Artur Mas, víctima i botxí

El dit acusador del president de la Generalitat ha impulsat nombrosos procediments penals contra vaguistes i manifestants els últims anys. El cas més conegut el trobem en l’acció Aturem el Parlament, però la llista és llarga
La Generalitat es va constituir com a demandant contra participants de l’acció Aturem el Parlament.
Oriol Clavera
Jesús Rodríguez 09/10/2015

Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau afronten una petició de sis mesos a un any de presó i la inhabilitació per a l’exercici de càrrec públic arran de la convocatòria de la consulta del 9 de novembre de 2014. L’ANC, Òmnium i l’Assemblea de Municipis per a la Independència han fet una crida a solidaritzar-se amb el president, però, dins els moviments socials, han sorgit veus que recorden el paper acusador del Molt Honorable en d’altres causes judicials.

Ermengol Gassiot, secretari general de la CGT Catalunya, manifestava en un article d’opinió recent: “No em puc solidaritzar amb un cap d’un govern que s’ha personat sistemàticament com a acusació contra militants de moviments socials, sindicals i polítics de l’esquerra alternativa”. Si repassem les darreres pàgines de la història judicial catalana, veurem que l’envestida acusatòria no s’ha limitat a les activistes, sinó que ha arribat més lluny. És el cas dels membres d’una família d’origen guineà que viuen i treballen a Catalunya des de fa trenta anys. Verónica Loká, Eliseo Loyé i els seus tres fills residien al número 22 del carrer d’Andrade, al barri del Clot de Barcelona. El 25 de juliol de 2011, van viure un dels episodis més traumàtics de la seva vida.

La imputació del Molt Horable ha aixecat onades de solidaritat però, dins els moviments socials, han sorgit veus que recorden el seu paper acusador amb desnonats o vaguistes

Després d’impagar diversos rebuts del lloguer del seu habitatge, un jutge va ordenar el desnonament de la família als Mossos d’Esquadra. Onze furgons d’antidisturbis van arribar a la zona. Els policies van baixar –amb la porra a la mà– i van estomacar un centenar de veïnes i activistes que, concentrades a la porta del bloc de pisos, s’agafaven dels braços en senyal de resistència. Un sotsinspector i dos agents de la policia catalana van assaltar el domicili mitjançant una escala recolzada al balcó. Durant quatre mesos, la família es va quedar sense llar i amb bona part de les pertinences destrossades. Quatre anys més tard, Eliseo i Verónica estan pendents de judici. La Generalitat de Catalunya ha impulsat l’acusació penal contra la parella, tot i que no consta que hi hagi cap perjudici per a la institució. “Una cosa és que hi hagi agents ferits de consideració o perjudicis econòmics pel govern, però, en d’altres supòsits, no s’entén per què la Generalitat redobla el paper de la fiscalia”, manifesta l’advocada Laia Serra, que ha presentat recursos contra la personació del govern d’Artur Mas en aquesta i altres causes penals. El cas més conegut és el de l’acció Aturem el Parlament, esdevinguda la nit del 14 al 15 de juny de 2011, en el marc de les mobilitzacions del 15-M.

Manos Limpias i Artur Mas

Es dóna la paradoxa que, a l’expedient judicial del cas Aturem el Parlament, el segell acusador de la Generalitat apareix al costat del nom del representant del sindicat Manos Limpias. El govern de Mas va fer pinya amb aquesta organització per aconseguir tombar la sentència absolutòria dictada per l’Audiència Nacional espanyola. Vuit joves activistes catalanes hauran d’ingressar tres anys a la presó –en cas que el govern espanyol no els atorgui l’indult– després que el Tribunal Suprem revoqués la sentència que considerava que el bloqueig del Parlament català entrava dins els marges dels drets a la lliure expressió i manifestació. Manos Limpias és, precisament, qui ara exerceix l’acusació contra Mas, com a líder de la querella per la consulta del 9-N. La providència signada pel magistrat Joan Manuel Abril Campoy –que actualment també ocupa la presidència del Tribunal Superior de Justícia d’Andorra– on se cita Mas, Ortega i Rigau a declarar com a imputats els dies 13 i 15 d’octubre d’enguany, inclou la referència acusatòria de Manos Limpias a l’encapçalament. Cal destacar, però, que entre els jutges que presideixen la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya –que serà l’encarregada de jutjar el president i les conselleres– hi ha Miguel Ángel Gimeno i Maria Eugènia Alegret. Tots dos mantenen una cordial relació personal amb el polític convergent.

