El català i la Declaració de Palma

La plataforma Enllaçats per la Llengua fa una valoració del compromís adoptat per les conselleries de cultura de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears per la defensa i promoció del català
Maria Antònia Font 21/03/2017

El passat 20 de febrer de 2017 es reuniren a Mallorca els representants de les conselleries de Cultura del Principat, el País Valencià i les Illes Balears i acordaren fer la Declaració de Palma, per la qual els tres governs es comprometen a col·laborar en matèria de llengua i cultura.

La consellera de Transparència, Cultura i Esports del Govern de les Illes Balears, Ruth Mateu, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Santi Vila, i el conseller d'Educació, Investigació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana, Vicent Marzà, aprofitant el moment històric favorable entre les tres administracions, es comprometeren a enfortir lligams històrics i culturals, intensificar els vincles entre els tres territoris i definir com ens interrelacionem culturalment; treballar conjuntament, crear sinergies i reforçar els projectes compartits, així com continuar potenciant l'Institut Ramon Llull (IRL) com a eina de projecció exterior i internacionalització. En aquest darrer aspecte, cal remarcar el reingrés del Govern de les Illes Balears a l'Institut així com la col·laboració de l'IRL amb la Generalitat Valenciana dins del pla "Fes Cultura".

Altres dels compromisos presos van ser el de potenciar les indústries culturals i creatives de cada territori per construir un vertader corredor mediterrani cultural i facilitar-los el moviment entre els tres territoris; ampliar i impulsar els circuits de programació d'arts escèniques, visuals, música, literatura, audiovisual i cultura popular o tradicional; i la promoció de la creació literària, la indústria editorial i els programes d'intercanvi d'autors.

La Declaració estableix l'assoliment d'un sistema d'acreditacions de coneixements lingüístics compartit i compatible

En l'àmbit de llengua, la Declaració de Palma estableix l'assoliment d'un sistema d'acreditacions de coneixements lingüístics compartit i compatible, garantint la coherència, la transparència i la màxima informació pública. Els tres consellers també han acordat impulsar iniciatives conjuntes envers les polítiques estatals lesives cap a la llengua compartida. Totes les accions plantejades per la Declaració de Palma es concretaran mitjançant grups de treball que reuniran a representants dels tres territoris.


Una valoració positiva

Des d'Enllaçats per la llengua fem una valoració positiva d'aquesta Declaració de Palma. Que es reuneixin els responsables polítics de tres territoris, dels set que en formam part dels Països Catalans (PPCC), ens alegra i ens enforteix com a poble que som, membres d’aquesta nació cultural catalana que pot esdevenir nació política si així ho decideix cada part del territori d’una manera pacífica i democràtica.

Recordem que en legislatures anteriors ja s’havien produït altres encontres entre els responsables polítics dels diferents governs de Catalunya, el País valencià i les Illes Balears i també se n’havien produït entre sindicats, entitats i organitzacions d’arreu dels PPCC. La consciència de ser un sol poble i parlar català existeix entre gran part de la població i existeix clarament entre alguns partits polítics de l’esquerra nacionalista catalana, eco-sobiranista i social.

Quan llegim els objectius que la Declaració fa públics ens adonem que sobretot parlen de promoció de la indústria cultural i dels creadors d’art en tots els seus camps. Ho valoram molt positivament. Pel que fa a la llengua focalitzaran la seva acció en establir unes convalidacions entre les certificacions d’acreditació del coneixement de la llengua catalana dels tres grans territoris que s’exigeixen per cobrir alguns llocs de treball a l’administració pública, tant local com autonòmica. Una tasca escomesa a legislatures anteriors, però que és complexa i que es pot millorar encara més.

Persones i entitats de diferents parts del territori català ens unirem per crear en primer lloc els Enllaçats per la llengua i fer accions conjuntes i simultànies a tot el territori dels PPCC

Un altre tema que fa referència directa a la llengua és la voluntat dels tres responsables institucionals en temes de política lingüística de donar resposta a polítiques estatals lesives contra el català. N’estam ben contents i ho trobam ben necessari. Els atacs que pateixen les llegües pròpies dels territoris, que no estan normalitzades (gallec, basc, català...) per part de l’administració de l’estat –i per part, massa sovint, dels governs autonòmics que practiquen un nacionalisme espanyol excloent i radical–, necessiten respostes conjuntes de les institucions, persones, entitats, sindicats de tot el territori. És molt necessària la coordinació i la resposta conjunta. La LOMCE, amb en Wert al capdavant, va regular, en consonància amb la constitució del 78, la limitació de l’ús del català, el basc, el gallec, l’aranès... al sistema educatiu i va aprofundir en la desigualtat de drets de les comunitats lingüístiques de l’estat. Per això, des del desembre del 2012 –abans de l’aprovació de la llei estatal i quan en Wert encara era ministre d’educació i va pronunciar aquelles paraules que tots recordarem “Hay que españolizar a los alumnos catalanes”– persones i entitats de diferents parts del territori català ens unirem per crear en primer lloc els Enllaçats per la llengua i fer accions conjuntes i simultànies a tot el territori dels PPCC i ,després, per crear Enllaçats pels Territoris amb persones i entitats que sempre han treballat pel basc, el gallec o el català.

Volem remarcar que, al Principat, amb un procés democràtic que va cap a la independència, caldria establir clarament el català com la llengua comuna i que comunica tots els catalans; els que a més parlen castellà, italià o francès. És necessari recordar en aquest punt tres accions importants que es varen dur a terme des de la Plataforma Enllaçats, amb l’STEI Intersindical, l’Assemblea de mestres i professors de les Illes Balears i Drets humans de Mallorca, de comparèixer davant l’intergrup de minories ètniques i nacionals al Parlament d’Estrasburg per denunciar-hi la vulneració de drets de la comunitat lingüística catalana, l’assetjament institucional que patíem i demanàrem una regulació europea per garantir la igualtat de drets de totes les comunitats lingüístiques d’Europa.

Molt important també l’acció conjunta i simultània que es va fer des d’Enllaçats per la Llengua arreu dels PPCC el dia 9 de març a Barcelona, Girona, Menorca, Pitiüses, Mallorca, País Valencià, L’Alguer... i la que es va fer amb els bascos, catalans i gallecs al Congrés de diputats el dia 12 de març de 2013.

Diversos aspectes crítics

La declaració parla de l’Institut Ramon Llull, que treballa per a la projecció exterior del català, però ens ha de quedar clar que, tot i que la Generalitat valenciana col·labora en un projecte cultural de l’IRL, encara no hi ha entrat. Trobam a faltar també una referència a les entitats de la societat civil que ja fa estona que treballen de forma conjunta i que ho fan des de tot el domini lingüístic català, que són els Enllaçats per la Llengua, que enguany faran els cinc anys d’existència, o la Federació d’organitzacions per la Llengua catalana (FOLC) que en fa dotze, l’organització Som Països Catalans, la Federació Llull, que integra l’OCB, l’Òmnium Cultural i Acció Cultural del País Valencià… i que tenguin en compte projectes culturals de construcció nacional com és l’Orquestra de joves intèrprets dels Països Catalans (OJIPC) amb més de deu anys d’existència, o el Cor Joves dels Països Catalans uns projectes sorgits a iniciativa d’una dona mallorquina que ha comptat amb joves de tots els Països Catalans. Recordem també la feina que es fa per a la nació completa des de la Bressola a Catalunya nord, el moviment Franjolí per la llengua a la Franja de Ponent o la tasca constant i present des d’Òmnium Cultural de l’Alguer o el centre excursionista i tantes altres organitzacions que treballen des de tots els racons del país.

Malgrat la Generalitat valenciana col·labora en un projecte cultural de l’Institut Ramon Llull encara no hi ha entrat

Ens hagués agradat també que la Declaració de Palma, recollís iniciatives al voltant dels tres pilars de la normalització lingüística com són, en primer lloc, l’ús i l’acreditació de la competència lingüística del català a l’administració. Recordem que a les Illes Balears encara no existeix el requisit lingüístic a la sanitat... En segon lloc la possibilitat que, des de l’autonomia política i administrativa de cada part del territori, es caminàs cap a la confluència de sistemes educatius on el català fos el seu eix vertebrador i la llengua de l’ensenyament i de la comunicació interna i externa, així com la transferibilitat de les pràctiques educatives vers el català a l’ensenyament a tot el territori. Recordem que a més de la unitat normativa de la llengua catalana, també podem aspirar a tenir una normativa semblant, normalitzada i normalitzadora, a tot el territori de manera que la llengua no es vegi afectada per tantes normatives diferents per a una llengua que la parlam uns deu milions de persones. I en tercer lloc trobam a faltar que no es parli, a la declaració de Palma, de la reciprocitat de les ràdios i televisions públiques que emeten en català, cosa que està regulada a la Carta europea de les Llengües regionals i minoritàries i ratificada per l’Estat espanyol. Recordem aquí la campanya que duim a terme des d’Enllaçats per un espai de comunicació en català i per la creació del Consell Audiovisual participat pels tres governs dels territoris més grans i proposat per Josep Gifreu, expert en matèria de comunicació. Tot i aquests tres pilars també volem recordar que les administracions podrien fer campanyes conjuntes per a la transmissió generacional de la llengua, un dels pilars també de la normalització del català.

Esperam que les administracions dels tres territoris, que ara s’organitzen novament, valorin positivament la feina que, conjuntament, fan des de fa anys entitats, persones, organitzacions i sindicats per la normalització lingüística, cultural i nacional del català i que els acords presos en matèria de llengua i cultura s’estenguin a la totalitat del domini lingüístic, més enllà de les fronteres administratives.

 

*Maria Antònia Font és membre d’Enllaçats per la Llengua

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades