La declaració de Rodrigo Lanza ha centrat la segona sessió de la vista oral del judici. En ella, ha reafirmat la seva versió dels fets, la mateixa que va explicar en el primer judici celebrat el novembre de 2019 i pel qual va ser condemnat a cinc anys de presó per “homicidi imprudent”, abans que el TSJA anul·lés el veredicte del jurat popular i ordenés repetir el judici.
Així les coses, Lanza, que s’ha acollit al seu dret de respondre només a les preguntes del seu lletrat, Endika Zulueta, ha tornat a la mateixa sala de fa gairebé un any per a relatar, una altra vegada, el succeït el dia dels fets, la nit del dijous 7 de desembre de 2017. Aquella nit, després de tancar l’establiment en el qual treballava, un bar-restaurant, es va beure un cubata i un litre de cervesa. Volia sortir de festa i va continuar bevent “unes quatre o cinc gerres de cervesa i xarrups de tequila” en un altre bar amb uns amics.
A continuació, va anar amb un amic de la seva exparella, Pablo, que declara com a testimoni al judici i que a penes coneixia, i amb dues amigues de Pablo, que no coneixia, al bar Tocadiscos, ubicat al mateix barri on treballava. Rodrigo arriba primer amb la bicicleta que lliga al carrer, i mentre la lliga arriben els seus acompanyants. Entren els quatre junts al bar. Veuen que hi ha poca gent i a un home (Laínez) que “està al principi de la barra parlant amb el cambrer”. Ells se’n van al final del bar i demanen beguda. Pablo li comenta que l’home de la barra és “un conegut feixista del barri”, però “m’ho comenta sense més”, i segueixen amb altres converses.
Al cap d’uns minuts, segons ha declarat, Lanza veu que Laínez, al qual no havia vist mai fins llavors, es gira i el mira, moment en el qual Lanza s’acosta a Laínez. Lanza se situa dempeus al costat de Laínez, que continua assegut a la banqueta, però “a la mateixa altura” perquè Laínez era “molt gran”. Es miren. Lanza afirma que van intercanviar les mateixes paraules, que, encara que no recorda exactament quines van ser, perquè “anava borratxo”, eren de l’estil: “Tu de què vas?”.
El que sí que recorda bé, ha indicat, és que en un moment de la conversa Laínez li va preguntar d’on era i que Lanza li va respondre: “De Torrero” (barri popular de Saragossa), però que Laínez li va dir “no, no, d’on ets?”. Lanza respon que de Xile i Laínez li diu “sudaca”, “tu no hauries de ser aquí”, “vés-te’n al teu país”. En aquest moment, Lanza li va respondre: “Ah val! Ets racista. Ja sé de quin pal vas”, i va tornar amb els seus acompanyants. Lanza ha assegurat que la conversa va ser “tensa i incòmoda” però que “no va haver-hi cap mena d’amenaces ni gestos”.
Quan estaven travessant la porta del bar, ha afirmat Lanza, Pablo li va cridar: “Compte, porta una navalla”. En aquest mateix moment es gira i veu a Laínez amb “una navalla en mà” a dos metres d’ell
En tornar amb els seus acompanyants, Lanza afirma que el van mirar com preguntant què havia passat. Lanza, “per a fer-me una mica el fanfarró”, va exagerar. Ara reconeix que “va ser molt imbècil, una estupidesa de borratxera per a quedar guai davant de les noies”. Els seus acompanyants, en comptes d’aplaudir les seves paraules, li van retreure: “Per què fas això tio?”. Lanza assegura que es va sentir avergonyit, però que van seguir al bar bevent. No obstant això, ha explicat, una de les acompanyants “es va començar a posar nerviosa” perquè Laínez estava amb el mòbil, moment en el qual “els va entrar la por” que estigués enviant missatges “per si pogués venir algú” o passar alguna cosa. “Per a evitar problemes”, decideixen acabar ràpidament les seves begudes i anar cap a la porta per marxar del bar, en el qual a penes van estar quinze minuts. Quan estaven travessant la porta del bar, ha afirmat Lanza, Pablo li va cridar: “Compte, porta una navalla”. En aquest mateix moment es gira i veu a Laínez amb “una navalla en mà” a dos metres d’ell. Segons ha relatat, el bar estava fosc i Laínez vestia totalment de negre, però la navalla “brillava”, “es notava, molt”, ha reiterat.
“Instintivament, sense pensar-ho, el primer que faig és posar una cama per intentar que no se m’abalanci perquè està a dos passos de mi”, ha continuat Lanza, i “li dono una puntada a l’estómac per intentar empènyer-lo”. No obstant això, segons ha declarat Lanza, “com no aconsegueixo allunyar-lo”, es tira cap endarrere mentre Laínez continua abalançant-se sobre ell amb la navalla. Lanza continua donant puntades de peu per defensar-se. En aquell moment, ha dit, el seu company, Pablo, “torna a cridar: ‘compte, porta una navalla! Porta una navalla!'”. I llavors, “quan estem entre les dues portes” del bar, Laínez “comença a tirar-me navajazos a la cara, el pit i el coll”. “És aquí quan sento que m’apunyalarà”, ha apuntat Lanza.
Ha precisat que en aquest moment “hi ha un forcejament” i que, en adonar-se que està “en un espai tancat, amb un home que és gran, molt gran”, amb una navalla a la mà, pensa “em matarà” i “m’acollono, m’entra molta por”. En aquest moment, ha afegit Lanza, “no sé com, li dono una puntada” que fa entrar a Laínez “de nou al bar”. Tot això succeeix, mentre Lanza “sentia molta por” i pensava: “Jo d’aquí no surto”, ha incidit. “Ara, quan ho explico, sembla que van passar moltes coses i va ser molt lent, però realment va ser tot súper ràpid”, encara que “a mi se’m va fer etern”.
Lanza ha assegurat que en adonar-se que estava “en un espai tancat, amb un home que és gran, molt gran”, amb una navalla a la mà, pensa “em matarà” i “m’acollono, m’entra molta por”
Segons ha dit Lanza, és llavors, “quan l’home [Laínez] entra dins del bar, i tinc una distància, jo el segueixo i li dono un cop de puny a la cara ja dins del bar. Em mira sense caure”. Lanza assegura que, en aquest moment, “amb un pànic enorme” i pensant “em matarà, em matarà”, “deixo de sentir tot i em veig sobre ell colpejant-lo”. “No sé ni com el colpejo”, ha afegit. A continuació, segons el seu testimoniatge, “torno una mica en mi” en sentir que algú crida: “Para, para”. “Veig a l’home atordit a terra. Veig un objecte brillant, crec que el ganivet sota la banqueta”, ha dit Lanza, que ha explicat que va ser aquí quan “em giro i marxo” del bar. “Jo l’única cosa que volia era anar-me’n d’allí. Vaig pensar que la meva única manera de sortir era treure-me’l de damunt. En cap moment vaig pensar que anava a causar el mal que he causat”, ha subratllat entre llàgrimes.
Lanza ha continuat afirmant que va veure al seu company, Pablo, a la porta “bocabadat”. Que abans de sortir del bar va recollir la motxilla, que no sap quan se la va treure. Ja al carrer, va deslligar la bicicleta, lligada enfront del bar, i va veure als seus acompanyants anar-se’n. Lanza ha explicat que seguia “atacat” i que “encara tenia por que l’home [Laínez] sortís [del bar] i vingués per mi”. “Jo estava deslligant la bici i mirant la porta del bar, pendent de si l’home sortia”, ha insistit. Després de deslligar la bici va marxar.
Allunyat ja del bar, va parar, va deixar la bici a terra, es va asseure en un portal i “em poso a plorar”. “Estava tremolant, plorant”, preguntant-se “què ha passat?, què faig?”. Lanza ha dit que va decidir anar-se’n a casa, però “vaig veure que tenia la mà infladíssima i que necessitava gel”. Per això, segons ha explicat, decideix anar al bar d’una amiga, situat de camí a casa seva, a demanar-li gel i li conta el que ha passat. Va estar cinc minuts al bar i va marxar a casa. L’endemà al matí, li va comentar tot l’ocorregut al seu company de pis i va anar a treballar. A la seva cap també li va comentar el succeït i li va mostrar l’estat de la seva mà, que seguia molt inflada. Lanza va treballar el divendres i el dissabte. El diumenge va lliurar perquè l’establiment estava tancat.
