La parcel·la de 44.000 metres quadrats que, des de l’any 1977 fins a l’any 2010, va albergar el Safari Park del Verger (Marina Alta) és l’escenari escollit per implantar el macrofestival de música hardcore i hardstyle Octopus. Aquest l’organitza la mateixa empresa que cada any celebra el festival Medusa Sunbeach a la localitat de Cullera (Ribera Baixa), Alaia Business SL, la qual compta amb el vistiplau del propietari dels terrenys, el Grupo Corporativo Fuertes SL, qui acumula un volum de negoci milionari en els sectors agroalimentari, immobiliari, turístic, petroquímic i ceràmic. L’empresa ja ha anunciat alguns dels grups que conformaran el cartell; i les entrades de l’esdeveniment, que se celebrarà del 17 al 20 de juliol de 2020, es podran adquirir a partir del pròxim diumenge 9 de febrer. Tanmateix, segons ha pogut confirmar la Directa, la mercantil valenciana encara no disposa del pertinent permís de la Generalitat, una autorització necessària, ja que la zona on es vol organitzar el festival està situada en l’àrea d’influència del Pla d’Ordenació de Recursos Naturals (PORN) del Parc Natural de la Marjal Pego-Oliva.
El macrofestival Octopus, amb un aforament d’unes 15.000 persones i zona d’acampada, ni tan sols ha sol·licitat la llicència. Des de la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica, han assegurat que “no tenen constància de cap sol·licitud al respecte”. En aquest sentit, des del col·lectiu veïnal Octopus Festival fora de la Marjal, creat recentment per mostrar el seu rebuig que un esdeveniment d’aquestes característiques s’organitze al costat del parc, subratllen que es tracta del “modus operandi” en què treballen aquest tipus d’empreses, “les quals esperen fins a l’últim moment per a demanar els permisos pertinents”. “Una vegada el festival ja està organitzat i les entrades estan venudes, poden pressionar l’Administració perquè al final se’ls facilite la llicència”, afegeixen.
L’Octopus Festival afectaria zones de gran importància ecològica
Els terrenys on es pretén organitzar el festival, classificats com a sòl rural protegit, no formen part del mateix parc natural ni d’alguna de les seues zones protegides per la Xarxa Natura 2000, com ara Zones d’Especial Protecció d’Aus (ZEPA) o Zones d’Especial Conservació (ZEC). Tanmateix, estan situats dins de l’àrea d’afecció del PORN del Parc Natural, un instrument de plantejament territorial que té l’objectiu de protegir els recursos i la biodiversitat dels parcs naturals, així com delimitar i determinar la seua relació amb l’entorn. En concret, segons informen des d’Acció Ecologista-Agró, s’ubiquen en la zona d’esmorteïment d’impactes, que requereix mesures concretes per evitar impactes negatius sobre l’espai natural protegit. Així mateix, l’Octopus Festival ocuparia també part de l’àrea de protecció de zones humides. Els terrenys en qüestió s’ubiquen prop del riu Racons, en què s’està desenvolupant un pla de recuperació d’una espècie declarada en perill d’extinció, el samaruc. “La celebració d’aquest festival podria alterar aquest treball de recuperació, a banda de la contaminació que podrien sofrir les aigües”, alerta Joan Sala, membre d’Acció Ecologista-Agró.
La proximitat del festival al Parc Natural i a la Zona d’Especial Protecció d’Aus de la serra de Segària -a uns 500 metres d’on es pretén celebrar l’Octopus-, fa que aquest projecte genere certa interessa sobre la contaminació acústica i medi ambiental que podrien afectar la biodiversitat del parc natural
D’altra banda, tal com subratlla el col·lectiu ecologista, la proximitat del festival al Parc Natural i a la Zona d’Especial Protecció d’Aus de la serra de Segària -a uns 500 metres d’on es pretén celebrar l’Octopus-, fa que aquest projecte genere certa interessa sobre la contaminació acústica i medi ambiental que podrien afectar la biodiversitat del parc natural, d’una gran riquesa ornitològica. “Organitzar un festival com aquest en la zona d’esmorteïment d’impactes d’un Parc Natural, en plena època de reproducció de les espècies, en ple projecte de reintroducció de l’àguila pescadora de la Marjal i en plena època de nidificació de l’àguila de panxa blanca, és un autèntic desbarat”, denuncia el membre d’Acció Ecologista-Agró, col·lectiu que està preparant un escrit per presentar davant la Fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme. A més a més, les membres d’Octopus fora de la Marjal estudiaran detingudament la llei autonòmica i municipal en referència als espais naturals. De fet, la llei 11/1994 d’Espais Naturals Protegits del País Valencià obliga la Conselleria d’Agricultura a realitzar una valoració preliminar de les repercussions, la qual concretarà si el festival està relacionat o no amb la gestió de la Xarxa Natura 2000. En cas de no considerar-ho així, s’estudiaria la probabilitat que el projecte en qüestió puga produir efectes apreciables sobre l’espai protegit, els sues hàbitats i les seues espècies objecte de conservació.
