Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

"A França és més fàcil estar en contra dels sense papers que en contra de la patronal"

Entrevista a Josie Boucher, membre de l’ASTI (Associació de Suport a Tots els Immigrats) de Catalunya Nord i presidenta de la federació estatal, la FASTI

 

Jesús Rodríguez | @albertmartnez
Fotografies de Victor Serri | @_ittos_

Militant anticapitalista des dels anys 80, Josie Boucher s’ha compromès durant la darrera dècada amb la lluita antiracista. És membre de l’ASTI (Associació de Suport a Tots els Immigrats) de Catalunya Nord i en presideix la seva federació estatal, la FASTI. En l’àmbit local, milita als col·lectius de suport a les persones migrades de Perpinyà i del Conflent, on viu. Parlem amb ella aprofitant la seva visita a Barcelona per conèixer com treballen tant els moviments socials com l’Ajuntament en l’àmbit de les migracions.


Quina és la vostra tasca diària?

Fem feines d’assessorament jurídic, cursos de llengua francesa per facilitar la integració i formem part de plataformes més àmplies que conjuntament amb partits polítics, sindicats i organitzacions socials lideren la lluita en defensa dels drets de les persones migrades. Tenim dos principis d’acció, el suport per a garantir drets bàsics com el de l’escolarització de les criatures o l’accés universal a la sanitat, i una actuació política per demanar la regularització de tots els sense papers i oposar-se a les lleis racistes del govern francès.


Quan comences a militar en l’àmbit de la migració?

“A mesura que la crisi econòmica avançava, els successius governs han assenyalat les persones migrants com el boc expiatori de tots els problemes i, posteriorment, la lluita antiterrorista s’ha transformat en la lluita contra la immigració”

Sóc militant política de l’extrema esquerra des de fa trenta anys, a organitzacions trotskistes, però m’implico en les associacions antiracistes des de fa una dècada. A partir dels anys 90 la situació de les persones migrants empitjora a França i els successius canvis de govern, a mesura que la crisi econòmica avançava, els han assenyalat com el boc expiatori de tots els problemes i, posteriorment, la lluita antiterrorista s’ha transformat en la lluita contra la immigració.


Hi ha diferències en la política migratòria dels governs socialistes i conservadors? Quin paper hi juga el Front Nacional?

A partir de 2010 els governs de Sarkozy, Hollande o Macron han estigmatitzat els estrangers amb les mateixes polítiques. El racisme d’Estat ha encoratjat el creixement de l’extrema dreta, ha permès que el Front Nacional hagi introduït el seu discurs i sigui més influent.

“Davant de la crisi econòmica la solució proposada tant per l’esquerra com per la dreta és fer fora els estrangers, i això afavoreix Le Pen, el seu discurs s’ha fet hegemònic” / Victor Serri

 

Això té un reflex en la població? Antics votants comunistes ara voten Le Pen?

Sí. Patim una dretanització extremadament greu. S’han perdut molts ajuntaments en mans del Partit Comunista, un partit que, cal recordar, ha participat en governs locals que han fet polítiques terribles per gran part de la població, mesures que han empitjorat les vides de la gent. Han estat còmplices. Gran part de la població està deprimida, desmobilitzada, desesperançada. La gent jove no té cap motivació per mobilitzar-se. És en aquest context on el feixisme pot créixer i recollir els rèdits de la frustració. Davant de la crisi econòmica la solució proposada tant per l’esquerra com per la dreta és fer fora els estrangers, i això afavoreix Le Pen, el seu discurs s’ha fet hegemònic. La militància antiracista a favor dels drets de la immigració va en contra de la ideologia majoritària. Avui en dia a França és més fàcil estar en contra dels sense papers que en contra de la patronal.


Malgrat tot, s’articulen resistències i espais de solidaritat…

La solidaritat està bastant estesa entre el teixit associatiu i s’ha fet més forta a partir de l’onada migratòria de 2015. Hi ha molts militants comunistes que participen en els moviments antiracistes, però no pas el partit, que no participa activament en les mobilitzacions antiracistes, on només hi són els partits més minoritaris de l’extrema esquerra, els sindicats combatius, l’anarquisme i els moviments socials.


S’apel·la constantment al front republicà per frenar a l’extrema dreta, però on queden els valors de la República? On queda la fraternitat amb les migrants?

“La lluita contra el feixisme l’ha de portar l’esquerra i no un front republicà on hi ha la dreta que no té cap vocació antifeixista”

El front republicà contra el feixisme no és pas una bona idea. La lluita contra el feixisme l’ha de portar l’esquerra i no un front republicà on hi ha la dreta que no té cap vocació antifeixista. Els grans partits reformistes, com el socialista o el comunista, tenen grans diferències entre la direcció i la militància. Des de la direcció es preserva l’aparell del partit i els llocs a la institució, sempre sotmesos als compromisos electorals, i per contra des de la base no es pensa en la poltrona i són més fidels a la seva ideologia política.


Com es manifesta l’increment de la xenofòbia als carrers de l’Estat francès o de la Catalunya Nord?

No hi ha pràcticament oposició a les lleis contra la immigració. Recordeu que a la manifestació de Barcelona sota el lema “Benvinguts refugiats” es van manifestar 200.000 persones i pel mateix motiu a París érem només 30.000, i és una ciutat molt més gran. Regularment hi ha molts crims contra els immigrants, sobretot per part de la policia, no només contra la migració recentment arribada, sinó contra els fills de la generació anterior que viu i treballa als barris populars de les grans ciutats franceses. Cada cop hi ha més assassinats de joves migrants per trets de la policia, encara no existeixen als carrers milícies feixistes que matin a la gent, però la policia té una actitud extremadament racista.

“Fa poques setmanes s’ha desarticulat un grup d’extrema dreta que tenia un arsenal d’armes preparat per atacar musulmans, i tot apunta que tenien un fort vincle amb militars i policies” / Victor Serri

 

Heu detectat vincles entre la policia i l’extrema dreta?

Sembla que sí. Per exemple, a la frontera de Ventimiglia i a la zona dels Alps, els feixistes de Generació Identitària s’hi han desplegat i actuen com auxiliars de policia, actuen com les milícies durant l’època del govern col·laboracionista de Vichy, estan a les muntanyes i avisen que hi ha persones creuant, no són perseguits ni encausats, tot al contrari, hi ha una col·laboració total. Ans al contrari dels militants antifeixistes, que són perseguits i multats. Fa poques setmanes s’ha desarticulat un grup d’extrema dreta que tenia un arsenal d’armes preparat per atacar musulmans, i tot apunta que tenien un fort vincle amb militars i policies. Un escamot petit però amb relacions significatives amb els cossos policials. Una altra mostra de la xenofòbia és el que ha passat a Calais o als campaments de París, on la policia destrossa les tendes d’acampada i impedeix que les migrants puguin beure aigua de les fonts.


Quines són les vostres prioritats en un context d’increment del racisme?

“Una de les nostres tasques principals és la batalla jurídica per la millora de les condicions de vida, però ara estem bloquejades perquè políticament no hi ha cap voluntat de regularitzar la situació administrativa dels sense papers”

Cada cop organitzem més mobilitzacions al carrer, i apostem més per la unitat. Vam impulsar una mena de radiografia estatal de la situació de la migració per veure quines havien de ser les prioritats. Una de les nostres tasques principals és la batalla jurídica per la millora de les condicions de vida, però ara estem bloquejades perquè políticament no hi ha cap voluntat de regularitzar la situació administrativa dels sense papers. Enguany, en el marc de la celebració del 14 de juliol aniversari de la presa de la Bastilla, hem convocat manifestacions a les portes dels Centre de Retenció Administrativa [l’equivalent als CIEs a l’Estat espanyol] per demanar-ne la clausura. D’aquests centres de reclusió tancats n’hi ha una quarantena a tot l’Estat, sobretot al costat de ports i aeroports.


En l’àmbit de les necessitats més bàsiques què feu?

Tomben pràcticament totes les demandes d’asil que es presenten. Les persones afectades es queden indefenses, no tenen dret a res, no saben on anar ni com menjar. A Perpinyà les associacions solidàries ocupen cases per allotjar-les, hi viuen durant un temps i després la policia les desallotja. Passa el mateix a tot arreu. Rebem moltes peticions d’allotjament i de mobilitat, la gent necessita sobretot informació de què poden fer.


Quina col·laboració o coordinació es pot establir entre el nord i el sud dels Pirineus?

És precisament per això que hem vingut a Barcelona. D’entrada podem compartir experiències i crear llaços solidaris a banda i banda de la frontera. Es pot crear una xarxa similar a la que existeix entre l’Estat francès i el nord d’Itàlia. El tema de la lliure circulació és important, tant en direcció nord com en direcció sud. Podem aprendre del que es fa des dels moviments socials i conèixer les polítiques impulsades des de les administracions locals.