa color.
  4. Afegiu-hi la tomaca i deixeu-la coure entre deu i dotze minuts, fins que perda l’aigua
    i quede una salsa concentrada. Incorporeu-hi uns 100 ml del líquid de les clòtxines
    i deixeu-ho reduir entre tres i quatre minuts.
  5. Mentrestant, cogueu la pasta en aigua molt poc salada, perquè el líquid de les clòtxines ja aporta sal. Tragueu-la dos minuts abans del temps indicat.
  6. Passeu la pasta per la paella amb la salsa
    i acabeu-la de coure amb una mica més del líquid de les clòtxines, remenant perquè emulsione amb l’oli.
  7. Afegiu les clòtxines sense closca i, al final, les clòtxines amb closca. Feu un parell de voltes de paella i incorporeu-hi julivert picat.

CONSELLS:

No es tracta de fer una salsa de tomaca amb musclos per damunt. El gust de les clòtxines s’hi ha d’integrar, i el líquid de cocció de les clòtxines és fonamental per a aconseguir-ho.

Sense formatge, si us plau.

Article publicat al número 604 publicación número 604 de la Directa