Consulta, democràcia i remunicipalització

L'autora, membre del grup de treball sobre remunicipalització d'Embat Barcelonès, aprofundeix en aquest article en la importància democràtica de processos com recuperar la gestió pública de l'aigua
Sílvia Blanco
Raquel Carsó 14/04/2018

Darrerament vivim temps en els que invoquem la democràcia molt sovint. I és normal, la pressió sobre els drets democràtics és atroç. També d'uns anys ençà, som conscients que vivim en un estat de debilitat democràtica i institucional, on el sistema representatiu electoral tant sembla que penja d'un fil, com que s'enforteix. És a dir, vivim temps convulsos entorn la democràcia i els drets.

En aquest marc, la gent de Barcelona el 2015 va votar per donar pas a noves concepcions de la política, cedint un vot de confiança a la formació Barcelona en Comú (BeC). Aquest grup tenia dos punts forts vinculats a la democràcia: un promoure formes de govern més participades i l'altre, la remunicipalització de l'aigua.

Recentment hem pogut observar com ambdós s'han trobat en el marc de la posada en pràctica de la Multiconsulta que s'ha creat com eina per facilitar a la ciutadania l'elevació al Ple Municipal de temes de ciutat. Aquesta proposta s'ha d'entendre acompanyada de l'eina que va ser la creació de la plataforma digital Decidim Barcelona.

Com a eina la Multiconsulta ofereix més garanties a la ciutadania, però tant la Multiconsulta com el Decidim Barcelona, són eines, interessants i millors respecte les de l'escenari anterior, però eines simplement

Com a eina la Multiconsulta ofereix més garanties a la ciutadania, però tant la Multiconsulta com el Decidim Barcelona, són eines, interessants i millors respecte les de l'escenari anterior, però eines simplement. Per això, hem d'anar amb compte en posar en risc el concepte i la idea de democràcia, reduint la seva expressivitat en societat a consultar sigui de forma digital o via referèndum.

D'altra banda, la remunicipalització comporta de forma inherent aspectes associats a la democràcia, en part, perquè sorgeix com un reclam de més democràcia en alguns llocs del món, fins i tot en el famós cas català de Terrassa. I si mirem curosament, aquells llocs on la remunicipalització de l'aigua ha estat més profunda en termes democràtics, és allà on l'esperit de lluita per la transformació social era més present.


La Multiconsulta no fa la democràcia

Les consultes o referèndums en elles mateixes no són sinònim de democràcia. Ni tan sols en són garants ni expressió d'aquesta. Una consulta pot ser un acte de democràcia quan per exemple és un acte d'apoderament, quan realment es dóna veu a qui no la té. El nivell de relació amb una expressió democràtica ve donat pel context, això inclou els actors, la conjuntura, els interessos, el moment polític, etc.

En molts casos s'han realitzat referèndums i consultes en matèria de remunicipalització. Són una icona, com Nàpols o l'Uruguai. Però les consultes finalment poden ser un dels actes més tramposos, que encaixen amb els patrons de procés participatiu. El debat és molt complex, sens dubte, i aquí no tenim espai per tot. La realitat és que es poden consultar moltes coses com a mecanisme incorporat en una estructura o marc emancipat, per tal d'incorporar, en aspectes quotidians, a la ciutadania. Però alhora pot ser una manera de mantenir la ciutadania pugnant per una consulta, en un espai que en realitat és perifèric, i més encara quan, com en el cas de Barcelona, no podia ser vinculant. També és bo de tenir present que la consulta és un dels graons més bàsics i baixos dins els graus de participació ciutadana en termes de profunditat democràtica. Per tant, un acte molt ric però alhora de molt poca qualitat substancial en termes d'exercici de democràcia.

Un cas com el referèndum del dia 1-O va ser un acte d'expressió democràtica i quasi insurreccional, però no pel fet del vot. Sinó pel context, pels diferents elements que constituïen l'escenari

Un cas com el referèndum del dia 1-O va ser un acte d'expressió democràtica i quasi insurreccional, però no pel fet del vot. Sinó pel context, pels diferents elements que constituïen l'escenari, la negació a una cosa tan baixa i tan poc valuosa, en molts casos, com dipositar un vot en una urna. I que se m'entengui on s'està posant l'accent és en el fet que l'acte en si mateix no és constitutiu de democràcia.

Votar no és democràcia. A vegades ho és i a vegades no ho és. I em preocupa com els vots són emprats de qualsevol manera – i perdem tot el control sobre ells – tant com em preocupa la deriva en què estem entrant de centrar l'acte de la consulta quasi en el nivell de sinònim de democràcia. Res més lluny d'això!