La policia va trucar Lanza per telèfon urgint-li que es presentés a comissaria per “una agressió” en un bar. Ell va reconèixer la seva participació en la baralla, però només va pensar “que igual tenia el nas trencat, mai vaig pensar que hagués estat tan greu”
El dilluns, segons el seu testimoniatge, es trobava amb la seva aleshores parella prop de la Ciutat Universitària i li va trucar la policia per telèfon, urgint-li que es presentés a comissaria per “una agressió” en un bar. Lanza afirma que es va comprometre a anar a comissaria després de deixar la bicicleta a casa seva i presentar-se amb un advocat. També confirma que en aquesta trucada va reconèixer la seva participació en la baralla, però que només va pensar “que igual tenia el nas trencat, mai vaig pensar que hagués estat tan greu”. A continuació, mentre anava cap a casa seva, va trucar a una amiga seva que és advocada, però no li va respondre. Va trucar a diversos amics, però ningú li agafava. Finalment, va aconseguir parlar amb un amic que li va aconseguir un advocat que l’esperaria a comissaria. Aleshores, Lanza va trucar a comissaria per comunicar que havia aconseguit un advocat i que acudia en quaranta minuts. Però en arribar a casa seva, ha relatat, el van detenir dos agents de paisà a la porta, als quals va explicar que acabava de parlar per telèfon amb una altra agent. Lanza va ser detingut acusat de “lesions”.
Ja a comissaria, abans fins i tot que arribés el seu advocat, segons ha explicat, Lanza va confirmar als agents que havia participat en la baralla però que Laínez portava una navalla. Dos dies després, mentre continuava detingut, la policia va comunicar-li, en presència de la seva advocada –a la primera que va trucar–, que Laínez havia mort. “Aquí em va caure el món a sobre, no me’l creia”, ha explicat. Quan va ingressar a la presó va anar directament a aïllament en primer grau, “un búnquer a part”, ha assenyalat Lanza, que continua pres des de llavors, havent passat vint-i-un mesos d’aquests gairebé tres anys en règim FIES.
Tensió entre la magistrada i la defensa
Quan l’advocat de Lanza li ha preguntat per les condicions en les quals va estar a la presó, ha estat interromput per la jutgessa María José Gil: “A veure senyor lletrat, aquí ens estem referint als fets”. Al que Zulueta ha contestat: “I a la valoració de la prova”. No obstant això, la magistrada no ha permès continuar a l’advocat de Lanza: “No ho dilatarem més. No parlarem del primer i del segon grau que ja sabem el que és”, ha resolt Gil. A continuació, hi ha hagut una picabaralla entre jutgessa i advocat: “Acaba ja les preguntes amb el seu client? Dels fets ja ha parlat, del què va passar, àmpliament”, ha dit Gil. Zulueta ha intentat fer constar la protesta, però ha tornat a ser interromput per la jutgessa: “Val, formuli protesta. Acabem ja? Aquí, el dia 21, comença un altre judici. No m’estaré tot el dia. És que realment així, vaja, si pogués marxava”.
Zulueta ha fet constar una altra protesta per “no permetre-se’m fer l’interrogatori com l’ha volgut fer aquesta defensa i una nova mostra de parcialitat per part de la seva magistrada”
Zulueta ha fet constar una altra protesta per “no permetre-se’m fer l’interrogatori com l’ha volgut fer aquesta defensa i una nova mostra de parcialitat per part de la seva magistrada”. En anunciar aquesta qüestió, la magistrada ha respost amb duresa: “No! No! De parcialitat a mi no m’ho diu. Això no és veritat. No tinc gens d’interès, només de dirigir el debat, i no ser aquí les hores mortes sense solta ni volta”. A continuació, ha entrat en escena Enrique Trebolle, advocat de la família de Víctor Laínez: “Cal respectar a sa senyoria, abans de res. No he vist en els meus més de quaranta anys titllar a un magistrat de parcialitat. Això no és possible. És que jo ja m’avergonyeixo de l’advocacia”. “És una estratègia lamentable”, ha afegit irat José Luis Melguizo, l’altre advocat de la família Laínez. “Aquests comentaris sí que són procedents?”, ha dit Zulueta en una pregunta que no ha trobat resposta.
