Una caravana feminista viatjarà a Tessalònica per reclamar l'obertura de fronteres

La Caravana a Grècia Obrint Fronteres inicia rumb a Tessalònica per reivindicar les obligacions envers les refugiades i les migrants que està incomplint la UE. Des de Barcelona, s'hi suma un autocar feminista per participar al No Borders Camp
Durant la presentació de la iniciativa, ahir davant l'oficina de la UE a Barcelona, una quinzena d'activistes van desplegar una pancarta per denunciar la responsabilitat de la UE en les polítiques migratòries, que titllen de "racistes i economicistes"
Victor Serri
Anna Celma 15/07/2016

Durant les Jornades Radical-ment Feministes que van tenir lloc el juny passat a Barcelona, va sorgir una proposta que es farà efectiva el cap de setmana vinent: participar a l'acampada No Borders de Tessalònica a través d'una caravana feminista amb l'objectiu de reclamar el canvi en les polítiques migratòries i d'asil de la Unió Europea i la garantia dels drets de les refugiades i migrants econòmiques. Aquest divendres 15 de juliol, Barcelona acull les participants a la caravana solidària amb una jornada que començarà al vespre a Poblenou. S'han omplert autocars provinents de Vitòria, Navarra, Biscaia, Salamanca, Madrid, Càceres, Sevilla, València, Valladolid, Màlaga, Saragossa, Múrcia i Logronyo. Demà, dissabte dia 16, la caravana començarà a enfilar cap a Grècia.

Per donar el tret de sortida a aquesta data, les feministes catalanes van organitzar una roda de premsa ahir davant l'Oficina de la Unió Europea a Barcelona, situada al passeig de Gràcia número 90. Entre la multitud de turistes que habitualment ocupen l'espai, proper a la Pedrera i altres edificis monumentals, la quinzena d'activistes van desplegar una pancarta per denunciar la responsabilitat de la UE en les polítiques migratòries, que van titllar de "racistes, economicistes i xenòfobes".

Durant l'estada, s'oferiran els autocars al govern central i a diferents institucions "perquè les persones que busquen empara i dignitat puguin venir amb garanties de compliment dels seus drets"

Sota el lema Dones lliures en territoris lliures, obrim les fronteres!, les congregades van assenyalar que les diverses fronteres del territori europeu –entre elles, la frontera grecoturca o la frontera sud de les tanques de Ceuta i Melilla– protegeixen els drets dels mercats i vulneren els drets de les persones. "Es permet que morin al mar persones que fugen de guerres i de conflictes, de la fam, del tràfic de persones i de la violència en les seves múltiples formes. D'altra banda, les polítiques migratòries i d'asil de l'Estat espanyol són una mostra de l'exclusió, el dolor i la mort que generen l'incompliment dels drets humans i dels convenis internacionals", van assegurar.

Durant el trajecte, s'aniran fent accions de protesta i, durant l'estada de la caravana, s'oferiran els autocars al govern central i a diferents institucions, afirmen, "perquè les persones que busquen empara i dignitat puguin venir amb garanties de compliment dels seus drets, tant jurídiques com pel que fa a d'un dispositiu d'acollida digne". Entre les demandes que volen fer, hi ha l'anul·lació de l'acord entre la UE i Turquia i la derogació del reglament de Dublín, "perquè vulneren la legislació prèvia europea de drets humans", expliquen

La caravana reclamarà un pla de rescat i salvament a tot el Mediterrani "per aturar una situació que ja ha suposat milers de morts per la inacció dels governants europeus" / Victor Serri


També exigiran un pla de rescat i salvament a tot el Mediterrani "per aturar una situació que ja ha suposat milers de morts per la inacció dels governants europeus". A més, volen mostrar el seu rebuig a l'Agència Europea per a la Gestió de la Cooperació Operativa a les Fronteres Exteriors dels Estats membres de la Unió Europea (Frontex), demanaran la retirada de les concertines a les tanques de la frontera sud entre l'Estat espanyol i el Marroc i el tancament dels CIE, començant pel Centre d'Estada Temporal d'Estrangers de Melilla (CETI). Alhora, entre altres demandes, inclouen la tramitació de les sol·licituds de protecció i d'asil per poder traslladar ràpidament les persones sol·licitants a espais segurs, preparats per rebre-les amb garanties i sense discriminació per raons d'origen o procedència.


Les dones, les grans vulnerades per la violència europea

Com a feministes, l'autocar català pretén incidir especialment en les vulneracions de drets i les múltiples violències que pateixen les dones i les nenes en el trànsit cap a territori europeu. Denunciaran que la UE consent l'agressió i la violació d'aquestes dones perquè les situa en condicions d'especial vulnerabilitat, tant durant el trajecte com quan arriben als camps i els assentaments on s'han vist retingudes. "Les grans ONG són còmplices passives de les polítiques racistes i xenòfobes de la UE", han denunciat.

Les activistes pretenen denunciar que la UE consent l'agressió i la violació de dones, ja que les situa en condicions d'especial vulnerabilitat, tant durant el trajecte com quan arriben als camps i els assentaments

Per compartir part de la seva experiència en alguns d'aquests camps i assentaments, Marcela Mezzatesta, membre del col·lectiu Mujeres Pa'lante, ha explicat algunes de les situacions que van viure quan van organitzar activitats relacionades amb les tasques de cura. "La resistència autogestionada dins els camps es desmantella i els grups que es formen espontàniament i que teixien complicitats es van disseminant. Això ha passat a diversos assentaments, en què les refugiades han estat traslladades a camps militaritzats, controlats, saturats i lluny de les ciutats del territori, on les que arriben es troben en condicions insalubres i pèssimes", ha explicat Mezzatesta. Per ella, cal desmuntar el mite de les refugiades com a persones sense agència: "Són persones apoderades, en processos de resistència. Necessiten complicitats i respostes, no pas compassió immòbil", ha afirmat.

En particular, les dones i les nenes pateixen violències específiques dins els camps. "Una d'aquestes és la violència obstètrica, tant pel que fa a la manca de recursos com per les males condicions i l'autoritarisme amb què són tractades", ha resumit. Si els cossos de les dones són camp de batalla en la vida quotidiana, aquesta guerra oberta contra elles esdevé més crua en terrenys desemparats i llimbs legals com el que viuen les refugiades de guerra o les migrants econòmiques.


 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades