Perquè neixi la República Catalana, no és suficient amb proclamar-la: cal construir-la. Encara més: davant l’escenari repressiu i antidemocràtic com l’aixecat pel sistema polític, empresarial, mediàtic i judicial de la monarquia espanyola, és imprescindible que el procés constituent republicà no aspiri solament a desplegar una acció formal (com prometia el mantra republicà liberal, “De la llei a la llei”), ni que tampoc es limiti a la crida a la desobediència –mantra republicà radical. Entre el formalisme i la imprescindible resistència, és imperatiu un procés constituent que forgi una altra institucionalitat política, social i econòmica, que acumuli poder popular d’una forma substantiva, material, capaç de sostenir el desafiament d’una ruptura democràtica i la constitució d’una nova entitat sociopolítica.
Si entenem que un procés constituent no és un procediment únicament jurídic, sinó sobretot una relació material, la implementació d’una agenda econòmica republicana ha d’ocupar major centralitat en el debat sobre la independència. El paper jugat per les corporacions del capitalisme català i espanyol la tardor republicana de 2017 (CaixaBank, Sabadell, Gas Natural, Abertis, Cellnex, Colonial, Molins, Planeta, Agbar, Torraspapel), amb capacitat de xantatgejar la democràcia d’una majoria social, ha d’alertar sobre les debilitats de l’estructura productiva catalana i augmentar una estratègia centrada en la sobirania econòmica. Així ho ha entès part del moviment republicà, que en els darrers mesos ha dirigit moltes de les seves energies a divulgar alternatives econòmiques als monopolis capitalistes, en el camp de les finances, l’energia, les telecomunicacions o l’alimentació.
Principis d’economia republicana
El 14 d’abril del 2018 es va celebrar a Barcelona el primer Laboratori Republicà d’Economia, en el marc del procés Aixequem la República. A l’antiga cooperativa obrera La Lleialtat Santsenca, es van reunir més d’un centenar d’activistes per proposar 155 mesures econòmiques per materialitzar la República. Economistes, treballadores de l’economia solidària o l’agroecologia, sindicalistes, militants de l’economia feminista, càrrecs municipals, investigadors en banca pública, multinacionals o de deute, plantaran principis inspiradors i polítiques concretes per desplegar una nova economia republicana.
És imperatiu un procés constituent que forgi una altra institucionalitat política, social i econòmica, que acumuli poder popular d’una forma substantiva
Per al cooperativista Jordi Garcia Jané, el model econòmic republicà ha d’orientar-se al be comú a partir d’una economia equitativa, sostenible, democràtica i autocentrada, que materialitza (i constitucionalitza) una economia plural transformadora. Que combini economia productiva i reproductiva, equilibri diferents formes de propietat (públic-estatal, social-comunal, cooperativa, privada), intercanvii amb i sense recursos monetaris, i que no només sigui regulada pel mercat sinó amb planificació participativa i formes de reciprocitat, que incrementen les dinàmiques col·lectives, disminueixen les àrees mercantilitzades i les cures tendeixen a ser socialitzades. Per Garcia Jané, l’economia republicana ha de garantir el dret als mitjans d’existència – aigua, mobilitat, habitatge, sanitat, renda – convertint-los en operatius i defensables davant tribunals en cas de vulneració. Per això, és necessari transformar el model productiu, decidint quins sectors són promoguts i quins són els desincentivats, tenint en compte l’ocupació generada (en quantitat i qualitat), la sostenibilitat ambiental i la sobirania com a país que proporcionen. Finalment, Garcia Jané estableix la democratització de l’economia en tres direccions: participació de les treballadores en el govern de les mitjanes i grans empreses; serveis públics dissenyats i cogestionats per treballadores i usuàries; i participació popular als pressupostos públics.
