Llibertats

Cas reobert: martiri i mort de Samba Martine al CIE d'Aluche, Madrid

Jordi Navarro / @jnavarroigarcia
31/01/2014

L'Audiència de Madrid considera que la mort de la dona es podria haver evitat amb un tractament mèdic a temps

Els 38 dies de martiri de la congolesa Samba Martine, plens de patiment i privada de llibertat al Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) del barri d'Aluche, Madrid, que van desembocar a la seva mort el 19 desembre de 2011, quan només comptava amb 34 anys, es podrien haver evitat si hagués rebut l'atenció facultativa adient. Així ho recull la resolució 13/2014 de l'Audiència Provincial de Madrid, que ha reobert la investigació penal per la inefable agonia de la dona. A l'octubre de 2012, el jutjat d'Instrucció número 38 de Madrid va arxivar el cas i va descartar que la mort de Samba Martine s'hagués produït per cap negligència mèdica.

Tanmateix, la mare de Samba, Clementine Nijba, amb el suport de diferents col·lectius com SOS Racisme Madrid, Inmigrapenal i la Comissió Tanquem els CIEs de Ferrocarril Clandestí, va recórrer la sentència. I ara, amb la reobertura del cas, l'Audiència considera plausible que un seguit d'actuacions irregulars es cobressin la vida de Samba Martine i ha ordenat al jutge instructor que reprengui la investigació.

Samba va arribar al CIE d'Aluche el 12 de novembre de 2011, provinent del Centre d'Estada Temporal d'Immigrants (CETI) de Melilla. Si el CIE depèn del Ministeri de l'Interior, el CETI ho fa de la Direcció General de Migracions del Ministeri de Treball. Els primers, tenen com a objectiu executar sancions administratives en qüestions d'estrangeria (com ara no disposar de papers de residència), mentre que els segons, suposadament, tenen un caràcter social. Ara bé, davant circumstàncies de saturació dels CETI, s'autoritza transportar a les persones cap als CIE de la península.

És a dir, tots dos centres depenen directament de l'Estat espanyol i, tal i com recorden els col·lectius que promouen el tancament dels CIEs, “quan l'Estat priva de la llibertat a una persona, ha de ser garant dels seus drets, en especial de la seva vida i la seva salut”. La descoordinació entre aquests dos organismes estatals va resultar mortal per a Samba Martine, qui no va morir sense conèixer un autèntic infern.

Dos mesos abans que la dona fos traslladada a Madrid, els responsables del CETI de Melilla ja sabien que era portadora del virus VIH. Per contra, un cop al CIE d'Aluche, davant les demandes de Samba per rebre assistència mèdica (fins a deu visites, de les quals en només una ocasió, cinc dies abans de morir, va comptar amb l'ajuda d'un intèrpret), es va obviar la possibilitat que, rere els forts mals de cap, la pressió al pit i símptomes gripals, entre d'altres, hi hagués una malaltia que exigís una atenció més acurada. A la pròpia resolució de l'Audiència, s'assenyala que malgrat tenir la SIDA, Samba no hauria d'haver mort: “si hagués estat tractada 38 dies abans, el resultat podria haver estat diferent”. La dona va morir a causa de criptococosis, una malaltia identificada amb la SIDA, que només és letal si no es tracta. El turment de Samba no va servir perquè cap més persona no passés pel mateix tràngol. Com ara Alik Manukyan i Jonathan Sizalima, morts al CIE de la Zona Franca, a Barcelona.