Durant la desescalada del confinament, el transport col·lectiu no podrà assumir tants viatgers com abans de la pandèmia, perquè cal mantenir la distància de seguretat d’un metre i mig i els carrers no tenen espai suficient per a més cotxes amb un sol ocupant. I no hem d’oblidar que la contaminació urbana, generada principalment pels automòbils, mata unes 30.000 persones cada any a Espanya, moltes més que la COVID-19.
Amb aquest panorama, les bicicletes són una de les millors solucions. Els ajuntaments de Londres, Glasgow o Berlín han decidit fer gratuïtes les bicis municipals mentre dure la pandèmia; i els de Bogotà, San Francisco, Edimburg, Budapest, Milà i París estan ampliant l’espai reservat a ciclistes i vianants. A Espanya, sembla que els ajuntaments de Barcelona, València i fins i tot Madrid assumiran aquests canvis. La ministra de Medi Ambient ha dit que és “una gran oportunitat” i a través de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) demana a les ciutats majors de 5.000 habitants que prioritzen vianants i ciclistes enfront dels vehicles motoritzats –falta un decret que ho aclarisca i obligue a tots.
Ja sabem que les bicicletes tenen grans avantatges respecte als automòbils. No consumeixen petroli ni provoquen guerres per ell, no contaminen, no fan soroll, tenen accidents menys greus, ocupen poc espai, s’aparquen en qualsevol lloc, són barates, fàcils de reparar, igual o més ràpides en la ciutat, permeten fer esport i ara, a més a més, garanteixen la separació de seguretat entre les persones.
“Recordem també que en els reservoris animals queden milers de coronavirus com aquest, o pitjors; i que l’actual s’ha propagat amb tanta velocitat –en un parell de mesos va arribar pràcticament a tots els països– per la hipermobilitat que patim”
Recordem també que en els reservoris animals queden milers de coronavirus com aquest, o pitjors; i que l’actual s’ha propagat amb tanta velocitat –en un parell de mesos va arribar pràcticament a tots els països– per la hipermobilitat que patim, l’excés de transport de passatgers i mercaderies que sobresatura carreteres, mars i cels… Així doncs, per a prevenir probables noves pandèmies haurem de deixar en pau als animals silvestres, viatjar menys, en vehicles poc o res contaminants i consumir preferentment productes locals. Tots hem d’exigir als responsables polítics que:
- Facen declaracions institucionals recomanant moure’s en bici.
- Aproven la gratuïtat de les bicis municipals, almenys mentre dure la pandèmia.
- Habiliten, urgentment, carrils i carrers per a bicis i vianants, encara que siguen provisionals; ben separats del trànsit motoritzat per a garantir la seua seguretat.
- Completen la xarxa verda de vies ciclistes per a connectar tots els nostres municipis i barris, aprofitant els camins rurals.
- Concloguen les vies verdes pendents: Carcaixent-Gandia, Manuel-Xàtiva, Sagunt-Torres Torres, etc.
- I deixen de subvencionar la mobilitat insostenible, directament –rescat d’Iberia, rescat d’autopistes, 13 milions a l’any a Ford, ajudes per al cotxe elèctric, etc.– i indirectament, perquè ja n’hi ha prou de noves carreteres, infraestructures, xarxa d’alta velocitat (AVE), etc.
“Els diners de les subvencions destinades a les empreses obsoletes resultarà imprescindible per a desenvolupar les noves activitats. Per exemple, un Pla d’autoconsum fotovoltaic per a instal·lar plaques solars en tots els edificis públics”
La reconversió cap a una economia respectuosa amb la naturalesa farà obsolets alguns treballs, igual que va passar amb els de llenyataire, serè, lleter, muler, etc. Caldrà recol·locar milers de treballadors, reconvertint la seua activitat en altres realment necessàries, com han fet alguns ara posant-se a produir mascaretes o respiradors. Els diners de les subvencions destinades a les empreses obsoletes resultarà imprescindible per a desenvolupar les noves activitats. Per exemple, un Pla d’autoconsum fotovoltaic per a instal·lar plaques solars en tots els edificis públics, que fins i tot serà rendible, perquè en cinc anys les plaques s’amortitzen amb l’electricitat que estalvien; un Pla forestal per a protegir i reforestar amb espècies autòctones les nostres muntanyes recremades i que no es recuperen soles, etc. Així, es poden crear molts milers de nous llocs de treball.
Respecte a l’emergència climàtica, un problema més greu que la COVID-19, el primer emissor de gasos amb efecte d’hivernacle en els països desenvolupats és precisament el sector del transport, de manera que la clau per a resoldre-ho és canviar aquest model de transport. I ara és el moment ideal, perquè les bicis resulten més necessàries que mai. Hem d’aconseguir prioritzar pertot arreu el peu, la bici i el transport públic, perquè si no ho aconseguim ara, difícilment ho aconseguirem desprès.