Per a l’economista Josep Manel Busqueta, la noció de sobirania reproductiva ha d’articular l’economia republicana cap a una activitat que no se centri en la producció de valor, sinó en la producció de vida. Si l’objectiu és garantir les condicions necessàries per a la reproducció social, no s’ha de mercantilitzar la salut, l’habitatge, l’energia o la cultura, sinó que a través de mecanismes públics, municipals i comunals s’ha de planificar participativament la seva universal provisió. Un control democràtic especialment necessari a les finances: per Busqueta, el diners ha de ser al servei de la comunitat, amb eines com la banca pública i la renda bàsica universal. S’han de prohibir les transaccions especulatives, revertir un model fiscal favorable a les rendes del capital, discutir quin tipus d’inversió estrangera és positiva i si la relació amb la Unió Europea i l’euro suma o resta sobirania econòmica.
La jurista Ana Muñoz amplia l’economia republicana amb les aportacions de les economies feministes, nascudes entorn de la reivindicació del salari domiciliari i la visibilització del treball de cura. Per Muñoz, una economia republicana és aquella que integra de forma equilibrada i equitativa l’economia reproductiva i productiva, reverteix la divisió sexual del treball, erradica la feminització de la pobresa i democratitza les cures des del paradigma de la corresponsabilitat. Per a aquests objectius, és necessari intervenir en l’esfera productiva, replantejant les jornades laborals per permetre la cura, amb permisos de criança àmplies, compartides i d’obligat compliment per a les parts. En especial, cal incidir en el treball assalariat feminitzat, on es concentren majors taxes d’explotació, sobretot en les cures proveïdes per dones migrades, sovint en situació irregular i sense drets, vulneració propiciada per les polítiques migratòries racistes. En l’esfera reproductiva, es requereix garantir el dret universal a l’educació i la sanitat, així com visibilitzar les cures, democratitzar-les, treure-les de la privada i reorganitzar-les a partir del cooperativisme i la col·lectivització.
El cascavell al gat: multinacionals, deute i finances
És possible la sobirania econòmica en un sistema globalitzat d’empreses transnacionals? Per a Jesús Carrión, investigador de RETS i coordinador del Col·lectiu Ronda, l’economia republicana ha de plantejar el control social de les transnacionals, ja que hegemonitzen el model social. Expropiació de béns comuns, vulneració de drets laborals i ambientals, elusió d’impostos, deslocalització, treball infantil, suport a règims antidemocràtics o repressió sindical són incompatibles en una economia que prioritza el bé comú. Amb un poder superior al PIB de molts Estats, per a Carrión s’ha de minoritzar la impunitat transnacional, revertint una piràmide jurídica on els drets humans són menys valents que la lex mercatoria. Per això, cal que desenvolupem un codi vinculant de respecte de DD.HH. per a les empreses internacionalitzades, amb règim sancionador i tribunals de justícia universal. A escala nacional, s’ha de reorientar el sistema fiscal perquè les rendes del capital siguin les que més aporten; desenvolupar la compra pública amb clàusules socials i prohibir les “portes giratòries”. Per a Carrión, una estructura productiva en xarxa ha d’evitar les grans concentracions de poder econòmic.
S’ha de poder decidir per a què, amb qui i sota quines condicions ens endeutem, ja que a l’Estat espanyol són habituals inversions socialment innecessàries
Les relacions de poder global a partir del deute també interfereixen la sobirania econòmica. Per a Iolanda Fresnillo, sociòloga i auditora, la modificació de la Constitució espanyola del 2011, per garantir el pagament del deute, va exemplificar com el creditor global té més capacitat de decidir que els mecanismes democràtics. Per a Fresnillo, no obstant, es pot trencar amb la dependència si es repensa el finançament d’allò públic. Una economia republicana ( “res publica”) ha de deixar de dependre de creditors com l’FMI o el Banc Europeu d’Inversions i tenir una finançament on la banca pública i la fiscalitat justa siguin centrals. S’ha de poder decidir per a què, amb qui i sota quines condicions ens endeutem, ja que a l’Estat espanyol són habituals inversions socialment innecessàries, amb tipus d’interès superiors al mercat i en connivència amb la banca privada. L’economia republicana ha de diagnosticar el deute il·legítim i plantejar l’impagament feminista del deute, amb l’objectiu d’impulsar un altre model productiu i la transició socioecològica. És necessari auditar la gestió pública, planificar participativament la política econòmica, així com trencar una cultura del deute fomentada per la hiperbancarització de la societat.
