“L'he provat, l'he sentit i t'asseguro que és una passada”

Parlem per telèfon amb Andreu Manel Soler Mercadal, cap de l'empresa líder en importació i venda de productes i sistemes policials i militars a l'Estat espanyol. És representant i distribuïdor en exclusiva de la multinacional Taser arreu del territori
David Bou 09/02/2015

“No tinc cap problema per parlar amb ningú, sempre que no es manipulin les meves paraules. Telecinco ho va fer i no he tornat a parlar amb ells”. Amb aquesta advertència, començava la conversa amb Andreu Soler, màxim responsable d'Andreu Soler Associats, empresa activa des de 1992, ubicada a Catalunya i pionera en el subministrament de material tècnic policial i militar a l'Estat. Companyia de confiança dels ministeris d'Interior i Defensa, es lucra amb la venda de material a l'exèrcit espanyol, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional espanyola i algunes policies autonòmiques i locals.

Andreu Soler Associats és la representant oficial de la multinacional nord-americana Taser a l'Estat espanyol i s'encarrega de la distribució en exclusiva de les seves pistoles elèctriques des de fa aproximadament dotze anys. Segons Soler, “funcionen com un aparell d'electromedicina o gimnàstica passiva”. Tanmateix, el seu catàleg no es limita a aquestes armes. Entre una llarga llista de material destinat a fins repressius, també importen el subfusell i la munició suïssa B&T –substitutes de les llançadores de bales de goma de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra– i les porres extensibles ASP. A més, l'empresa edita la revista Tactical, on informa puntualment de les novetats relacionades amb els cossos policials i militars d'arreu del món, i ofereix cursets de formació en l'ús de l'armament que distribueix: “El problema no resideix en els mitjans, sinó en la formació i la logística. Nosaltres oferim el curs i l'administració és qui decideix si l'accepta o no”.

 

Andreu Soler Associats es lucra amb la venda de material a l'exèrcit espanyol, la Guàrdia Civil, la Policia Nacional espanyola i algunes policies autonòmiques i locals

Actualment, Andreu Soler Associats distribueix dos tipus de Taser: la X26P i la X2. La diferència entre ambdues és que la segona disposa de dues càrregues, mentre que la primera només en té una. El model X26 s'ha descatalogat i ja no es distribueix, tot i que bona part de les armes de què disposen els diferents cosos policials van ser adquirides anteriorment i, per tant, són d'aquest tipus. Mil sis-cents euros és el preu de l'equip complet que venen més: una arma X26P, dues càrregues, funda pel dispositiu i pels carregadors i una bossa per transportar-la. El model X26 funcionava amb parts analògiques; els dos nous models són totalment digitals i estan preparats per passar de tres a cinquanta mil volts quan s'accionen. És un factor necessari, segons Soler, per “travessar la roba de la víctima”.

 

Del blanc al negre

“El dispositiu no és letal, no és possible produir la mort d'algú amb una Taser”, així de contundent es mostra el distribuïdor en ser preguntat per la perillositat d'aquestes armes, que qualifica de no letals. “Si jo no cregués en aquest producte, no hi treballaria. L'he provat, l'he sentit i t'asseguro que és una passada”, afirma rotundament. Soler considera que el problema és que es dóna veracitat a informes que no provenen d'especialistes, per això remet al seu portal web, on es facilita una bibliografia de 629 informes i estudis mèdics, que l'empresari qualifica d'“independents”.

Soler es defensa reblant: “El que dic jo és el que diuen els informes mèdics, no com Amnistia Internacional, que mai no ha aportat informació fiable”. Nega la major en el cas del mort a Roquetas de Mar (Andalusia) afirmant: “Aquest senyor no va morir per la Taser. Des que mor una persona fins que surt la sentència, aquí tothom opina”. Remet a la segona autòpsia del cas i afegeix que “no hi ha cap sentència judicial que confirmi que hi ha hagut un mort per Taser”. Aquestes declaracions contradiuen frontalment l'opinió d'organitzacions d'arreu del món que treballen contra la tortura: “Està molt bé la seva feina, però no aporten informació no manipulable”, diu Soler, que clou la seva afirmació dient: “Sí que és veritat que es pot torturar... amb una tovallola, una bossa de plàstic i tot això que es pot veure a les pel·lícules de terror. Això no deixa evidències”. És l'argument que utilitza per defensar que les Taser són armes fetes amb dispositius de control per evitar que se'n faci un ús abusiu. “Entenem que hi ha l'opinió de bar –com al futbol– i la mèdica, de personal qualificat. Contrasteu les vostres fonts”, declara. La conversa acaba i Andreu Soler transmet tranquil·litat: “El nostre negoci no depèn de les Taser”. L'activitat econòmica de l'empresa, de la qual és l'administrador únic, està classificada com a “comerç al detall de joguines, articles d'esports, roba de vestir, armes i cartutxeria”, segons consta al registre mercantil.

*Reportatge publicat a la Directa en paper núm. 374. Subscriu-t'hi aquí

Mostra'l en portada

Notícies relacionades