Sota la màxima de “La terra per a qui la treballa”, començaven a principis dels 80 les primeres ocupacions de terra al Brasil per part del Moviment dels Treballadors Rurals sense Terra (MST), com a protesta al model de reforma agrària imposat pel règim militar i a favor d’una distribució equitativa dels conreus. Des del principi, el moviment ha posat al centre de la seua lluita el projecte pedagògic, engegant “escoles itinerants” dins dels nous campaments perquè camperols i camperoles –que rarament tenien accés a l’educació– pogueren reconéixer i “entendre les opressions a les quals són sotmesos i així poder canviar la societat”. Actualment existeixen al voltant de dues mil escoles de l’MST distribuïdes per tot el país, per on han passat més de 200.000 infants sense terra i on s’han alfabetitzat més de 50.000 persones adultes. Valter de Jesús Leite és un d’aquests sense terra, que actualment participa com a coordinador educatiu de l’MST a l’estat de Paranà. Ha visitat Barcelona per participar en les jornades “Canviar l’escola per canviar el món” que organitza Lafede.cat, on tenim l’oportunitat de compartir-hi una estona.
Han passat 34 anys des de l’ocupació de les primeres terres per part de l’MST. En quin moment es troba el moviment?
A l’últim Congrés Nacional de l’MST, el 2014, es va ajustar l’estratègia política, mantenint els objectius de la lluita per la terra, per la reforma agrària i per la transformació social. Ara bé, la tàctica va canviar. Des d’aleshores, parlem de Reforma Agrària Popular, perquè entenem que les possibilitats de la reforma agrària clàssica s’han esgotat i no hi ha cap interés per part de l’Estat a descentralitzar la terra i, encara menys, per part de la burgesia agrària i del capital internacional. Per tant, entenem que la reforma ha de ser construïda pel poder popular, per la gent que treballa el camp. També s’han incorporat altres lluites que ja estaven latents al moviment, com la salut, l’educació i la producció d’aliments agroecològics –buscant una agricultura econòmicament sostenible, socialment justa i culturalment adequada amb l’ús dels béns de la natura, lliure de verí.
Un dels àmbits de lluita que caracteritza l’MST, i en el qual tu desenvolupes la teua feina, és la pedagogia. Quina és la importància de l’escola dins del moviment?
“El que s’esperava no era una escola, sinó crear un espai on nenes i nens comprengueren per què estaven ocupant la terra i per què es necessitava una transformació estructural de la societat”
La història educativa de l’MST és la història del mateix moviment, ja que –des de l’inici de les ocupacions als anys 80– es va percebre la necessitat d’un suport pedagògic o educatiu en consonància amb els objectius de la lluita per la terra. En aquell moment inicial, el que s’esperava no era una escola, sinó crear un espai on nenes i nens comprengueren per què estaven ocupant la terra i per què es necessitava una transformació estructural de la societat. Com deia Paolo Freire, desenvolupar una educació com a pràctica de la llibertat dels oprimits.
A banda de Freire, qui són els vostres referents pedagògics?
Des dels inicis, en el nostre projecte pedagògic trobem tres influències principals: Paulo Freire i la pedagogia de l’oprimit; la pedagogia socialista russa del període dels anys d’or de la Revolució (entre 1917 i 1929 o 1930), que fou el període més fèrtil d’experimentació i implementació de l’escola del treball de l’URSS –autors com Krupskaya i Pistrak–, i el mateix MST, és a dir, la pedagogia generada pel moviment amb la nostra pròpia experiència.
Al Brasil ja existeix un sistema d’educació públic. Per què decidiu crear un model propi dins dels campaments?
Des de l’inici, l’MST comprén que el sistema educatiu estatal està desconnectat dels seus objectius i les seues exigències de vida. Una gran quantitat de la gent que ocupava les terres era analfabeta, a causa de la negació de l’accés a l’educació que ha patit històricament la pagesia brasilera. El nostre punt de partida era iniciar l’alfabetització d’aquestes persones. Per a nosaltres, és necessari elevar el nivell cultural de les sense terra perquè puguen comprendre la realitat i així capgirar-la. Per què una minoria d’un 1% concentra el 50% de la terra al Brasil? I per què hi ha una majoria sense terra sense condicions de vida dignes? Per a nosaltres, el moviment no té sentit sense una escola que no intente entendre les qüestions polítiques i culturals que humanitzen la classe treballadora. L’objectiu de la nostra escola és formar lluitadors i constructors de futur.
Queda clar que no compartiu els objectius ni els continguts amb l’escola formal, però què és una “escola itinerant”?
“L’escola itinerant és l’escola de les ocupacions de terra. En diem itinerant perquè acompanya la lluita per la terra allà on siga necessari. Si les famílies són expulsades, l’escola no para de funcionar i les acompanya a ocupar una nova àrea”
L’escola itinerant és l’escola de les ocupacions de terra. En diem itinerant perquè acompanya la lluita per la terra allà on siga necessari. Si les famílies són expulsades d’una terra ocupada, l’escola no para de funcionar i les acompanya a ocupar una nova àrea. En garanteix l’educació en tot moment. Si hi ha una marxa, l’escola acompanya aquesta marxa, si hi ha una mobilització, l’escola acompanya aquesta mobilització.
A la pràctica, com funciona el dia a dia d’una escola dins d’un nou assentament?
L’escola s’organitza de manera molt pareguda al moviment, és a dir, establint les matrius formatives de l’ésser humà, especialment del sense terra. I són: treball, lluita social, història, cultura i organització col·lectiva. Les matrius són extretes de la mateixa vigència del moviment, dels seus espais. Prenen com a referència el treball com a principi educatiu i com a element fundador de l’ésser social. Les escoles itinerants es comprenen com a centres culturals d’estudi i s’estudia la realitat des d’una vessant interdisciplinària, des de la pràctica i des de la comprensió de la realitat no només local, sinó també global. Es busca trencar amb la fragmentació de les disciplines. Llavors, d’acord amb les matrius, podem establir tres categories adoptades de les propostes educatives soviètiques per fonamentar la nostra perspectiva d’organització curricular.
Quines són?
Una primera categoria és l’actualitat. Nosaltres comprenem que les metodologies han de contribuir a l’apropiació del coneixement científic en connexió amb la realitat, i amb tot allò necessari per al desenvolupament d’una vida social. Cada escola itinerant inicia un procés d’estudi de la realitat, i llavors fa un diagnòstic de la realitat local per ser pres com a referència en l’estudi dels continguts naturals i socials. Una segona categoria és l’autoorganització dels estudiants. Alumnes de diferents edats s’organitzen per estudiar, treballar i gestionar l’escola. L’autoorganització és una manera d’educar perquè es tinga més actitud de superació envers la subordinació que inculca l’escola capitalista. Per mitjà de l’autoorganització dels espais col·lectius, les alumnes desenvolupen una postura de transformació de la seua realitat, la del moviment i de tota la classe treballadora. La tercera és el treball socialment necessari, comprés com aquell que desenvolupat en la comunitat tinga un valor pedagògic i formatiu i un valor social per a la col·lectivitat, com la recuperació i millora d’un assentament, l’accés a la informació i comunicació d’un campament, etc. Les necessitats de cada campament o assentament s’avaluen d’acord amb l’inventari de realitat que anomenàvem a la primera categoria, i que defineixen aquests treballs socials necessaris.
Pel que comentes, l’escola està molt integrada dins de la vida dels assentaments…
Sí, mitjançant la relació d’aquestes categories i de l’autoorganització dels estudiants, l’escola també participa de la lluita del moviment amb una intencionalitat pedagògica, ja que es converteix en un element pedagògic. Estar mobilitzat i en lluita és un principi formatiu per al moviment. En aquest sentit, l’MST comprén que no n’hi ha prou alterant el contingut de l’escola, també és necessari alterar-ne la forma. El contingut i la forma caminen junts. També cal dir que la pedagogia dins del moviment no està estandarditzada. La concepció, els fonaments i els objectius són els mateixos, però adquireix formes diferents d’organització segons la regió on s’ubica i les seues necessitats i realitats concretes.
L’actual govern del Brasil reconeix aquestes escoles?
En principi, la majoria de les escoles de l’MST són finançades per l’Estat, tot i que no les dirigeix pedagògicament. La lluita, per a nosaltres, és garantir el finançament de l’Estat, perquè l’educació és un dret inalienable i constitucional. I alhora que garantesca l’autonomia política i pedagògica. Tot i això, anualment, rebem amenaces, persecucions i altres atacs de l’Estat, que pretén tallar els recursos. Per això hem de romandre en resistència. Només a l’Estat de Paranà existeixen ara mateix dotze escoles itinerants que atenen aproximadament 2.000 sense terra i que ofereixen educació infantil, primària, secundària, així com educació de joves i persones adultes.
Com podeu mantindre la independència dels projectes educatius rebent finançament de l’Estat?
“Quan es conquereix la terra i el campament esdevé assentament, l’escola entra en fase de transició i deixa de ser itinerant”
Depenent de la correlació de forces en cada província, s’aconsegueix avançar més o menys. Al Brasil, l’ensenyament infantil i primari és responsabilitat dels municipis, mentre que l’educació secundària és responsabilitat de cada estat. Quan es conquereix la terra i el campament es converteix en assentament, l’escola passa per una fase de transició i deixa de ser itinerant per convertir-se en escola d’assentament. Tot i això, l’ideari polític i pedagògic ha de continuar. Per a nosaltres, és molt important que això no es trenque, i en això consisteix principalment la nostra lluita en el camp de l’educació ara mateix.
Qui s’encarrega d’acompanyar els processos d’aprenentatge a les vostres escoles?
Els educadors de les escoles de l’MST són molt diversos. Tenim educadors propis del moviment, que són treballadors sense terra que s’han format en pedagogia, i altres que envia el govern i treballen a les escoles dels assentaments que ja han sigut reconegudes per l’Estat. Els sectors d’educació del moviment organitzen formacions pedagògiques per incidir en la formació de tots els educadors que treballen a l’escola i ampliar les possibilitats de comprensió del currículum de les nostres escoles. Un repte del moviment al llarg de la seua història és que el conjunt d’educadors de les seues escoles comprenguen la seua lluita i el seu projecte polític i pedagògic.
Amb quines dificultats i resistències us trobeu?
“Els municipis i els governs dels diferents estats brasilers fan accions per tal que no es reconega la nostra escola, però a la legislació educativa brasilera i a la llei de reconeixement de l’educació al camp es reconeix la diversitat curricular”
Els municipis i els governs dels diferents estats fan accions per tal que no es reconega la nostra escola, però a la legislació educativa brasilera i a la llei de reconeixement de l’educació al camp, des de 1996, es reconeix la diversitat curricular i l’escola de camp com a modalitat. Això obri la possibilitat de formulació de les nostres propostes, que se sotmeten a l’anàlisi i avaluació per part de les secretaries municipals i estatals. Tot i això, no és un procés tranquil. Al Brasil, dins de les àrees de l’MST, hi ha aproximadament 2.000 escoles i el panorama és complex. D’altra banda, no totes les escoles segueixen la pedagogia del moviment, perquè la història de cada zona també va ocasionar transformacions en la manera de pensar de la gent. Les influències del capital també intenten entrar dins de les nostres escoles i és una tensió permanent. Treballar les contradiccions i oferir iniciatives de formació a aquelles escoles que no estan tan lligades al moviment és una de les nostres lluites per superar l’estat actual.
Des dels sectors conservadors de l’actual govern s’està impulsant un programa educatiu anomenat “Escola sem Partido” (Escola sense Partit), segons ells, amb l’objectiu de “treure la política de les aules”.
Al Brasil, els dos últims anys, s’ha fet més present aquest programa. L’anomenem llei mordassa, ja que busca eliminar de l’escola les qüestions de gènere, d’orientació sexual, de qüestions polítiques, de diversitat i de diferents maneres de pensar. Intenta eliminar la possibilitat de formes més col·lectives, més respectuoses i més dignes de vida. Aquesta escola sense partit és un projecte principalment encapçalat pel fonamentalisme religiós i pel sector empresarial conservador.
Si s’estén, quina incidència podria tenir en les escoles de l’MST?
S’està tramitant al parlament per començar a aplicar-se a un centenar de municipis del Brasil. D’altra banda, tant a les escoles del moviment com a les que estan fora, s’està perseguint políticament els docents que intenten canviar les coses. Hi ha escoles on els professors són qüestionats per parlar de la conjuntura política o de qüestions de caràcter social. Hi ha una persecució política i una criminalització de l’educació per part de l’Estat i dels sectors conservadors, tant dins del moviment com fora. L’Escola sense Partit està disseminant l’odi i la intolerància cap als partits d’esquerra i cap a qui pretén construir qualsevol tipus de transformació social.
A banda d’aquest model antagònic que l’Estat vol implementar, la criminalització i la repressió també us arriben d’altres actors?
