“Si hem de triar entre compromisos dolorosos i el genocidi de la nostra gent, escollirem la vida del nostre poble”, afirmava el comandant de les Forces Democràtiques Sirianes (FDS), Mazlum Abdi, hores abans de fer-se públic el pacte entre l’Administració Autònoma del Nord i l’Est de Síria –l’autogovern liderat per la població kurda– i el tàndem format pel règim sirià i Rússia.
Amb l’expressió “compromisos dolorosos”, Abdi es referia al fet d’arribar a un acord amb un govern –el de Bashar al-Assad– amb un ampli currículum de repressió contra la població kurda i altres minories de Síria. Segons un comunicat emès per les FDS, el pacte, que implica el desplegament de tropes governamentals de cap a cap de la frontera amb Turquia, ha d’ajudar les FDS a “contrarestar l’agressió turca i alliberar les àrees que l’exèrcit turc ha ocupat”.
El 9 d’octubre, les forces armades turques i faccions rebels sirianes de caràcter islamista van iniciar una ofensiva militar sobre el Kurdistan sirià (Rojava, en kurd) amb l’objectiu d’expulsar les FDS de tota la zona septentrional limítrofa amb l’Estat turc. L’atac d’Ankara va iniciar-se després del sorprenent anunci del president nord-americà Donald Trump de retirar les tropes dels Estats Units (EUA) del nord de Síria, fins aquell moment aliades de les FDS en la lluita contra l’Estat Islàmic; un fet considerat per la milícia kurdoàrab com una “gran traïció”.
Veus contra l’ocupació
Sobre el terreny, un mes abans de l’ofensiva militar turca, la direcció política i la població civil de Rojava ja mostraven desconfiança cap a les intencions reals dels EUA. Aquest malestar va aparèixer amb força a l’agost, després que Washington i Ankara pactessin i posessin en marxa una “zona de seguretat” al nord del Kurdistan sirià. Patrulles militars conjuntes i la destrucció de fortificacions defensives de les FDS van ser les primeres mesures efectives.
“L’objectiu de Turquia continua sent la destrucció del nostre projecte democràtic”, assegurava Aldar Khalil, líder del Moviment Popular Democràtic del Kurdistan Occidental (TEV-DEM) a Qamixlo, la capital kurdosiriana. Aquest recel cap a la “zona de seguretat” es visualitzava sobre el terreny amb la construcció de búnquers i túnels per part de les FDS a diferents zones que havien quedat fora d’aquest corredor patrullat per forces estatunidenques i turques. “Vam aprendre la lliçó d’Afrin. Quan va esclatar la guerra no hi havia suficients túnels i fortificacions preparades, així que les nostres tropes i els civils es van convertir en un blanc fàcil per als atacs de l’aviació turca. Des de llavors estem construint estructures defensives que permetin a milicians i civils protegir-se d’un eventual atac”, assenyalava el cap visible d’aquest organisme paraigua que agrupa les diferents organitzacions afins al Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) a Síria.
Com ja va expressar públicament el president turc, Recep Tayyip Erdogan, durant l’Assemblea General de Nacions Unides celebrada el setembre a Nova York, l’objectiu d’Ankara és controlar una franja de territori de 480 quilòmetres de llarg per 30 d’ample. La intenció turca no és només allunyar de la seva frontera les FDS –el principal component de les quals, les Unitats de Protecció Popular kurdes (YPG-YPJ), són considerades per Turquia com la branca armada del PKK a Síria–, sinó utilitzar aquest ampli corredor per reassentar almenys un dels 3,5 milions de refugiades sirianes que resideixen actualment al seu territori.
La intenció turca no és només allunyar de la seva frontera les FDS, sinó utilitzar aquest ampli corredor per reassentar almenys un dels 3,5 milions de refugiades sirianes
En relació amb les persones refugiades, Aldar Khalil indicava que “la situació de la regió ja de per si és molt complicada perquè acollim centenars de milers de desplaçats de totes les parts del país”. El líder kurd destacava que “l’objectiu d’Erdogan no és ajudar els refugiats sinó portar-los per desestabilitzar la regió i provocar un canvi demogràfic”.