Dit acusador inflexible

De l’acció Aturem el Parlament, se’n van derivar nombrosos procediments penals, la majoria dels quals es van unificar en la causa que va anar a parar a l’Audiència Nacional espanyola. Però hi ha expedients que es van quedar als jutjats catalans. És el cas d’un noi que actualment té 26 anys i que, quan van passar els fets, ja patia brots psicòtics, recurrents segons consta a les diligències judicials. Va optar per marxar a viure a l’Argentina i ara ha tornat per declarar davant del jutjat d’instrucció número 21, encarregat del cas. La fiscalia s’ha retirat de la causa i entén que el jove era víctima d’una patologia mental en el moment dels fets, però el lletrat de la Generalitat manté l’acusació per desordres públics i resistència a l’autoritat. Això significaria una pena de dos anys i mig de presó en cas de sentència condemnatòria. El govern català s’ha mostrat inflexible davant les peticions de clemència de l’advocat del manifestant.

Les vagues generals i Can Vies

La veritable allau acusatòria del govern d’Artur Mas deriva de les vagues generals del 29 de setembre de 2010, el 29 de març de 2012 i el 14 de novembre de 2012. Són més d’un centenar de procediments penals oberts sobretot contra manifestants, malgrat que trobem una àmplia gamma de casos en què periodistes o testimonis dels fets han passat a formar part de la particular llista j’accuse del president contra la revolta social als carrers de Catalunya.

La veritable allau acusatòria del govern Mas deriva de les vagues generals del 29 de setembre de 2010, el 29 de març de 2012 i el 14 de novembre de 2012

El sindicat CGT és perseguit penalment per la Generalitat i dues de les seves afiliades afronten peticions de dos anys i mig de presó per la crema simbòlica d’un grapat de papers a les portes de la Borsa de Barcelona durant la vaga del 29 de març. Eva i Laura van ser detingudes per agents de paisà 26 dies després de les mobilitzacions: Laura va passar tres setmanes en presó preventiva. Cal recordar que, en un principi, la Generalitat demanava una pena conjunta de 30 anys d’encarcerament per a les dues activistes. La CGT afronta una petició de responsabilitat civil subsidiària per un valor de 40.000 euros. Un jove manifestant de Nou Barris i quatre vaguistes del Poblenou també s’asseuran a la banqueta dels acusats, amb peticions de fins a tres anys de presó per part del govern.

Un desallotjament al barri del Clot de Barcelona va acabar amb destrosses, cops i un procés judicial obert als desallotjats 
/ Albert Garcia

 

El tancament de files del govern Mas respecte a les intervencions de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra ha donat carta blanca a la policia catalana en una trentena de processos penals, oberts arran de les manifestacions contra el desallotjament de Can Vies. Quatre d’aquestes instruccions han acabat amb penes de presó superiors als dos anys –d’obligat compliment– i, ara, es mantenen a l’espera que es resolguin els recursos presentats davant l’Audiència de Barcelona. El testimoni dels policies ha estat determinant en la majoria dels casos, en què no constaven més proves que la simple paraula dels agents. En un d’aquests procediments, l’acusador –acompanyat d’un lletrat de la Generalitat– era el sotsinspector Jordi Arasa. Tot i haver estat condemnat en ferm pels cops de porra que va propinar a l’exdiputat David Fernàndez –durant l’acampada indignada de la plaça Catalunya–, Arasa ha rebut el suport i una renovada mostra de confiança del director general de la policia, Albert Batlle.

Ester Quintana i J. A. Benítez, la impunitat com a norma

Però no tot són acusacions, també hi ha defensa: defensa corporativa. Els casos d’Ester Quintana i Juan Andrés Benítez han erosionat la imatge dels Mossos al llarg de la darrera legislatura. La Generalitat ha posat la seva maquinària jurídica al servei de garantir la impunitat penal de funcionaris policials acusats de ser els presumptes autors materials de greus delictes. El mateix conseller d’Interior, Jordi Jané, ha reconegut de facto l’autoria policial de les greus lesions a Ester Quintana, després de decidir indemnitzar-la amb 260.000 euros.

Hi ha més d’un centenar de procediments penals oberts sobretot contra manifestants, però que també s’han dirigit contra periodistes o testimonis dels fets

L’advocada Olga Tubau, que defensa els interessos del sotsinspector i l’escopeter acusats del tret de bala de goma que va destrossar l’ull de la veïna de la Verneda, també ho va reconèixer a la sala de vistes, això sí, dos anys i mig després dels fets. L’estratègia política i judicial és de manual i es reitera en tots els casos: negar la major quan passen els fets per evitar el desgast polític del conseller de torn –Felip Puig, Ramon Espadaler–, evitar que la via penal comporti penes de presó pels agents i, a última hora, posar sobre la taula la indemnització econòmica com a últim recurs per fer callar les víctimes. Ester Quintana, però, ho té clar: “Això no farà justícia, això no farà que em tornin l’ull que em van treure els Mossos d’Esquadra; arribarem fins al final”.

*Article publicat al núm. 393 de la Directa. Subscriu-t'hi!

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades