Iasi, mare d’Idrissa, va ser contactada el passat mes de juny en un petit poble de l’interior de Guinea Conakry pels documentalistes Xavier Artigas, Xapo Ortega i Roger Sabà. Durant la conversa, que van enregistrar en vídeo, la mare revela que “ningú no ens va trucar” i que “no sé el que han fet amb el cos del meu fill”. De fet, la família assegura que no va tenir confirmació de la mort d’Idrissa fins que l’equip de Metromuster va arribar al seu poblat aquest estiu.
La Directa va contactar fa deu dies amb el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i la Delegació del Govern espanyol a Catalunya per sol·licitar informació sobre les greus acusacions denunciades per la família d’Idrissa Diallo. El Departament de Justícia ha confirmat a aquest mitjà que el cos del jove guineà va entrar a l’Institut de Medicina Legal i Ciències Forenses de Catalunya el mateix dia de la mort, però no va sortir de les seves instal·lacions fins al 4 de juliol de 2012, amb un destí per ara desconegut.
A l’informe medicoforense d’aixecament del cadàver, el metge forense de guàrdia la nit dels fets va comunicar al Cos Nacional de Policia espanyola l'”obligació de localitzar la família i informar de la mort”
El servei de premsa del departament explica que “tant l’entrada com la sortida del cos es fa per ordre judicial”, afegint, a més, que “el jutge no comunica el destí del cos als forenses”, sinó que aquests només fan l’autòpsia i quan entreguen el cos “el jutge ho ha de comunicar juntament amb els noms del personal de la funerària a qui cal entregar el cadàver”. A l’informe medicoforense d’aixecament del cadàver que consta en l’expedient judicial del cas, investigat pel Jutjat d’Instrucció 5 de Barcelona, el metge forense de guàrdia la nit dels fets va comunicar al Cos Nacional de Policia (CNP) espanyola l'”obligació de localitzar la família i informar de la mort”.
En relació a aquest últim extrem, vam sol·licitar per correu electrònic al servei de premsa de la Delegació del Govern espanyol informació relativa als tràmits duts a terme des d’aquesta institució estatal per informar a la família i “confirmar si el cadàver va ser repatriat, a quin destí i, en cas contrari, conèixer el lloc on van ser enterrades les restes mortals d’Idrissa Diallo”. Malgrat una posterior sol·licitud telefònica, l’administració que dirigeix Enric Millo (PP) no ha facilitat a hores d’ara cap de les informacions requerides.
D’entre la documentació que figura al sumari judicial, sí que hem pogut confirmar que durant els dies posteriors a la mort de Diallo, hi va haver comunicacions entre el Ministeri de l’Interior i el consulat de Guinea Conakry a Barcelona, així com entre l’ambaixada del país africà a Madrid i el Jutjat d’Intrucció 5 de Barcelona. En un dels documents, es fa constar un nom i un número de telèfon que suposadament pertanyien a un germà d’Idrissa Diallo, però en cap moment es confirma que les autoritats diplomàtiques efectuessin la intermediació necessària per comunicar la mort a la família.
Un lustre de lluita pel tancament del CIE
El pròxim 6 de gener es compliran cinc anys de la mort d’Idrissa Diallo al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) de Barcelona l’any 2012. Aquest jove de Guinea Conakry de tan sols 21 anys havia ingressat el 22 de desembre al centre ubicat a la Zona Franca, amb l’únic pretext de ser un migrant en situació administrativa irregular. Provenia de Melilla, enclavament espanyol al nord d’Àfrica on va aconseguir entrar el 5 de desembre de 2011 després de travessar diferents països en un llarg viatge des del seu lloc d’origen.
Només un dia abans de l’entrada d’Idrissa Diallo al centre de reclusió de Barcelona, la congolesa Samba Martine moria al madrileny CIE d’Aluche, després de 38 dies privada de llibertat sense tractament mèdic
En aquells moments gairebé ningú parlava dels CIE, però l’opacitat al voltant d’aquestes presons ja s’havia començat a esquerdar. Només un dia abans de l’entrada d’Idrissa Diallo al centre de reclusió de Barcelona, la congolesa Samba Martine moria al madrileny CIE d’Aluche. Després de 38 dies privada de llibertat i sense tractament mèdic, el seu cor es va aturar el 19 de desembre del 2011 per una criptocosis, desenvolupada arrel d’estar malalta de VIH. Van ser aquests dos casos, tot i que hi ha hagut més morts als CIE espanyols durants aquests anys, els que van situar definitivament al centre de la polèmica aquestes instal·lacions de titularitat de l’Estat.
Cinc anys després d’aquests fets tràgics que van desencadenar un llarg cicle de lluita popular pel tancament dels CIE, aquesta reivindicació ha estat fins i tot assumida pel mateix Parlament de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona. Tanmateix, al Govern central i al Congrés dels Diputats no s’albiren gaires esperances de canvi. En aquest context, la productora Metromuster –autora de Ciutat Morta– fa públics avui els testimonis reveladors de la família d’Idrissa Diallo, que poden situar de nou aquest cas en l’epicentre simbòlic de les lluites de les comunitats migrants i els col·lectius solidaris per acabar no només amb els CIE, sinó amb tot un conjunt de polítiques de control migratori i externalitzacions de fronteres que estan provocant desenes de milers de morts a la perifèria europea.
El viatge de Metromuster a Guinea Conakry
El passat mes de juliol, un equip integrat per Xavier Artigas, Xapo Ortega i Roger Sabà, de la cooperativa audiovisual Metromuster, acompanyats de la cantant guineana resident a Catalunya Nakany Kanté, es van desplaçar fins a Guinea Conakry per intentar trobar la família d’Idrissa Diallo. Aquest viatge estava emmarcat en el procés de rodatge del llargmetratge ‘Idrissa: Crònica d’una mort qualsevol’, producció en la qual Metromuster està treballant des de fa dos anys en col·laboració amb Tanquem els CIE i la Directa.
L’única pista de què disposaven era la declaració davant dels agents del CNP d’un dels cinc companys de cel·la d’Idrissa Diallo on afirmava que Diallo provenia d’un “poble petit proper a la ciutat de Mandiana” i facilitava el número de telèfon d’un dels seus germans
En un primer moment, l’única pista de què disposaven per tal d’assolir el seu objectiu era la declaració davant dels agents del CNP d’un dels cinc companys de cel·la d’Idrissa Diallo durant la seva estança al CIE de Barcelona. En aquest document, Mohamed Maraba afirmava que Diallo provenia d’un “poble petit proper a la ciutat de Mandiana” i facilitava el número de telèfon d’un dels seus germans. “Vam trucar al número de telèfon i la línia estava inactiva, per això l’única opció que ens quedava era anar a aquesta ciutat guineana a cercar algú que el conegués i ens pogués ajudar a trobar la seva família”, explica Xapo Ortega a la Directa.
En arribar al país africà, l’equip es va traslladar fins a Mandiana per començar la cerca de la família Diallo. Després d’una setmana preguntant pels carrers d’aquesta ciutat, diverses persones amb les quals havien parlat els van apuntar la possibilitat de trobar la família Diallo a un poble anomenat Tindila, molt a prop de la frontera amb Mali i Costa d’Ivori, a 800 quilòmetres de la capital del país.
Xavier Artigas explica que van arribar allà i “ens vam adonar que molta gent en aquell indret s’anomenava Diallo”, motiu pel qual van haver d’explicar que qui buscaven era la família d’un jove de nom Idrissa que havia viatjat fins a Barcelona. “Estan buscant al fill de l’Uru!”, va exclamar un senyor abans de guiar-los fins a la casa on finalment van trobar a Iasi, la mare d’Idrissa Diallo, acompanyada per tres dels seus germans. “Ara que heu vingut vosaltres, tinc la confirmació que el meu fill ha mort”, els va reblar Iasi visiblement emocionada. “Jo tenia l’esperança de què fos viu, volia pensar que la seva mort era mentida”, va afirmar Iasi abans d’escoltar el testimoni de l’equip de documentalistes, que es podia comunicar gràcies a la traducció que Nakany Kanté feia del seu idioma nadiu: el malenké.
A l’entrevista Karamogo Diallo afirma amb contundència: “Acusem l’Estat espanyol. Si tinguéssim recursos, contractaríem un advocat i els denunciaríem”
Iasi tenia constància de la mort del seu fill gràcies al seu fill Karamogo, que apareix a la dreta de les imatges de l’entrevista amb una camisa blanca. Karamogo era el propietari del telèfon al qual Metromuster havia trucat sense èxit per aconseguir informació sobre la família, però quatre anys abans la seva línia sí que estava operativa, i és per això que una advocada membre d’un col·lectiu de suport a migrants havia pogut parlar amb ell per comunicar-li la mort del seu germà. A l’entrevista Karamogo Diallo afirma amb contundència: “Acusem l’Estat espanyol. Si tinguéssim recursos, contractaríem un advocat i els denunciaríem, però en la posició que la que ens trobem no hi podem fer res”.
Metromuster oferirà una roda de premsa conjunta amb el Sindicat Popular de Venedors Ambulants, Tanquem els CIE, SOS Racisme i Irídia, avui dimarts a les onze del matí a la seu del Col·legi de Periodistes de la ciutat de Barcelona. En aquesta compareixença davant dels mitjans, es donaran més detalls de la investigació i s’anunciaran futures accions legals i mobilitzacions per esclarir el destí incert que va seguir Idrissa Diallo després de perdre la vida al CIE de la Zona Franca de Barcelona.