Durant la primera setmana d’ofensiva, segons el Rojava Information Center, les forces turques i les faccions islamistes sirianes aliades havien provocat la mort d’almenys 80 civils i més de 400 persones ferides. Per la seva banda, el govern turc xifrava en 18 civils turcs els morts a causa dels atacs procedents del costat sirià de la frontera. En relació amb els desplaçaments provocats pels combats, l’ONU estimava en més de 250.000 les persones que han abandonat les seves llars, principalment a les poblacions de Serekaniye (Ras al-Ayn, en àrab) i Tel Abiad. El caos també ha permès que al voltant de 800 gihadistes, entre familiars i membres d’Estat Islàmic, hagin escapat dels camps de detenció.
Record del genocidi armeni
“Coneixem molt bé el règim turc i les massacres que van perpetrar fa un segle contra els armenis i els cristians de la regió. A més, un atac suposaria un seriós perill per als drets de les dones a la regió, ja que sempre són les primeres afectades en una guerra”, destacava Athra, una jove de dinou anys de la població de Derik militant de la Unió de Dones Siriaques. “Erdogan està boig. Tot el que podem fer és donar suport a la nostra administració i seguir oposant-nos a qualsevol tipus d’agressió”, comentava aquesta cristiana des d’una oficina situada al centre de la ciutat.
El caos també ha permès que al voltant de 800 gihadistes, entre familiars i membres d’Estat Islàmic, hagin escapat dels camps de detenció
Rafi Watan, armeni de 42 anys, té una botiga de queviures i licors a Derik. A escassos metres del seu establiment es troba l’església armènia amb un pati central presidit per un monument en record a les víctimes del genocidi de 1915. “El meu avi va abandonar el que llavors era l’Imperi otomà i va arribar a Alep amb només cinc anys. No m’agradaria tornar a passar pel mateix”, explicava Watan darrere del taulell del seu petit comerç.
Tant la població kurda com la cristiana de la província de Hassaka temen que l’acció turca pugui comportar un autèntic episodi de neteja ètnica. “Tothom va veure el que va succeir a Afrin. Els turcs van destruir esglésies i centres de culte yazidites, perquè s’oposen a les altres comunitats i a les minories. No poden repetir el que van fer fa un segle durant el genocidi armeni, però sí que intentaran que la gent fugi i abandoni les seves llars”, denunciava Ashur Han, un jove de dinou anys a les files del Consell Militar Siríac, una milícia cristiana integrada dins de les FDS.
En aquest sentit, la població cristiana del nord-est de Síria es mostra especialment atemorida després que la seva comunitat hagi disminuït de forma notable des de l’esclat de la guerra siriana el 2011. S’estima que entre 150.000 i 200.000 persones han emigrat de la regió de Hassaka, principalment cap a Europa i Amèrica del Nord, i han vist reduït a 100.000 el nombre d’habitants.
A conseqüència del pacte assolit entre l’autogovern kurd i Damasc, les tropes del règim sirià van començar a desplegar-se en ciutats com Manbij o Kobane, fins ara controlades per l’Administració Autònoma del Nord i l’Est de Síria. De moment, l’autogovern seguirà funcionant i la part àrab de les FDS s’incorporarà a l’exèrcit, mentre que les YPG podran mantenir les armes però només dins de zones urbanes sota el seu control.
Les sancions econòmiques anunciades per la Casa Blanca i la decisió de països com Alemanya, Holanda o l’Estat espanyol –encara que en aquest cas sigui parcial– de no vendre armes a Turquia no han aconseguit de moment que el govern d’Erdogan hagi fet marxa enrere. Tot i la resistència de les FDS, que exigeixen una zona d’exclusió aèria, la superioritat militar turca amb els seus avions i drons d’última generació els ha permès controlar àmplies zones al voltant de Tel Abiad i Ras Serekaniye. Mentre les milícies kurdes tenen por que l’avanç de l’islamisme proturc pugui implicar un episodi de neteja ètnica, el règim de Bashar al-Assad s’observa amb preocupació la possibilitat que Turquia s’annexioni de facto aquest territori, tal com ha fet amb Afrin o Al-Bab.
L’article forma part del suplement sobre el Festival de Cinema de la Mediterrània i del Llevant de CineBaix, publicat amb el número 487 de la ‘Directa’