Per la seua part, el col·lectiu Octopus Festival fora de la Marjal també alerta de les “grans afeccions que es produiran”, a causa de “l’impacte acústic”, “l’acumulació de residus” durant els tres dies de cartell i “els danys que puguen causar les assistents als hàbitats de fauna i les colònies reproductores adjacents”. Sala també ha fet una crida tant a la direcció del Parc Natural com als ajuntaments afectats, el del Verger i el de Dénia, ja que part dels terrenys s’assenten en el seu terme municipal; perquè prenguen les mesures necessàries contra l’organització del festival. Per ara, des de l’Ajuntament de Dénia, han explicat a la Directa que encara no han rebut cap sol·licitud i, “per tant, preferim no posicionar-nos i esperar a rebre-la”. Per la seua part, l’alcalde de l’Ajuntament del Verger, el socialista Ximo Coll, ha afirmat que si l’empresa té el permís necessari, “no ens oposarem a celebrar un festival que generarà turisme, treball i beneficis per al poble”.
Un safari, un macrofestival i un complex hoteler de luxe
Segons les previsions de l’empresa Alaia Business SL, amb qui aquest mitjà s’ha ficat en contacte sense obtenir resposta, l’Octopus Festival comptarà amb dues edicions. D’aquesta manera, fins a l’abril de 2021, el Grupo Fuertes aconseguirà treure rendibilitat als seus terrenys, mentre que es debat la construcció d’un complex hoteler de luxe, l’execució del qual es preveu per a l’any 2022. Fa ara tres anys, el Grupo Fuertes va presentar la proposta urbanística a l’Ajuntament del Verger, qui encara ha de resoldre si inclou o no la parcel·la afectada en el futur Pla General d’Ordenació Urbana de la localitat. Per ara, per tal d’aconseguir la llicència municipal pertinent, l’empresa propietària ha sol·licitat la Declaració d’Interés Comunitari (DIC) a la Generalitat Valenciana, amb la qual obtindria el permís per a realitzar activitats industrials i productives, terciàries o de serveis en els terrenys, com ara la construcció d’establiments d’allotjaments turístics i restauració, centres recreatius o esportius, empreses dedicades al turisme actiu i campaments de turisme, entre d’altres. No obstant això, en haver revocat la llicència d’ús del Safari Park i tractar-se d’una zona d’esmorteïment d’impactes de la Marjal, resultarà complicat posar en marxa qualsevol tipus de negoci en els terrenys adjacents. Des del col·lectiu ecologista Pego Viu, rebutgen el tipus de turisme que atrauran tant el macrofestival com el complex hoteler: “Volem un turisme de natura, un turisme respectuós, per tant, no crec que siga el millor lloc per a fer un festival”, reivindica Néstor Porter, membre de Pego Viu, que prefereix no posicionar-se totalment en contra de l’esdeveniment musical i defensa analitzar els seus impactes.
L’origen de l’ús dels terrenys es remunta fins al 1977, moment en què es va inaugurar el Safari Park del Verger, una reserva zoològica explotada per l’empresa Parque Safari Costa Blanca SL, la qual acollia vora el mig millar d’animals. En l’any 2010, el zoològic va tancar les seues portes per causes econòmiques i, dos anys més tard, l’empresa propietària dels terrenys i gestora de la reserva va entrar en procés de liquidació. Després de la desaparició de la reserva i la liquidació de l’empresa Parque Safari Costa Blanca SL, la mercantil Terra Natura, que pertany al Grupo Corporativo Fuertes SL, va adquirir els terrenys el setembre de 2011, mitjançant subhasta, ja que l’empresa Parque Safari no va trobar cap comprador que adquirira la parcel·la de 44 hectàrees pel seu valor estimat, fixat en 440.000 euros.
Actualment, el conglomerat d’empreses Grupo Fuertes, presidit per Tomás Fuertes, propietari de l’empresa alimentària El Pozo; el conformen cinc mercantils: la petroquímica Aemedsa, dedicada a la fabricació i comercialització d’olis minerals blancs i sulfonats naturals; la constructora i promotora Profusa, Terra Natura, amb zoològics en Benidorm (Marina Baixa) i Múrcia; Todagres, especialitzada en la fabricació, distribució i venda de paviments i gres porcellànic; i Vis Hoteles, que gestiona activitats i serveis d’hostaleria en Múrcia i Alacant. Els tentacles de l’accionariat del Grupo Fuertes s’estenen també en el sector de les telecomunicacions, el residencial, d’infraestructures o la biotecnologia, amb empreses com Sacyr, dedicada a la construcció, gestió d’infraestructures i immobles, o Autopista del Sureste Concesionaria Española de Autopistas (Ausur) SA. D’aquesta manera, el Grupo Fuertes controla un holding molt diversificat i present en nombrosos àmbits d’activitat, que abasteixen des del sector primari fins al sector terciari. Tomás Fuertes, a més a més, se situa en el lloc 38 del rànquing de les persones més riques de l’Estat espanyol, amb un patrimoni net de 1.390 milions d’euros, sent la segona persona més rica de Múrcia.