“Al Barsil, la violència s’ha anat legitminant per eliminar la possibilitat d’un projecte socialista de societat i la impunitat dels casos d’assassinat és molt gran”
La criminalització i repressió de la lluita per la terra ha sigut constant per part dels partits conservadors i de dreta, els latifundistes i els terratinents. Durant l’últim any, s’ha ampliat la violència al camp i la criminalització de l’MST i de tota la classe treballadora. Només el 2017, hi ha hagut 67 assassinats al camp de líders dels moviments socials, indígenes i sense terra. S’ha agreujat la situació política del país amb la persecució dels moviments socials i amb l’avanç de les polítiques neoliberals. Al Brasil, la violència s’ha anat legitimant per eliminar la possibilitat d’un projecte socialista de societat, i la impunitat dels casos d’assassinat és molt gran.
Com actuen els terratinents?
El perfil dels terratinents ha experimentat canvis. Ara, estan organitzats en agronegocis que aglutinen el sector empresarial agrícola, el financer i altres sectors de l’Estat. Són una espècie de lobbies que han obtingut representació dins dels governs locals i afavoreixen amb lleis i normatives els seus interessos. A Paranà, per exemple, estem immersos en una lluita contra una empresa de pins que explota la fusta, Araupel. Concentra milers d’hectàrees de terra al Brasil, concretament on hi ha un dels majors assentaments de l’MST. Juntament amb la policia militar i altres sectors de l’Estat, l’empresa va desenvolupar una gran persecució, que va culminar amb l’assassinat de dos companys el 2015. Aquesta persecució política i l’eliminació de líders de moviments socials és molt comú al Brasil, i gaudeix de total impunitat.
Sempre us heu caracteritzat per una important projecció internacionalista i un moviment de solidaritat molt sòlid amb altres països. Es troba en un bon moment?
L’internacionalisme és entés per l’MST com un principi, un valor i una estratègia necessària en la lluita de classes. Una manera de consolidar-lo ha estat la creació de les brigades internacionalistes amb què la militància s’ha desplaçat per conéixer la realitat d’altres lluites amb diferents organitzacions: a Sud-àfrica, la Xina, Veneçuela, Cuba, Haití, Bolívia, Paraguai, Guatemala, El Salvador, Timor Oriental i Moçambic. També la militància de les organitzacions de la classe obrera d’aquests països ha vingut al Brasil per conéixer l’experiència de lluita i organització de l’MST. La solidaritat de Cuba i Veneçuela també ha permés qualificar la nostra militància en diferents àmbits com la medicina, la veterinària i l’agronomia, entre d’altres. La lluita de classes per a l’abolició de l’explotació del treball i la natura no té fronteres; per això és essencial enfortir les experiències mútues, l’intercanvi de lluita
i solidaritat entre la classe obrera mundial.
I amb els pobles de l’Estat espanyol, hi teniu algun vincle?
“La cooperativa Mondragón col·labora amb el moviment en algunes regions per qualificar la implementació d’agroecologia. És una relació fonamental per qualificar l’estudi i la formació”
Sí, a l’estat de Paranà, per exemple, la cooperativa Mondragón (Arrasate, País Basc) col·labora amb el moviment en algunes regions per qualificar la implementació d’agroecologia. És una relació fonamental per qualificar l’estudi i la formació de tècnics, de famílies assentades i acampades, en la cerca d’una agricultura ecològica que respecte la vida natural i la vida social.
Quins són els reptes de futur del moviment?
La continuïtat de l’existència del MST està relacionada amb la seua capacitat per seguir forjant combatents i constructors d’una nova societat i l’educació hi juga un paper clau. Sovint, a l’MST ens diem que el nostre major actiu és la militància que construeix dia a dia el moviment. Per a mi, el repte d’aquesta militància és mantindre la centralitat en la lluita per la Reforma Agrària Popular, combinant les lluites de tota la classe obrera del camp i la ciutat. Per això, necessitem mantindre l’enfortiment de l’organització, treballar per elevar el nivell cultural de totes les famílies sense terra, avançar en la producció d’aliments agroecològics i expandir la matriu tecnològica per millorar el rendiment. Seguim somiant a construir canvis estructurals en la societat brasilera, transformant cada acció en embrió d’una societat sense classes i sense explotació.
Article publicat al número 448 de la ‘Directa’
