A les 15 hores d’aquest dijous 13 de febrer, la Gran Sala de Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) feia pública la seva sentència en el cas N.D i N.T contra l’Estat espanyol, i es pronunciava en el sentit d’aixecar la condemna prèvia que el Govern espanyol havia recorregut. Cap pronòstic, ni tan sols els més pessimistes, podien preveure aquest resultat.
El febrer de 2015 diverses ONG van presentar una denúncia per l’expulsió el 13 d’agost de 2014 dels ciutadans N. D. i N. T., procedents de Mali i la Costa d’Ivori, després d’un salt a la tanca que van realitzar juntament amb altres 80 persones. Van ser expulsats sense haver rebut cap mena d’assistència, ni jurídica, ni mèdica ni psicològica, sense ni tant sols comprovar la seva identitat o poder sol·licitar asil en cas que així ho desitgessin. Ara, l’alt tribunal europeu estableix que aquesta falta de garanties és fruit de la seva entrada il·legal, indicant que l’absència d’un estudi individualitzat, requisit per a considerar que no es tracta d’una deportació col·lectiva, es podria atribuir al fet que els demandants no havien usat els procediments oficials.
Considera el TEDH, de forma unànime, que no hi ha hagut violació de l’Article 4 del Protocol Número 4 (prohibició d’expulsions col·lectives) del Conveni europeu de drets humans, ni violació de l’Article 13 (dret a un recurs efectiu) del mateix conveni. I encara més, considera que la devolució és conseqüència del comportament dels demandants, en haver entrat de forma il·legal, indicant que cal que l’entrada sigui per les vies legals, pràcticament inexistents. Es tracta per tant, d’una sentència que deixa un ampli marge a altres vulneracions de drets i que atempta directament contra el dret d’asil.
El TEDH considera que la devolució és conseqüència del comportament dels demandants, en haver entrat de forma il·legal, indicant que cal que l’entrada sigui per les vies legals
Per Hanna Hakiki del Centre Europeu pels Drets Constitucionals i Humans (ECCHR, per les seves sigles en anglès) de Berlín, una de les organitzacions demandants, és difícil entendre en quin argument factual es basa la sentència quan totes les organitzacions de drets humans han establert que les devolucions són il·legals i que les persones que arriben a la frontera no poden accedir al lloc fronterer de Beni Enzar ni a les ambaixades o consolats (per a sol·licitar asil). En la mateixa línia declara el seu company Wolfgang Kaleck, per a qui contemplar que hi va haver altres possibilitats per als demandants d’asil a la frontera va en contra de la realitat.
Aquesta sentència contradiu la decisió presa pel mateix tribunal l’octubre de 2017, quan va considerar provat que la Guàrdia Civil havia fet una devolució il·legal en expulsar ND i NT de forma immediata al Marroc pel mateix perímetre fronterer, negant així el seu dret a la tutela judicial efectiva. Per aquests fets va considerar que s’havia violat el Conveni Europeu de Drets Humans sobre el dret a un recurs efectiu i l’article 4 del Protocol IV del Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals, pel que “queden prohibides les expulsions col·lectives d’estrangers “obligant a l’Estat espanyol a indemnitzar cadascun d’ells amb 5.000 €. No obstant això, el llavors Executiu de Rajoy va presentar un recurs que, posteriorment, el Govern de Sánchez va mantenir a l’espera de la sentència.
Aquesta sentència és una galleda d’aigua freda que suposa un canvi radical de criteri. Lluny d’intentar acabar amb les devolucions en calent, es reforça la possibilitat de realitzar push backs a les fronteres de la Unió Europea i que això estigui avalat per la jurisprudència de Tribunal europeu. Per aquest motiu, Kaleck recorda que la tasca principal de la cort de justícia és donar una solució a un conflicte legal i explica que amb aquesta decisió produiran més conflictes en totes les fronteres d’Europa.
“El TEDH deixa de ser una referència en drets humans”
Per a José Palazón, de Prodein, la qüestió va més enllà. Segons les seves pròpies paraules “Els jutges no són conscients de la transcendència que la seva decisió té. Amb aquesta sentència el TEDH deixa de ser una referència en drets humans i es converteix en un tribunal de drets dels governs i de les corporacions feixistes. Un tribunal que es deixa influenciar per les tendències feixistes que recorren Europa”.
“Amb aquesta sentència el TEDH deixa de ser una referència en Drets Humans i es converteix en un tribunal de drets dels governs i de les corporacions feixistes”, afirma José Palazón, del Prodein
Però la qüestió no es queda aquí, les implicacions d’aquesta sentència van més enllà. I és que al Tribunal Constitucional estaven a l’espera del que dicti el TEDH per pronunciar-se sobre la constitucionalitat de la Llei Orgànica de Seguretat Ciutadana (LOPSC), després d’un recurs presentat per bona part dels grups de l’arc parlamentari de moment –des de IU a PNB passant pel PSOE. Una de les qüestions claus sobre les quals pronunciar-se és justament la de les devolucions il·legals i en el projecte de sentència del Tribunal Constitucional es manté la tesi que les devolucions en calent constitueixen una pràctica inconstitucional, ja que vulnera drets fonamentals. Entre els quals el ja esmentat dret a la tutela judicial efectiva, ja que, en tractar-se d’un procediment exprés, no permet l’assistència a les persones que entren a casa nostra. Tenint en compte els factors de vulnerabilitat, es tracta d’una qüestió greu perquè s’està deportant a possibles víctimes de tracte, sol·licitants d’asil, persones en situació de sol·licitar protecció per qüestions humanitàries, etcètera.
I és en aquest punt on posen la mirada del CEAR. La seva directora, Estrella Galán, confia que “la decisió pendent del Tribunal Constitucional estableixi la inconstitucionalitat d’aquestes pràctiques que deixen en paper mullat la normativa internacional en matèria d’asil”.
Per l’advocat Gonzalo Boye, “segons la sentència qualsevol persona que es posa fora del marc legal deixa de ser subjecte dels drets reconeguts en la convenció. Recorda la causa del Tarajal en la qual es responsabilitza de la mort dels migrants als mateixos migrants”
No obstant això, i malgrat haver presentat el recurs d’inconstitucionalitat de la llei i haver mostrat en diverses ocasions el seu rebuig exprés a les devolucions en calent, amb l’arribada al Govern de Pedro Sánchez després de la moció de censura, des de l’Executiu es va decidir mantenir el recurs i esperar la sentència per emprendre la reforma legislativa necessària. No cal dir que tant govern del PP com de PSOE han dut a terme aquestes pràctiques tot i no estar recollides en la legislació. El 2003 Samy Abako va ser expulsat minuts després de la seva entrada per una petita porta a la tanca. Anys després, el 2005, el Defensor del Poble espanyol recollia aquests procediments en el seu informe anual. Entre totes dues fites, diverses devolucions documentades per periodistes, fotògrafs i defensors de drets humans.
Com diu l’advocat Gonzalo Boyé, hi ha un punt que és especialment greu: “segons la sentència qualsevol persona que es posa fora del marc legal deixa de ser subjecte dels drets reconeguts en la convenció. Recorda la causa del Tarajal en la qual es responsabilitza de la mort dels migrants als mateixos migrants”. Boyé es pregunta si en el cas del dret a la vida també es farà culpable a la víctima.
Sens dubte aquesta sentència estableix un precedent i en els pròxims dies haurà de ser llegida i analitzada en profunditat, a l’espera també de reaccions institucionals i sobretot, la del Govern espanyol que, fins ara, s’havia parapetat en l’argument que calia esperar el pronunciament del TEDH.
Article publicat originalment a El Salto
