“Alego, alego, ja ha passat un any”
(Refranyer tortosí)
Tres setmanes després de la llevantada #Gloria que ha afectat tota la costa Mediterrània, des de Cartagena fins al golf de Lleó, sembla que els vents i les aigües van tornant al seu lloc. La llevantada ha ficat en evidència la supèrbia humana dominant al llarg de tota la costa. La mar, com els rius, tenen escriptures del seu espai natural i de tant en tant ens ho recorden, com ha passat ara.
Al llarg de tota la costa veiem grans destrosses. La costa del Maresme és un bon exponent, zones on s’han limitat l’espai de les platges i del mar, en murs, habitatges, infraestructures i que ara caldrà repensar la seua presència. Però també al llarg de la costa veiem espais com la platja del Serrallo al Delta, els Muntanyans a Torredembarra on les afeccions han estat mínimes. La configuració natural de les platges, amb un espai ample de sorra tant en la part submergida com emergida, una zona posterior de dunes i aiguamolls són la millor defensa davant els temporals, com s’ha pogut constatar.
La llevantada també ens ha mostrat el maltractament secular que li fem al mar, abocador d’infinitat de residus que ara la mar ha vomitat sobre la costa. Han aparegut campanyes solidàries de recollida de brossa per tot arreu, això és digne de lloar, però hem de fer un pas més. Aquests plàstics estant al mar perquè en fem un ús abusiu que cal limitar al màxim i perquè cal avançar molt més en la pedagogia de la recollida de residus, especialment els no biodegradables com plàstics i vidre.
La llevantada també ens ha mostrat el maltractament secular que li fem al mar, abocador d’infinitat de residus que ara la mar ha vomitat sobre la costa. Han aparegut campanyes solidàries de recollida de brossa per tot arreu, això és digne de lloar, però hem de fer un pas més
A l’Ebre aquesta llevantada s’ha viscut molt intensament, especialment des de fora del territori. Glòria ha fet veure a bona part de la societat les dents al llop del futur que tenim ja aquí. Un futur afectat per la pujada del nivell del mar i l’enfonsament per la manca dels sediments que l’han creat. Això unit a la manca de la defensa natural que fan les platges a la costa i a la virulència de l’onatge, ens ha portat a la imatge tan dantesca de veure la mar entrant tres quilòmetres cap a dins de la superfície del Delta.
La premsa recull infinitats de declaracions dels que tenen les competències sobre la costa, com la Ministra Teresa Ribera i els representants de costes o dels que tenen les competències dels espais naturals, com és la Generalitat. En totes les declaracions tothom diu que s’han de prendre mesures per no veure mai més la imatge d’un Delta de l’Ebre sota l’aigua del mar. Quines són les mesures? Quin objectiu tenen? Quins projectes concrets hi ha? Qui els finança? Qui els executa? Tot això encara no se sap i ja veurem si realment es concreta en alguna realitat o serà com tantes vegades, un titular i una foto.
Des de la Plataforma en Defensa de l’Ebre estem molt preocupats. Coincidint en la llevantada s’ha publicat l’Esquema de Temes Importants de la revisió del Pla de l’Ebre per 2021-2027 (revisions cada sis anys), en la fitxa número 9, la que fa al·lusió al Delta de l’Ebre, tot i l’enunciat ostentós “Hacer más resiliente el Delta del Ebro y su costa para garantizar la pervivencia de sus valores sociales y ambientales”, la realitat és que la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), òrgan estatal competent en la gestió del riu i del Delta, nega de manera tàcita que, el Delta, tingui un problema de subsidència i regressió. Neguen per omissió la relació directa i demostrada que hi ha entre la construcció dels embassaments, la retenció dels sediments i la regressió del Delta. La seua lògica és molt senzilla: quan un problema no existeix, no cal buscar-hi solucions. La CHE en fa cas omís al Delta i ni es planteja destinar recursos per resoldre aquest problema generat per la seua pròpia gestió al llarg de tota la conca.
La Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) nega de manera tàcita que el Delta tingui un problema de subsidència i regressió. Neguen per omissió la relació directa i demostrada que hi ha entre la construcció dels embassaments, la retenció dels sediments i la regressió del Delta
Gloria ha de ser el punt d’inflexió. Des del Ministeri i Costes han vist les dents al llop, des del territori també, però la CHE continua actuant com si el problema no tingués res a veure amb ells. En els mesos vinents, necessitarem tota l’energia humana i solidaritat despertada pel Gloria per fer rectificar la CHE i obligar-la a assumir els problemes generats per la seua gestió. També perquè els pressupostos de l’Estat i de la Generalitat incloguin d’una vegada partides per començar les proves pilot de mobilització de sediments des de Riba-Roja i la caracterització dels sediments retinguts a Riba-Roja.
El nou Pla de la Conca ha d’incloure un Pla de gestió dels sediments per a tota la conca de l’Ebre, en un diagnòstic clar dels sediments retinguts en els embassaments, de com ha de fer-se aquesta mobilització i en partides pressupostàries clares per tirar-les endavant. L’excusa que això no és possible és falsa, rius molt més extensos com el Danubi o l’Elba disposen d’Acords estatals pels sediments del riu. Si el Danubi que passa per vuit estats europeus té capacitat per arribar acords, perquè a l’Ebre no?
És únicament un problema de voluntat política i prioritats. La prioritat de la CHE no és la gestió integral de la conca des de Reinosa fins al Garxal a Deltebre. La seua prioritat és únicament satisfer les demandes dels usuaris hidroelèctrics i de les comunitats de regants
És únicament un problema de voluntat política i prioritats. La prioritat de la CHE no és la gestió integral de la conca des de Reinosa fins al Garxal a Deltebre. La seua prioritat és únicament satisfer les demandes dels usuaris hidroelèctrics i de les comunitats de regants.
L’adaptació a la Directiva marc de l’aigua havia de ser una oportunitat per remodelar el paper de la Confederació i adaptar-la als nous temps i les noves necessitats. El paper jugat per la Confederació en el primer i segon cicle de planificació demostren que en l’estructura actual no és l’organisme apropiat per fer la planificació de tota la conca. Caldrà entre tots forçar al Ministeri per la modernització d’aquest òrgan actualment caduc que actua en el mateix caciquisme de fa cinquanta anys.
