“Especialment ara que arriba l’estiu, i durant la campanya de Nadal, és quan els comerciants més pressionen l’Ajuntament i més repressió rebem per vendre al carrer. Cada dia ve la policia a multar-nos i confiscar-nos el material, i molts cops utilitza la violència contra nosaltres”, explica Lamine Bathily, que fa més de deu anys que treballa com a venedor ambulant a la ciutat de Barcelona. Actualment forma part del Sindicat Popular de Venedors Ambulants, una organització que des de 2015 es posa al servei de les venedores com una forma d’organització i defensa davant el racisme institucional, la persecució i la criminalització que pateixen per la seua condició d’irregularitat. “Nosaltres som els primers interessats a deixar la venda ambulant al carrer per treballar dignament i legalment, però és la mateixa llei i el mateix sistema el que no ens ho permet”, explica en relació amb la modificació del Codi Penal per part del govern del PP, quan la venda ambulant va passar a ser un delicte penal amb sancions de 100 a 600 euros i penes de presó d’entre sis mesos i dos anys.
Com que es tracta d’un delicte penal, aquestes accions queden gravades a l’historial d’antecedents durant tres anys, fet que automàticament impossibilita que aconseguisquen els papers i el permís de residència: “Quan arribes aquí has de sortir al carrer a vendre per poder sobreviure, i aquesta llei suposa un carreró sense sortida per molta gent migrant que mai podrà regularitzar la seua situació per tenir antecedents. És molt urgent que deixen de penalitzar la venda ambulant, i aquí els polítics sí que tenen una responsabilitat clara”, afegeix Bathily.
Amb la idea de transmetre aquest missatge a la classe política, alguns membres del Sindicat es van reunir el 2 de juliol amb el nou president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, i van oferir una roda de premsa des del faristol de la sala de premsa de l’hemicicle. En aquesta reunió no només es va parlar del problema de la penalització de la venda ambulant, sinó que des del Sindicat també es van fer propostes concretes per assolir l’objectiu de regularitzar la situació legal de les migrants mitjançant la creació de sis projectes cooperatius: un projecte d’agricultura ecològica, un altre d’impressió i serigrafia, un basar d’artesania, una promotora cultural d’esdeveniments africans, una perruqueria de pentinats i estils africans i una cooperativa de muntatge, desmuntatge i seguretat en mercats i fires. Segons Bathily, amb aquests sis projectes es podria regularitzar la situació d’un centenar de persones que actualment treballen de forma irregular: “Per nosaltres el més important d’aquests projectes és treure els companys i les companyes del carrer i que puguen treballar dignament, legalment i sense por. Crec que els polítics són responsables de facilitar-nos aquest camí, perquè és evident que la violència no és la solució al problema de la venda ambulant. Nosaltres hem fet el primer pas amb aquestes propostes positives, ara la pilota està al seu terrat”, afirma.
Roba legal feta per gent il·legal
Les propostes presentades al Parlament de Catalunya no són les primeres que arriben des del Sindicat Popular de Venedors Ambulants per deixar la venda ambulant irregular, ja que ara just fa un any presentaven la seua pròpia marca de roba: Top Manta. “Molts companys teníem la il·lusió de tindre la nostra marca i volíem donar la volta al concepte del top manta, que sempre s’associa a una activitat il·legal i a productes falsificats. Com que no teníem cap tipus d’ajuda institucional ni finançament, vam començar a oferir menjars típics senegalesos a les festes populars dels barris de Barcelona mitjançant el projecte Cena Mantera, i així vam poder obtenir els diners necessaris per a comprar les primeres samarretes i començar”, explica Bathily. Actualment aquest projecte dona feina a quinze persones migrants, que desenvolupen diferents tasques com la preparació de les pantalles de serigrafia, l’elaboració de les estampacions i els dissenys, i l’entrega i la comercialització de samarretes.
El projecte s’ha consolidat amb la constitució d’una associació i la presentació de la nova col·lecció de samarretes i dessuadores
Després d’un any de feina, el projecte s’ha consolidat amb la constitució d’una associació de venda ambulant i la presentació de la seua nova col·lecció de samarretes i dessuadores, que s’ha aconseguit finançar mitjançant un projecte de micromecenatge i que té com a objectiu continuar millorant les condicions de vida del col·lectiu de venedors i venedores ambulants de Barcelona, així com la cerca d’oportunitats de regularització de la seua feina. “La nostra intenció principal és crear cooperatives per facilitar contractes de treball als companys i companyes que ara mateix estan treballant al carrer”, ens explica Bathily mentre ens ensenya els nous dissenys a la tenda que han obert al carrer d’en Roig –al barri del Raval de Barcelona. Totes les peces de roba estan fetes sota els principis de comerç just i els dissenys representen situacions quotidianes per les quals han passat molts dels venedors: el viatge des del Senegal, el seu dia a dia venent al carrer i la seua lluita. Per aquest motiu el lema que han elegit per presentar la col·lecció és “Roba legal feta per gent il·legal; unes peces vertaderes per a un sistema fals i hipòcrita”.
Bathily també explica que no ha sigut un camí de roses arribar fins aquí: “Sempre hem estat sols i mai hem rebut cap tipus d’ajuda política ni acompanyament institucional, cosa que ens ha dificultat molt algunes coses, sobretot amb el tema burocràtic i de permisos, i per això anem a poc a poc”, comenta, i conclou: “Nosaltres l’únic que volem és treballar dignament, contribuir a l’economia de la ciutat i viure la felicitat amb les nostres famílies. Som els primers interessats a posar fi a la venda ambulant irregular, i, la veritat, crec que les administracions podrien facilitar una mica les coses. Almenys deixar de criminalitzar-nos, no?”. Les persecucions policials i la confiscació de material són habituals als carrers de Barcelona. La inèdita roda de premsa de les venedores ambulants al Parlament de Catalunya es va fer amb retard, precisament, per una batuda de la Guàrdia Urbana i, en les últimes setmanes, han denunciat “contundents” actuacions policials en els accessos i vestíbuls del metro i RENFE de plaça de Catalunya.
Defugir la irregularitat
L’estiu de 2016 un equip tècnic de l’Ajuntament de Barcelona començava a fer entrevistes a una vuitantena de venedores ambulants amb l’objectiu de crear una cooperativa destinada a la venda de productes de roba, complements i artesania en fires i mercats artesanals que ajudés a trobar solucions “a una situació complexa com és la venda ambulant no autoritzada als carrers de Barcelona”, i que alhora els ajudés a “regularitzar la seua situació administrativa”. Uns mesos després, el març de 2017, començava a caminar Diomcoop amb 15 treballadores (12 homes i 3 dones) subsaharianes, que van abandonar la venda irregular al carrer per fer-ho amb un contracte de treball i un horari digne.
El març de 2017 arrencava Diomcoop amb 15 treballadores, que van deixar la venda irregular per fer-ho amb un contracte
Alione Thiam, soci de la cooperativa i membre del consell rector, explica que el canvi per a ell ha sigut “brutal”, i que des que treballa a Diomcoop ha perdut la por a treballar: “Des que vaig arribar a Barcelona la situació d’irregularitat mai em permetia estar tranquil. Com a venedor ambulant il·legal no tens futur perquè no pots cobrir necessitats tan bàsiques com tindre un sou digne, accedir a un habitatge o poder visitar la teua família”, explica, i ara aquesta feina –amb un contracte laboral– li permet tindre finalment “una situació de normalitat i tranquil·litat a nivell legal”.
Les sòcies de la cooperativa, que s’organitzen amb quatre grans departaments –comunicació i comercial, administració, logística i cohesió social– han rebut una formació de sis mesos per part d’un equip tècnic del consistori, que continuarà la seua tasca d’acompanyament fins al 2020 per després deixar que la cooperativa continue avançant de forma autònoma. Pape Diop, soci i membre de la comissió comercial, ens explica que és ell mateix qui periòdicament fa viatges al Senegal per parlar amb les proveïdores i comprar les teles allà, que són enviades a Barcelona per després ser treballades i convertides en diferents patrons de roba: “Nosaltres volíem aportar alguna cosa nova, el color africà. Totes les teles amb què elaborem la nostra roba venen del Senegal, tenen una qualitat més alta i uns colors molt vius que no podem trobar aquí”. El passat mes de maig la cooperativa presentava la seua marca pròpia, anomenada Diambaar, amb una desfilada al Museu Frederic Marès, amb una col·lecció primavera-estiu que compta amb 26 estampacions diferents –tres models per home i dos per dona. “La idea en el futur és fer també dessuadores i bombers, així com models per a nens i nenes. També ens agradaria poder obrir un punt de venda en línia i una tenda física on la gent pogués vindre a veure i comprar la nostra roba, o directament adquirir les teles africanes i treballar-les a casa seua”, conclou.
“L’Ajuntament de Barcelona ens ha donat un cop de mà, però ara ens toca a nosaltres tirar el projecte endavant”, diu Alione Thiam
A banda de la presència en mercats i fires, les sòcies de Diomcoop també ofereixen experiències gastronòmiques i serveis de logística –com serveis de muntatge i desmuntatge i seguretat–, i en un futur els agradaria incorporar més persones a la cooperativa: “El nostre principal objectiu ara mateix és guanyar-nos la confiança de la gent, que canvien la mirada i vegen que oferim un producte de qualitat, perquè el projecte tire endavant i siga viable per si sol. Només així podrem incorporar més sòcies treballadores i facilitar que més gent deixe el carrer i accedisca a un treball digne”, explica Thiam. En 2018 la cooperativa ha incorporat una persona més –actualment són 16 treballadores– i abans de 2020 els agradaria incorporar-ne 15 persones més: “L’Ajuntament de Barcelona ens ha donat un cop de mà, però ara ens toca a nosaltres ficar el màxim per tirar el projecte i la marca endavant si volem que més companys abandonen el carrer i la irregularitat”.
Article publicat al número 458 de la ‘Directa’