Quin sistema bancari ha de fomentar l’economia republicana? Per a Eulàlia Reguant, matemàtica i experta en finances ètiques, la sobirania econòmica necessita un altre model bancari. Que potenciï el finançament dels sectors estratègics, apostant pels béns comuns i l’economia productiva i arrelada territorialment. Que canalitzi l’estalvi de les famílies i redundi en el seu benestar. Que palii la falta de crèdit en períodes de recessió, garanteixi el finançament dels serveis i l’empresa pública i eviti retallades socials. Per a Reguant, en un sistema financer republicà, la banca pública ha de tenir un paper principal. Regida pels principis de la banca ètica i orientada a la qualitat de vida, ha d’aportar capital a les empreses públiques i invertir en habitatge públic. No es tracta només d’estatitzar, sinó de replantejar la banca pública i les seves finalitats: una banca republicana ha d’incorporar els valors del cooperativisme i les finances ètiques i solidàries. Així, en la seva governança ha d’intervenir administració, treballadores i comunitats ciutadanes i d’estalviadors. A més, cal valorar els crèdits més enllà de la rendibilitat financera. Per a Reguant, l’economia republicana ha de pivotar en una banca pública de clara vocació social, subsumida a l’interès general i de construcció col·lectiva, coordinada amb un sòlid sistema financer ètic i cooperatiu.
Laboratoris d’economia republicana: municipalisme, sindicalisme, agroecologia, ESS
Per a José Téllez, tinent d’alcalde de Badalona, la República Catalana s’ha de construir sobre la base del municipalisme. No obstant això, si bé els municipis poden desplegar polítiques de democràcia directa i són els més propers a la població, estan infrafinançats. En el franquisme, els pressupostos es repartien un 87% a l’Estat central i un 13% a les alcaldies; avui, el 53% es centralitza, el 33% va a les comunitats autònomes i el 14% als ajuntaments. Perquè els municipis puguin ser laboratoris d’economia republicana, s’han de reequilibrar les partides i promoure polítiques de proximitat. El principal tribut que recapta els ens catalans és l’Impost de Béns Immobles (IBI), que no permet bonificacions a aturats, famílies monoparentals, ni en funció de renda o territori. Per a Téllez, els municipis han de poder redistribuir, així com penalitzar l’especulació i participar d’impostos a la renda i consum (IRPF i IVA). A més, necessiten alternatives al sistema bancari privat: banca pública, fons municipals, estalvis i locals de finançament. Per a Téllez, la institucionalitat republicana ha d’integrar el món local en una càmera alta, com a eina de control i materialització de l’aposta municipalista de la república.
Per a José Téllez, la institucionalitat republicana ha d’integrar el món local en una càmera alta, eina de control i materialització de l’aposta municipalista de la república
L’economia republicana ha d’atacar la precarietat laboral. Per a Mireia Herrera, de la Intersindical Alternativa de Catalunya, el model productiu espanyol ha fomentat tres fases de precarietat: la de finals del segle XX (ETT, temporalitat); les actuals empreses multiserveis, que destrueixen els convenis col·lectius; i la que ja escapa de la relació laboral: falsos autònoms de l’economia col·laborativa capitalista (Deliveroo, etc.) o treballadores del llar i hotels. Per a Herrera, una república social ha de constitucionalitzar els drets laborals, blindar les pensions públiques, acabar amb la bretxa salarial i la discriminació de gènere, facilitar la regularització de les persones migrades, revertir les externalitzacions, prohibir el prestamisme laboral i organitzar les baixes laborals a través del sistema públic. Per a Herrera, el sindicalisme ha de jugar un paper important en l’economia republicana, amb una llei orgànica de llibertat sindical que reconeixi la pluralitat sindical, fomenti l’autoorganització als centres de treball, redirigeixi les quotes sindicals per a conflictes laborals i on la companyia no tingui potestat d’elecció d’alliberats. Per a Herrera, s’ha de transformar l’economia col·laborativa en cooperativisme amb drets: un nou cooperativisme sindical.
Per a Annaïs Sastre, ambientòloga i activista agroecològica, la sobirania alimentària és una altra peça central de la sobirania econòmica. Enfront un sistema agroalimentari globalitzat, basat en l’explotació mediambiental i la mà de obra en origen, l’aposta republicana ha de descansar en la sobirania alimentària, el dret dels pobles a decidir el seu propi sistema alimentari i productiu. Orientades pel paradigma agroecològic, les mesures d’economia republicana en l’àmbit alimentari han d’incidir en la producció, la transformació, la distribució, el consum i l’autoconsum. La transició cap a la producció agroecològica; l’abastament amb la producció local; la sostenibilitat econòmica, ecològica i social de l’agricultura i la pesca, mancomunant mitjans de producció públics, cooperatives, comunals; la incorporació de la nova pagesia i l’accés a la terra, amb agrupacions incubadores, bancs de terres i ajudes per a inversions; l’escalabilitat del consum agroecològic; l’impuls de I+D i educació agroecològica; o la participació camperola en les polítiques alimentàries, són mesures que Sastre proposa per transitar cap a una economia republicana que tingui com a centre un enfortiment econòmic, ecològic i autocentrat.
Per a Jordi Estivill, sociòleg i militant de la XES, l’economia republicana del present ha d’aprendre de quan es va desenvolupar a Catalunya una economia en transició: pública, municipal, col·lectiva, cooperativa, comunitària. L’any 1936, al calor de la revolució i la nova economia, es va col·lectivitzar la indústria així com els serveis d’aigua, transport o energia, es va municipalitzar el sòl, es va aplicar el salari familiar o es va cooperar la distribució. Per a Estivill, l’economia republicana d’avui també ha de descansar en la pluralitat econòmica, prioritzant formes col·lectives i al servei del comú. Segons Estivill, per activar una economia en transició, és necessari, en primer lloc, implementar una Llei d’Economia Social i Solidària, orientada al impuls de l’ESS i la transformació del conjunt de l’economia. En segon, consolidar la política d’Ateneus Cooperatius, institucions públic-cooperatives d’enfortiment socioeconòmic local, i orientar-les a la cooperativització dels sectors productius i la transició socioecològica. Tercer, seguir aplicant i avaluant als municipis les Mesures per a la Democràcia Econòmica Local, per a una planificació econòmica local de caràcter públic-cooperatiu-comunitari. I quart, desplegar l’estratègia d’economia republicana amb institucions públiques, moviments i organitzacions polítiques, sindicals i populars, el cooperativisme i la nova institucionalitat dels Comitès de Defensa de la República (CDR).
Cap a un full de ruta econòmic per construir República
Començant el camí d’elaborar i implementar un full de ruta econòmic republicà i constituent, queden pendents altres laboratoris d’economia republicana que proposin mesures entorn del turisme, l’energia, la mobilitat, la reconversió ecològica de la indústria o els comuns digitals. No es tracta d’esperar l’arribada de la República Catalana per obtenir majors quotes de sobirania econòmica, sinó d’implementar una agenda econòmica republicana que faci possible materialment. Sabent que sense sobirania econòmica no hi ha política de sobirania, les mesures d’economia republicana no només prefiguren el model econòmic de la República Catalana: l’estan construint.
*Ivan Miró és sociòleg, especialista en cooperativisme i autor del llibre ‘Ciutats cooperatives’ (Icaria, 2018). Aquest article ha estat encarregat per Argia.
