Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

AENA: plou?

A les Illes Balears, el Govern i les principals institucions han declarat l’estat d’emergència climàtica, però AENA fa com si sentís ploure. AENA té plans a Mallorca. De fet, a les Illes Balears en general –als tres aeroports que gestiona– i a altres aeroports de l’Estat. Però ens centrarem en el de Mallorca. En aquests darrers mesos i majoritàriament a través de la premsa, ens hem anat assabentant de les intencions d’AENA “d’optimitzar” les instal·lacions de l’aeroport per engreixar els beneficis dels seus accionistes: augment de superfícies comercials i d’aparcaments, però també reordenació d’espais i operacions per optimitzar la gestió dels vols, millorar la seva operativitat i així augmentar el nombre de vols i passatgers.

AENA gestiona la principal porta d’entrada de persones a les Illes i els seus beneficis creixen de manera proporcional a l’increment del nombre de passatgers-turistes. Des de les Illes es pateixen totes les conseqüències d’aquesta sobresaturació de persones en forma de turistes. Una sobresaturació que condiciona la nostra realitat territorial i social, el nostre model econòmic, les inversions en infraestructures que acabam suportant els residents i que indueix col·lapses, massificació, sobreexplotació dels recursos, generació de residus i emissions contaminants, així com una contaminació acústica creixent i incessant.

AENA gestiona els aeroports des del punt de vista d’un negoci que s’imposa a un territori sense tenir en compte ni la seva capacitat de càrrega ni les conseqüències induïdes sobre l’economia del lloc, la societat i el medi ambient

Queda clar que AENA gestiona els aeroports des del punt de vista d’un negoci que s’imposa a un territori sense tenir en compte ni la seva capacitat de càrrega ni les conseqüències induïdes sobre l’economia del lloc, la societat i encara molt menys el medi ambient. De fet, no és un fenomen aïllat. Arreu del món, col·lectius diversos estan en peu de guerra contra projectes aeroportuaris que tendeixen a expandir i densificar l’espai turístic mundial, en una estreta vinculació amb les dinàmiques del capitalisme d’acumulació flexible.

Per aquest motiu, s’ha començat a articular una xarxa a escala mundial de col·lectius Stay Grounded que lluiten contra l’expansió de la indústria de l’aviació i demanden el seu decreixement, òbviament dins una forta crítica a l’expansió i colonització de la indústria turística global. Les lògiques del capitalisme impulsen inversions aeroportuàries i més connexions de més llarga distància arreu del món, però el col·lapse climàtic s’imposa de la mateixa manera que ho fa el col·lapse del model basat en el monocultiu turístic intensiu a Mallorca.

L’aeroport ha estat la infraestructura clau per iniciar la colonització turística de l’illa, no debades, es varen planificar les successives inversions i ampliacions. El 1960 la inauguració de l’aeroport de Son Sant Joan anava de la mà de la construcció, via préstec del Banc Mundial, de la primera autopista que connectava l’aeroport amb la ciutat. Amb posterioritat, ampliació de pistes, noves terminals, etc.

Un cop ben implantat a les Illes el model de monocultiu turístic intensiu les obres ja no es planifiquen des del punt de vista estratègic de model econòmic, sinó que són simplement un negoci més

Ara, un cop ben implantat a les Illes el model de monocultiu turístic intensiu les obres ja no es planifiquen des del punt de vista estratègic de model econòmic (induït per l’Estat i seguit i impulsat fervorosament des de les institucions i la indústria turística local), sinó que són simplement un negoci més –gairebé aliè a l’illa en la seva concepció– que fa caixa augmentant el flux de turistes independentment del col·lapse del model a l’àmbit local. Seguint la filosofia dels territoris colonitzats, les illes s’han sotmès als interessos de l’Estat i, en l’actualitat, dels accionistes d’una empresa semiprivada –la societat és propietat en un 51% de l’ens públic empresarial ENAIRE, que cotitza a l’IBEX35 des de 2015, quan va ser privatitzada en un 49% mitjançant una OPV (Operació Pública de Venda).

Per tant, en l’actualitat, ens trobam davant un escenari en el qual, de manera totalment irracional, AENA pretén extreure tot el suc a la seva implantació territorial a les Illes, incidint en una economia i una societat que ja pateix la hipertròfia turística però que, lluny de salvaguardar-se’n i enfocar-se cap a la diversificació, aprofundeix més en la seva pròpia dependència i vulnerabilitat.

Una ampliació de l’operativitat i nombre de passatgers a Palma incidiria encara més i de manera molt negativa en els desequilibris econòmics, socials i ambientals ja generats pel monocultiu turístic a les Illes. I és per això que els projectes d’AENA haurien de topar amb una forta oposició ciutadana, però també i sobretot amb un posicionament clar des de les institucions locals exigint, per una banda, les competències de gestió de l’aeroport i apostant, per l’altra, per una planificació progressiva de reducció de la seva activitat. Si AENA fa com si sentís ploure, potser el que cal és una pedregada.