La pandèmia del virus COVID-19 està deixant veure els primers impactes econòmics i socials, amb l’acomiadament massiu de milers de treballadores i una intensificació de la precarietat i explotació cròniques d’aquelles que mantenen la seua feina, com les caixeres i les reposadores dels comerços d’alimentació, que a més han de fer front als riscos que suposa treballar sense les mesures de seguretat adequades. Algunes de les empleades de les grans cadenes de supermercats denuncien que les polítiques de prevenció i higiene es van fer esperar fins al divendres 13 de març i, en altres casos, fins a aquest dilluns 16 de març, quan centenars ja havien estat exposades a milers de compradores que tampoc portaven cap tipus de protecció.
Cada dia les caixeres i reposadores de les tendes d’alimentació escolten als mitjans de comunicació les recomanacions per prevenir el contagi del coronavirus, com ara evitar el contacte físic, mantenir una distància mínima d’un metre i mig entre persones, limitar les eixides a l’exterior de les seues cases a causes estrictament necessàries o treballar a distància. Advertències que les plantilles dels supermercats, com les del sector sanitari o farmacèutic, molt feminitzades en tots els casos, han assumit que no poden complir totalment. És el cas, per exemple, de Lara -nom fictici-, una treballadora d’una empresa d’origen català, Casa Ametller, que demana preservar la seua identitat. “Per avançar amb la cua, estem acabant d’atendre una persona i cridem l’altra. Som tres persones molt juntes i suma-hi set caixes, on és molt difícil mantenir la distància encara que es prenguin mesures per limitar l’aforament o per pagar amb targeta”, exposa.
Després de l’anunci de les primeres mesures per a la gestió de la situació sanitària el 10 de març, es va detectar un repunt del consum del 154%, mentre que l’11 de març es va disparar fins al 180% a l’Estat
En algunes ciutats de l’Estat espanyol, ja han començat a produir-se les primeres baixes mèdiques entre el personal dels supermercats. Des de la Confederació General del Treball (CGT) del País Valencià, el sindicalista Tomás Rodríguez alerta que, encara que el consum compulsiu i inconscient s’ha reduït després de la limitació de la lliure circulació de les persones, “al llarg dels pròxims dies es desencadenaran les conseqüències que comportarà la dilació que hi ha hagut en la presa de decisions entre el personal dels supermercats”. Mentrestant, les grans cadenes de supermercats han vist com augmentava el seu volum d’ingressos. Segons les últimes dades publicades per la consultora Kantar Media, del 24 de febrer a l’1 de març, la despesa en consum va augmentar un 113% respecte a la mitjana setmanal de gener i febrer. Després de l’anunci de les mesures per a la gestió de la situació d’alerta sanitària el passat 10 de març, es va detectar un repunt del 154%, mentre que l’11 de març es va disparar fins al 180% a l’Estat espanyol.
La Llei de Prevenció de Riscos Laborals (LPRL) regula la responsabilitat de les empreses sobre la salut i la seguretat de les seues plantilles. Davant d’una situació com l’actual, les directives tenen l’obligació de posar a disposició de les treballadores totes les mesures de prevenció i seguretat individuals, una mesura que moltes multinacionals, magatzems o comerços d’alimentació no han complert fins a l’últim moment o estan complint a mitges. Marisa –qui també empra un nom fictici per preservar el seu anonimat–, treballadora de la cooperativa valenciana Consum, assegura que al supermercat on treballa, fins a aquest dilluns, no disposaven de cap mesura de protecció individual: “La setmana passada ni tan sols deixaven a les caixeres utilitzar guants o mascaretes, per una qüestió estètica i perquè ens deien que alarmàvem més”. “Ara –continua– ja tenim guants i gel desinfectant, però després de la setmana que hem passat, no sabem si servirà de molt”. Aquesta laxitud, a més a més, afecta sobretot les caixeres i reposadores, uns llocs de treball molt feminitzats: “Les dones som les que estem més exposades, perquè solem treballar de cara al públic, mentre que els homes es troben als magatzems”, relata la treballadora de Casa Ametller.
Incompliment del dret a la pròpia salut
Segons denuncia aquesta dependenta, el seu establiment encara no s’ha establert un protocol clar de seguretat. Les treballadores que ofereixen el servei a domicili “sí que porten guants”, matisa, “però dins de la botiga encara hi ha gent que no utilitza ni guants ni mascaretes; i tampoc s’han pres mesures per desinfectar cada dia les caixes o els carros”. A més, hi treballen persones que sofreixen un risc més alt si es contagien, “com una noia que està embarassada, un noi operat recentment del cor i altres persones amb dificultats respiratòries”. “Aquestes persones, com a mínim, haurien de marxar a casa”, exigeix.
“Ens hem vist afectats per les conseqüències del coronavirus, amb una multiplicació de la nostra feina, escassos mitjans, falta de personal i sense seguretat, perquè no se’ns han proporcionat mascaretes”, rebla amb rotunditat un treballador de la marca lleidatana Plusfresc, el director general de la qual, Francisco González –qui fa gala del compromís de l’empresa amb les treballadores, les clientes i l’entorn–, ha enviat una circular per agrair al personal el seu “enorme esforç i implicació” aquests dies. I afegeix el document: “Estem convençuts que d’aquesta situació sortirem més reforçats i de ben segur que aquests dies de feina feixuga ens faran més forts com a empresa i, a vosaltres, créixer encara més com a professionals i persones”. El treballador respon: “És evident que sortiran més forts com a empresa, si tenim en compte els beneficis que han obtingut a costa de la nostra suor i força de treball”. Des de Casa Ametller, segons conta la treballadora a la Directa, l’empresa també els felicitava, “no pel fet de treballar en aquesta situació, sinó per la quantitat de diners que s’estaven fent”. “Tot molt capitalista”, remata.
Augment de clientes, feina i hores de treball sense remunerar
Eren les deu del matí i un establiment de Castelló de la Plana (Plana Alta) estava més ple que el matí d’un divendres qualsevol, encara que les seues prestatgeries no repetien les imatges d’aparent desproveïment dels últims dies. Unes poques caixeres portaven guants de làtex, mentre que totes tractaven de guardar les distàncies. “De res va servir”, relata Paula, qui també demana no detallar el seu nom real ni el de l’empresa per temor a represàlies, “si vam agafar els diners, una de les principals fonts de contagi, sense cap mesura de protecció”. També reprova el comportament d’algunes consumidores: “Les compres compulsives i el pànic no ens va ajudar gens. Falta molta solidaritat i respecte”.
Una venedora d’un establiment de Castelló de la Plana assenyala que “de res va servir” guardar distàncies de seguretat “si vam agafar els diners, una de les principals fonts de contagi, sense cap protecció”
Els testimonis entrevistats coincideixen que, almenys entre el 9 i el 13 de març, la clientela es va triplicar, fet que va convertir els supermercats en un gran focus de contagi. En aquest sentit, la treballadora de Consum, afirma: “La setmana passada va ser salvatge, les cues eren immenses i, per tant, algunes companyes van haver d’augmentar la seua jornada, sobretot les que treballen 25 o 30 hores setmanals”. I afegeix: “A les dotze del migdia del dissabte, el cap va haver de cridar a aquelles que entren a les dues o a les tres, perquè no donàvem a bast, però no ens han comentat res de remunerar eixes hores extres”. En aquesta línia, el treballador de Plusfresc critica que l’excés de feina i l’estrès podrien haver sigut menors si hi haguera més personal des d’un principi. “Si tinguéssim un sou digne i hi hagués més personal, ens haguérem vist obligats a doblegar els nostres esforços i fer una barbaritat d’hores extres amb el perill de ser contagiats i sense poder conciliar amb la vida familiar?”, es pregunta.
Mesures de la patronal en l’últim moment
Algunes empreses estan valorant la decisió d’aprovar un augment del salari durant el temps en què s’allargue l’alerta sanitària i les treballadores hàgen d’exposar-se de manera contínua al possible contagi, com una mesura “de compensació”. Per exemple, el passat divendres, Mercadona, de l’empresari milionari Juan Roig, va augmentar en un 20% el salari brut de les més de 90.000 treballadores, segons va informar la cadena a través d’un comunicat. Una decisió que tindrà una afectació irrisòria en les seues arques, tenint en compte que aquest 2019 el benefici que va declarar va ser de 623 milions, un 5% per sobre dels 593 milions de 2018. La realitat és que, “si no hi haguera un clar conflicte de classes”, els beneficis obtinguts durant aquestes setmanes “es repartirien entre tota la plantilla”, tal com reivindica Rodríguez, per a qui aquestes decisions “representen només una rentada de cara”, després que Mercadona tampoc haja pres fins aquest dilluns mesures per limitar l’aforament en les seues tendes ni haja ofert guants, mascaretes i gel desinfectant a les seues treballadores.
Les mascaretes, en concret les del nivell 2 i 3, les anomenades FFP2 i FFP3, encara no han sigut repartides entre el personal dels supermercats, que ha de fer front als possibles contagis amb guants i gel desinfectant
Moltes centrals de compra han optat per restringir els seus horaris de deu a huit hores, una mesura que la gran majoria ha posat en marxa aquesta setmana; així com el seu aforament per aconseguir mantenir la distància de seguretat d’un metre i mig, una de les principals demandes de les treballadores. Així mateix, Consum, per exemple, ha establert que els clients, abans d’entrar a la tenda, han de llavar-se les mans amb gel desinfectant, que ha posat a disposició de les consumidores. Les mascaretes, en concret les del nivell 2 i 3, les anomenades FFP2 i FFP3, encara no han sigut repartides entre el personal dels supermercats, que ha de fer front als possibles contagis amb guants i gel desinfectant. Unes mesures que Rodríguez considera absolutament “escasses i insuficients”. “Haurien de prendre-s’ho amb més seriositat les grans cadenes i el Ministeri de Treball”, subratlla.
Reivindicacions de les caixeres i reponedores
A banda de les mesures de protecció individual esmentades, les treballadores dels comerços d’alimentació reivindiquen establir mampares o separadors físics entre les caixeres i els clients, senyalitzar en el sòl quina és la distància de seguretat recomanada, reduir més l’horari de la plantilla i evitar que treballen aquelles persones que formen part d’un grup d’alt risc, ja que moltes s’han de desplaçar en transport públic i s’arrisquen encara més. Una iniciativa que, per exemple, en alguns establiments de la marca Supercor Exprés, propietat de Repsol i El Corte Inglés al 50%, s’ha pogut executar. “Des d’aquest dilluns, el pagament de la compra es fa només a través de la finestreta del servei 24 hores, per tant, no tenim contacte amb la gent, però la setmana passada va ser molt caòtica”, exposa una treballadora d’un Supercor de Barcelona, on s’han començat a utilitzar guants i mascaretes i “està previst que ens arribi gel desinfectant”, postil·la.
Per últim, des de la CGT del País Valencià, també reivindiquen la realització d’inspeccions de treball de manera assídua perquè el Ministeri de Treball “actue contra aquelles empreses que no estan complint la Llei de Prevenció de Riscos Laborals”. “Estem en una situació d’emergència, però aquesta ha de ser tant per a la ciutadania com per a les empreses”, conclou Rodríguez.