Certament certs actors estan mostrant ser demofòbics, i per tant, només la paraula consulta els fa entrar en pànic, però no caiguem en la seva escala de valors, perquè novament ens trobaríem reduint la democràcia a una consulta. Que hi hagi sectors demofòbics no fa la consulta més democràtica, tot i que certament li confereix un caràcter més potent i combatiu. Tanmateix, qui sap sobre democràcia i participació, sap que les consultes són les molles i perfectament, controlables, vistoses i aparatoses, però de poca profunditat. Relacions unidireccionals. Poden portar i obrir a consultar molts aspectes sobre els quals no senten amenaça i dificultar la consulta dels temes complicats. De fet, centrar tant l'atenció en el fet consultiu, ens porta a no indagar ni tenir en compte altres vies de treball democràtic que sí que són realment incòmodes perquè poden anar a tocar els pilars mateixos de l'estructura poc democràtica que de per si caracteritza avui dia les nostres institucions públiques.

I justament en aigua, hi ha molts exemples de cerca de més democràcia en espais de presa de decisions, en construcció participada de model de gestió. Certament no és una qüestió estesa encara a Catalunya, però sí que comptem amb experiències molt interessants a Amèrica Llatina, per exemple. Per tant, en remunicipalització, el tema de la democràcia, en forma part, tant en referèndums com en propostes de més qualitat i profunditat democràtica.

En aquest sentit, potser des del partit del govern s'està contribuint a l'esperit del liberalisme obrint a la consulta, sense anar més enllà en les reflexions en torn l'acte de consultar, pecant d'aquesta simplificació del que és la democràcia o del que hauria de ser un municipalisme que tendís a unes propostes de democràcia més profunda. Barcelona ho permet, ja que compta amb una sòlida xarxa d'actors. L'acció de la consulta, en ella mateixa, no és ni sinònim ni expressió de democràcia o exercici democràtic, per més que no es pugui negar que el nou Reglament de Participació Ciutadana contingui avenços interessants, també conté blindatges pels aspectes incòmodes, com el veto explícit al reglament de participació per a afers que afectin obres en curs (com les Glòries) o les taxes municipals.


Entre els valors ètics institucionals i la consulta

Entrem en l'altre element en discòrdia, la CUP. Més enllà de tota la bateria d'insults sobre la seva decisió en el Ple Municipal, que podem compartir que va ser errònia i amb certa de falta de lectura àmplia. Hi havia tres iniciatives emmarcades en realitats diferents i la d'aigua venia amb més de 26.000 signatures que ho avalaven. Resumint, no tocava dir "no".

Ara bé, convé però que ens aturem un moment en el seu argumentari, perquè ens alerta dels límits del compromís institucional sobre la responsabilitat enfront de la garantia dels drets bàsics i l'accés als béns bàsics i essencials.

Hi ha un risc real en consultar-ho tot. El risc dels límits ètics i els valors. Consultar-ho tot, sense alguns criteris bàsics, obre la porta a una espècie de liberalisme consultiu, una extrapolació de la lògica del mercat al camp dels drets i els béns bàsics i essencials. I si posem a consulta pública l'educació? I si sortís que sí que tot privat? Llavors s'hauria d'assumir com a mandat democràtic i per tant procedir a desmantellar tota la xarxa pública d'ensenyament? Estaríem afavorint un ús demagògic de certes eines que poden ser tan útils per la democràcia, com per atacar-la.

En aquest sentit la CUP ens alerta sobre els límits de què entenem per democràcia i què no. I quins són els valors sobre els quals fonamentem les nostres institucions, els nostres drets, els nostres béns bàsics i els nostres serveis bàsics.

Mirem de fer ciència-ficció, novament, i imaginem que la pregunta a la remunicipalització entrés a la Multiconsulta i sortís favorable a la recuperació del servei. Quin seria el pas següent? En què afecta el que ha passat al Ple Municipal als objectius sobre la remunicipalització de l'aigua a la ciutat?


Properes passes en la remunicipalització

En el cas de Barcelona, s'han comès errors, per part de tots els actors implicats – ajuntament, Aigua és Vida, CUP i secretari del Ple – atès que s'ha caigut en concentrar l'esperit democràtic en l'espai de la Multiconsulta, quan en realitat, guanyar la consulta no era tan transcendental. Hi ha coses importants que s'han de fer més enllà de la consulta.

Però un cop s'estava en un escenari de treball per a fer possible la pregunta sobre la gestió de l'aigua a Barcelona, era necessari haver unit esforços i anar tothom a una. Sense entrar en la polèmica en torn si es podia votar i blindar o no, que segons sembla indicar el reglament, tal acció no era procedent, en tant que aquest és un dels punts garantistes de l'eina de la Multiconsulta. En aquest sentit, BeC s'ha mostrat apàtica de no defensar la continuïtat del procés fent ús de l'article 74 del reglament segons el qual "només pot denegar, per majoria simple, la seva realització si no s'adequa a l'ordenament jurídic" amb què es protegeix les preguntes proposades en el marc de les Consultes Ciutadanes.

És bàsic tenir sobretot, projecte, proposta ferma de model de govern i gestió de l'aigua per Barcelona que sigui un model més democràtic en ell mateix, amb una estratègia clara i un front unitari que faci pinya

Però com deia, les coses es fan malament per part de tothom. AGBAR és un actor molt important, i no es pot anar a confrontar només amb consultes i pressió mediàtica. És bàsic i fonamental tenir sobretot, projecte, proposta ferma de model de govern i gestió de l'aigua per Barcelona que sigui un model més democràtic en ell mateix, amb una estratègia clara i un front unitari que faci pinya. Només amb projecte sòlid es pot fer front a un actor com AGBAR.

Les preguntes correctes serien, el procés de les signatures fins ara ha servit per obrir el debat sobre l'aigua a la ciutat? I un cop hagués sortit una resposta favorable a la recuperació del servei d'aigua, quin hagués estat el pas següent a seguir? Al meu entendre posar-se mans a l'obra en dos sentits.

D'una banda fiscalitzar, demanar retiment de comptes i exercir control dels avenços i compromisos per part de l'ajuntament sobre la remunicipalització de l'aigua, independentment de la complexitat del procés. Quins calendaris ens dóna l'ajuntament? Quines fases i quins objectius es poden dur a terme de forma paral·lela a la sentència?

D'altra banda,  treballar a construir una proposta de model de gestió per la ciutat que emanés dels veïns i veïnes articulades, de forma completament autònoma, en un acte ple d'apoderament i emancipació social, que mostra que hi ha capacitat per fer quelcom més democràtic de forma substancial.

Dur a terme el procés de remunicipalització a Barcelona, requereix molt esforç i serà un camí llarg i ple d'entrebancs. Hi ha sobre la taula dues mocions aprovades en el Ple del mes de novembre de 2016 en les quals, l'Ajuntament es comprometia en avançar cap a la remunicipalització. És a dir, l'Ajuntament ja ha acceptat des de fa quasi un any i escaig el compromís polític de recuperar aquest servei.

En aquest sentit, AGBAR s'ha mostrat demofòbica perquè sent una amenaça en la consulta en torn la remunicipalització perquè la legalitat de l'empresa mixta que ara gestiona el servei a 23 viles de l'AMB està pendent d'una sentència que pot sortir favorable a l'administració pública. Però és cert que BeC té interès polític en què la pregunta sobre remunicipalització entri a la Multinconsulta amb vista a les eleccions 2019, per això no li fa por. I en aquest sentit, una part del debat ve contaminat de partida, i és per això que com abans millor defugim d'alimentar-lo, perquè mentre no ho fem, deixem de fer una cosa de gran potencial democràtic i transformador: una proposta de model de gestió per Barcelona que contempli grans avenços de profunditat democràtica que s'escapin dels marcs estàndards de la participació ciutadana i que siguin incòmodes als partits en general - també BeC i CUP - per les conseqüències en revolució democràtica que pot tenir, perquè genera inseguretat pel canvi d'escenari que podria comportar.

Amb tants escarafalls per part de tots els actors, també AGBAR, en torn la consulta estem contribuint a un retrocés en la comprensió del que és la democràcia. Estem contribuint a reduir-la a un acte sense caràcter vinculant com ho és una consulta, quan en realitat, hi ha més revolució i més expressivitat democràtica en un treball que provingui des de les bases socials. Una proposta que pugui pujar al Ple Municipal perquè sigui aprovada i aleshores impulsar-la de forma conjunta, ciutadania i govern municipal.

Amb tants escarafalls per part de tots els actors, també AGBAR, en torn la consulta estem contribuint a un retrocés en la comprensió del que és la democràcia

La remunicipalització com acte d'apoderament és l'expressió de l'autoorganització en la creació d'una proposta de govern del servei més inclusiva i que treballi amb aquelles formacions polítiques que en siguin afins, però mai perdre de vista que els partits i les organitzacions polítiques de l'arena electoral, sigui nova o vella política, tenen un altre tarannà i no són moviment social ni ho poden ser, pel simple fet del lloc que ocupen en l'estructura. Això no impedeix establir formes de treball col·laboratiu. Però poder assolir la realitat del treball col·laboratiu només és possible quan s'ha produït un procés d'emancipació popular que permeti aquest treball de tu a tu.

En aquest sentit, la remunicipalització, quan aposta per introduir propostes més democràtiques, està introduint una ampliació de l'estructura i canvis en els mètodes de treball, fet que comporta un canvi en l'organització dels rols i també en l'estructura del control. Això és, un control més diversificat i menys concentrat, que implica per tant, més actors amb accés a la informació - i control -, però alhora amb menys control per part de cadascun d'ells. Per tant, l'important és treballar en la cerca de maneres de govern que trenquin una estructura jeràrquica de "dins" i "fora" on la participació és un element accessori.

Ens hem centrat en el cas de l'aigua, però no podem acabar sense remarcar que el greuge en torn la Multiconsulta ni tan sols recau en la iniciativa de la remunicipalització, sinó en la de plaça Idrissa Diallo. Des del primer moment, els contextos, l'origen, l'abast i la veu de les tres iniciatives era massa diferent i en això qui ha acabat perdent han estat dues iniciatives de base molt popular com Habitem el Sant Pau i Plaça Idrissa Diallo.

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades