Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

L'NSU com a símptoma del racisme a Alemanya

Després de 5 anys de judici, l'Audiència Territorial de Munic ha condemnat a presó permanent a Beate Zschäpe, única supervivent de la cúpula de Clandestinitat Nacionalsocialista, el grup armat neonazi al qual es considera responsable de l'assassinat de deu persones amb l'agreujant de motivació racial en nou dels casos, durant els anys 2000 i 2007. Quatre col·laboradors més de l'organització han estat condemnats igualment a penes d'entre dos i deu anys de presó. Recuperem aquest article publicat. Recuperem aquest article publicat el setembre de l'any 2014, que feia balanç de les primeres sessions del judici celebrades a la capital bavaresa

De dilluns a divendres, Beate Zschäpe entra a la sala A 101 de l’Audiència de Munic. S’asseu, mira a l’infinit i calla. Ho fa des de fa un any, quan el 6 de maig de 2013 va iniciar-se el judici a Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU), l’escamot mòbil neonazi al qual ella pertanyia. Zschäpe, l’única supervivent dels tres terroristes que integraven la cèl·lula, és la principal acusada en el procés, però no l’única: hi ha quatre persones més, entre les quals un exdirigent del partit neonazi alemany NPD, Ralf Wohlleben.

Zschäpe assisteix a la sala ben pentinada, amb maquillatge i amb la roba que vesteix combinada. I, el més important, sense manilles. Calla i tot el que es dedueix d’ella s’extreu de l’observació. La premsa ha publicat desenes d’adjectius per referir-se a ella: “guapa”, “freda”, “creguda”, “sembla ben normal”, que personifica la “banalitat del mal” —emprant paraules de la filosofa Hannah Arendt.

 

Dos atemptats amb bomba, 15 robatoris a bancs, un incendi i una desena d’assassinats

Al procés, que va començar envoltat de crítiques per l’acreditació de la premsa i en especial els mitjans de Turquia, s’hi jutgen els crims de l’NSU, responsable de dos atemptats amb bomba, de 15 robatoris a bancs, d’un incendi i d’una desena d’assassinats comesos arreu d’Alemanya entre el 2000 i el 2007. Menys una dona policia de Heilbronn, la resta de les víctimes eren migrants que treballaven en petits comerços i mortes amb un tret al cap a plena llum. Vuit tenien ascendència turca, i un, grega.

“No hi ha setmana que no hi hagi neonazis entre el públic”, confirma la periodista de ‘Junge Welt’ Claudia Wangerin. En canvi, els neonazis que participen en el judici com a testimonis s’han caracteritzat pel fet de tenir unes llacunes a la memòria impressionants

El judici, que va començar amb un interès mediàtic elevadíssim, ha perdut presència als mitjans de comunicació acreditats. En canvi, diversos periodistes especialitzats en la ultradreta i altres mitjans no acreditats són els que més i amb més profunditat han informat del judici i de la trama de l’NSU. Les llargues cues de persones que feien tanda per entrar-hi com a públic de fa un any s’hi han substituït, en bona mesura, per periodistes no acreditats i neonazis de tot el país i en concret de Baviera, que hi fan acte de presència i de solidaritat amb els processats.

“No hi ha setmana que no hi hagi neonazis entre el públic”, confirma la periodista de Junge Welt Claudia Wangerin, que segueix el judici des de Munic. En canvi, els neonazis que participen en el judici com a testimonis s’han caracteritzat pel fet de tenir unes llacunes a la memòria impressionants. No recorden situacions. No recorden haver estat en aquell indret. No recorden haver-se trobat amb l’NSU. I, quan recorden, són coses trivials i sense importància. L’estratègia els funciona. Els altres grans absents són els agents dels serveis secrets.

 

“Una xarxa de camarades”

La Fiscalia afirma rotundament que “l’NSU no és una xarxa, […] només una singular organització de tres persones”. No obstant això, tot apunta en la direcció contrària. De fet, en el vídeo on l’NSU va reivindicar les seves accions diuen que són “una xarxa de camarades”. Diversos informes periodístics i de recerca antifeixista han identificat més de 200 persones en el seu entorn. La comissió de recerca parlamentària del cas al Bundestag disposa d’una llista amb 129 persones de l’entorn de l’NSU, que van proveir el trio de papers falsos, targetes, noms falsos, pisos, diners, vehicles i armes. “L’NSU, estava empeltada en l’escena neonazi i envoltada per informants, activistes ells mateixos del moviment neonazi, a sou de l’Estat alemany”, va afirmar la vicepresidenta del Bundestag i diputada de Die Linke a la DIRECTA.

Al voltant de l’NSU, hi hauria un mínim de 30 informants pagats per diferents organismes de seguretat. Un d’ells, el més ben pagat per l’Estat i líder d’un grup de camaraderia de Turíngia al qual pertanyien els tres terroristes, és Timo Brandt, àlies Oskar/Otto

I, al voltant de l’NSU, hi hauria un mínim de 30 informants pagats per diferents organismes de seguretat. Un d’ells, el més ben pagat per l’Estat i líder d’un grup de camaraderia de Turíngia al qual pertanyien els tres terroristes, Timo Brandt, àlies “Oskar/Otto”, ha estat citat a Munic. Els altres no, i un d’ells, Thomas Richter alies “Corelli”, i membre del Ku Klux Klan, ha aparegut aquest abril misteriosament mort per diabetis a casa seva. L’agent dels serveis de seguretat Andreas Temme, present a Kassel al lloc on va ser assassinat Halit Yozgat l’abril de 2006, va ser citat pel jutge; però, després de la seva declaració, el seu rol segueix sense aclarir-se, i la seva connivència amb l’NSU, silenciada.

 

Interrogants oberts

La majoria dels interrogants segueixen oberts i, mentrestant, les xarxes neonazis de camaraderia lliure segueixen actuant i propagant la mateixa ideologia que l’NSU. El nombre d’actes criminals i violents de membres de l’NPD i de Nacionalistes Autònoms no està disminuint. De fet, un sondeig d’opinió de l’institut YouGov expressa que un 76% dels alemanys creuen que una trama com la de l’NSU es podria tornar a repetir. Segons dades policials, uns 28 neonazis són avui dia fugitius i buscats per la policia. Cap per terrorisme. L’enquesta afirma també que un 63% dels enquestats no saben quins són els fets ni els antecedents dels assassinats de l’NSU que es jutgen a Munic.

De moment i sota la direcció del jutge Manfred Götzl, a Munic no s’ha aclarit gaire cosa de la trama. Tan sols s’hi ha confirmat la responsabilitat dels col·laboradors: André Eminger i Holger Gerlach, i de Wohlleben i l’exneonazi i avui actiu membre de la comunitat LGBT+ de Düsseldorf, Carsten Schultze, en l’adquisició de l’arma dels crims de l’NSU.

El que sí s’ha fet, a través de desenes de testimonis, és radiografiar el moment històric en què va sorgir l’NSU a la ciutat de Jena a finals dels anys noranta, on, després de la reunificació alemanya, l’antic est era escenari d’un procés de desmantellament de l’Estat social creat per l’Alemanya comunista, a dictat del canceller democratacristià Helmut Kohl, i on el jovent s’ofegava en unes elevades taxes d’atur. Així s’ha pogut comprovar que gran part del veïnat de la ciutat de Zwickau, on l’NSU va tenir el pis franc, convergeix amb les idees racistes de l’NPD, en contra de les persones migrades, i creuen que Hitler —un d’ells tenia un quadre del Führer penjat a les golfes, on es reunia amb Zschäpe i altres veïns a prendre una copa de Prosecco als vespres— era un bon alemany.

La mare d’Uwe Böhnhardt, un dels assassins de l’NSU i mestre d’escola jubilada de l’Alemanya Oriental, va treure ferro a la militància neonazi del seu fill i va afirmar, davant l’atenta mirada de les famílies de les víctimes, que Zschäpe era una bona noia

Al judici també s’hi han donat situacions d’allò més impactants. La mare d’Uwe Böhnhardt, un dels assassins de l’NSU i mestre d’escola jubilada de l’Alemanya Oriental, va treure ferro a la militància neonazi del seu fill i va afirmar, davant l’atenta mirada de les famílies de les víctimes, que Zschäpe era una bona noia. El pare de Böhnhardt, en canvi, va demanar perdó a les famílies. Pel que fa al pare d’Uwe Mundlos, l’altre criminal neonazi mort el 4 de novembre de 2011, quan accidentalment va ser descoberta la trama de l’NSU, aquest, professor d’informàtica a la universitat va afirmar davant del jutge Götzl que el seu fill havia estat víctima dels serveis secrets i va relativitzar que fos la ideologia del seu fill el que el movia a matar.

 

La comunitat turca segueix indignada

L’existència del racisme al centre de la societat i a les institucions alemanyes no ha estat en cap moment esmentada ni debatuda. Ni el fet que durant l’època de socialització dels integrants de l’NSU a l’entorn de Blood & Honour, la majoria dels partits de l’hemicicle, la CDU/CSU, l’SPD i l’FDP, van acordar endurir la llei d’asil després dels intents de pogrom violent protagonitzats per neonazis i l’NPD contra la població vietnamita i angolesa de Hoyerswerda i Rostock-Lichtenhagen. Com explica Mehmet G. Daimagüler, advocat de les famílies de dues de les víctimes de l’NSU, la comunitat turca d’Alemanya segueix indignada perquè del judici a l’NSU només se’n parla de forma jurídica i en cap cas no remou els fonaments de l’Estat alemany, un Estat que va encobrir una xarxa terrorista neonazi i la policia del qual, alhora, va investigar les morts basant-se en clixés i prejudicis racistes, investigant l’entorn de les famílies buscant una presumpta connexió amb la màfia turca, el tràfic de drogues o altres maquinacions fosques.

El periodista Frank Jansen, del diari Der Tagesspiegel, explica que en una sessió del judici, un excomissari policial encarregat de la investigació de la mort del botiguer turc Habil Kiliç va afirmar que “no es podia descartar la màfia turca en la investigació de la mort de Kiliç”. Dies després, la vídua de Kiliç hi va comparèixer com a testimoni i es va queixar que la policia va tractar-la durant anys com a sospitosa. La dona, traumatitzada, encara està rebent tractament mèdic.

Un recent estudi de la Fundació Antonio Amadeu sosté que no s’ha d’infravalorar el rol de les dones a l’escena ultradretana, que la visió de la dona submisa i mestressa de casa dels vells nazis ha quedat desfasada. Un terç de l’escena neonazi és formada per dones i un 10% de les condemnes per violència ultradretana són a dones

És Zschäpe una Eichmann?, es pregunta el periodista Andreas Speit, en un article al diari Taz. El tinent coronel de les SS Adolf Eichmann va ser el responsable directe de l’organització de la logística de transports de deportació de persones als camps de concentració alemanys durant la Segona Guerra Mundial i sempre va argumentar, durant el seu judici a Jerusalem, que era un tècnic i obeïa ordres. Per Speit, Zschäpe no era cap Eichmann. Tant la investigació antifeixista com diversos testimonis del judici han descrit i constatat que Zschäpe era un membre més de l’NSU, igualment polititzada, que mai no va defugir la violència. Tanmateix, com Eichmann, Zschäpe “era una alemanya ordinària, com molts d’altres”, escriu Speit.

 

Les dones a la ultradreta

Un recent estudi de la Fundació Antonio Amadeu sosté que no s’ha d’infravalorar el rol de les dones a l’escena ultradretana, que la visió de la dona submisa i mestressa de casa dels vells nazis ha quedat desfasada. Un terç de l’escena neonazi és formada per dones i un 10% de les condemnes per violència ultradretana són a dones. I el principal exemple és Zschäpe, sosté l’advocada de l’acusació Antonia von der Behrens. “Ja als 19 anys, Zschäpe participava de ple dret en l’escena neonazi violenta de Turíngia. Zschäpe no era només la novia dels Uwes”, sosté Von der Behrens. Diversos casos d’incitació a l’odi, apologia del nazisme i violència perpetrats per dones “han quedat arxivats perquè la posició de les autoritats ha estat: “Dones? No pot ser”.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU