Hem decidit aferrar-nos encara més a la idea que el periodisme amb perspectiva crítica i voluntat transformadora és més necessari que mai. Amb això per bandera, i el suport de tota la gent que llegeix i fa possible la Directa, decidim seguir endavant amb el paper. Enmig de la voràgine d’inputs informatius inconnexos, en alguns casos alarmistes, sobre el coronavirus i les seves afectacions, d’un relat institucional amb tints bel·licistes, d’un entorn repressiu i del despertar d’alguns comportaments intolerants i acusadors, decidim plantar aquesta edició de paper i preguntar-nos per l’escenari que quedarà després de l’actual emergència sanitària i, sobretot, com reconstruir-lo posant la vida al centre. L’edició 497 de la Directa es transforma en un dossier especial sobre les afectacions del virus; una edició reduïda a setze pàgines per tal de cuidar els nostres nous ritmes i dinàmiques de treball i poder aportar pausa i profunditat.
Amb l’impacte de la crisi del 2008 encara ben palès, organitzacions pels drets socials apunten al repte d’evitar que, als milers de víctimes de la COVID-19, se’n sumin moltes més a causa de la gestió política i econòmica posterior. Un reportatge de Sònia Calvó, Meritxell Rigol i Marc Solanes, amb un collage de Pau Fabregat creat amb fotografies de Victor Serri i Marea Blanca. Gaizka Pagonbarraga plasma en una infografia comparativa les ajudes directes i financeres que s’han concedit, de moment, per la crisi de la COVID-19 i les que es van atorgar durant la crisi del 2008.
A continuació, recollim vuit veus que, des de diversos àmbits i malgrat les condicions presents, miren cap a un futur que posi la vida al centre: Yayo Herrero, Anaïs Franquesa, Amaia Pérez Orozco, Gustavo Duch, Miquel Gil, Berni Sorinas, Mostafà Shaimi i Núria Mateu.
El descens dràstic d’emissions i la reducció de la pesca a la Mediterrània donen peu a reflexionar sobre el model econòmic i productiu en clau de justícia ambiental. Amb tot, diverses especialistes temen que el parèntesi no tingui conseqüències a mitjà termini. Adrián Crespo fa una aproximació de l’impacte del confinament en el medi ambient. Amb fotografia de Jordi Borràs.
Analitzar com poden canviar els costums i la vida, així com si el sistema capitalista podrà fer servir al seu gust aquesta crisi sanitària i econòmica, són dues qüestions que suren en el debat polític i social en temps de la COVID-19. Per intentar trobar respostes, Giuseppe Ponzio i Ester Fayos entrevisten el filòsof Santiago López Petit. Amb fotografia d’Álvaro Minguito.
Tanca l’edició una doble pàgina sobre els virus silenciats que causen molta més mortaldat que el coronavirus, però als països empobrits, fora de l’interès mediàtic dels rics. El canvi climàtic i la desforestació estan provocant un rebrot de contagis per animals. Signen el reportatge Berta Camprubí i Eloi Latorre, i l’acompanya una infografia d’Andreu Blanch i Pau Fabregat.