Els xocs entre la magistrada i l’advocat han estat una constant en aquestes dues primeres sessions de judici. La jutgessa, María José Gil, ha repetit en diverses ocasions: “Jo a les quatre me’m vaig”, demostrant que té pressa per acabar.
Polèmica amb un integrant del jurat
La sessió ha començat amb una altra polèmica, la de l’integrant del jurat que, aquest dilluns, va interrompre la sessió en repetides ocasions per a parlar aixecant la veu, principalment durant la intervenció del lletrat Endika Zulueta, i que ja va ser advertit per la jutgessa. “Com no l’havia de voler matar amb les puntades de peu que li donava al cap”, van ser algunes de les coses que va dir aquest integrant del jurat en la primera sessió del judici quan parlava la defensa de Rodrigo Lanza.
“Té vostè un interès directe o indirecte en aquest judici? Perquè s’estava vostè ficant amb el lletrat de la defensa”, li ha preguntat la jutgessa que presideix el jurat popular, María José Gil. “No. Però és que em sembla…”, ha contestat l’integrant del jurat que ha estat tallat per la magistrada: “No! Vostè no pot dir res ara, fins a la deliberació”. Aquestes paraules de poc han servit. L’integrant del jurat ha prosseguit donant la seva opinió.
La magistrada, María José Gil, que al principi es mostrava partidària de substituir-lo i amonestar-lo, ha canviat d’opinió i s’ha limitat a advertir a l’integrant del jurat que “a la següent” li imposarà una multa de 150 euros i li prendrà testimoni per un presumpte delicte d’obstrucció a la justícia
No obstant això, la magistrada, María José Gil, que al principi es mostrava partidària de substituir-lo i amonestar-lo, ha canviat d’opinió i s’ha limitat a advertir a l’integrant del jurat que “a la següent” li imposarà una multa de 150 euros i li prendrà testimoni per un presumpte delicte d’obstrucció a la justícia. Amb les seves interrupcions, “no solament falta al respecte del lletrat, sinó també al de tota la sala”, li ha dit.
La magistrada ha resolt així la petició de Zulueta de substituir a aquest integrant del jurat per un dels dos suplents, en considerar que aquesta persona havia “trencat l’ordre de la sala” i li havia faltat al respecte en almenys cinc ocasions, “exterioritzant el seu interès en la causa i pretenent contaminar a la resta de membres del jurat”. Per a Zulueta, amb aquest advertiment, la magistrada “dóna a entendre que faci el que faci continuarà mantenint-lo en el jurat”. L’advocat ha anunciat que presentarà la seva protesta per escrit, fins i tot un recurs d’empara per vulneració de drets fonamentals.
Per part seva, el lletrat Enrique Trebolle, de l’acusació particular, ha intervingut de nou en defensa de la decisió de la jutgessa i ha considerat que “és suficient amb advertir-li”. Trebolle ha rebutjat la recusació perquè, en la seva opinió, aquesta persona “el que ha fet és exterioritzar la seva consciència perquè no sap les regles del joc”.
En la sessió d’aquest dimarts, que s’ha prolongat durant gairebé sis hores pràcticament ininterrompudes, també han comparegut diversos agents policials, els acompanyants de Lanza i l’amo del bar Tocadiscos. El judici continua aquest dimecres amb les declaracions de més testimonis. El dijous i divendres, serà el torn per a la part pericial. El dilluns 14, la presentació d’informes i les conclusions. I el dimarts 15, si no hi ha canvis, es farà lliurament de l’objecte del veredicte al jurat per a la deliberació.
Article publicat originalment a Ara Info
