Economia

Airbus, Finmeccanica i Thales, les fabricants d'armament que més s'enriqueixen amb la crisi de refugiades

Un informe elaborat pel Centre Delàs, TNI i Stop Wapenhandel denuncia que la indústria armamentística treu rèdit de les migracions generades per les guerres. Les tres grans empreses del sector van ingressar 95.000 milions d'euros el 2015
Finmeccanica, que ha passat a anomenar-se Leonardo, està esquitxada per la corrupció: comissions il·legals i diner negre. Actualment, la policia tributària italiana està examinant el contracte amb Algèria per 15 helicòpters AV-109, com els de la foto
04/07/2016

Helicòpters, sistemes de comunicació o radars són alguns dels productes que comercialitzen Airbus, Finmeccanica i Thales, les empreses que s'embutxaquen més beneficis a través de la seguretat fronterera. Durant l'any 2015, van ingressar un total de 95.000 milions d'euros. L'informe Guerres de Frontera, elaborat per Centre Delàs, TNI i Stop Wapenhandel, no només apunta que les corporacions s'enriqueixen amb la política de control de les fronteres, sinó que subratlla que, alhora, són les que, amb la venda d'armes, contribueixen a alimentar els conflictes que causen els fluxos migratoris. Crear les crisis i beneficiar-se'n. Les segueixen Indra i Safran, que també són receptores principals de finançament de la UE per a tecnologia de la informació de fronteres.


Robert Havas, vicepresident de Desenvolupament de Negocis de Seguretat d'Airbus (la multinacional aeronàutica amb seu a Franca), va escriure el 2008: "Amb el creixement de la Unió Europea mitjançant l'adhesió dels nous estats membres, la seguretat fronterera és una àrea enorme per al desenvolupament I+D i un mercat molt prometedor". Tenia raó perquè, tal com recull l'informe, aquest mercat està en ple auge: el seu volum de negoci s'estima en uns 15.000 milions d'euros el 2015 i es preveu que augmenti fins a superar els 29.000 anuals el 2022.


Al mateix temps, creix el negoci de les armes, especialment les vendes a l'Orient Mitjà i el nord de l'Àfrica, d'on provenen la majoria de les persones refugiades. Les exportacions globals a l'Orient Mitjà han augmentat un 61% entre 2006-2010 i 2011-2015; entre 2005 i 2014, els estats membres de la UE van atorgar llicències d'exportació d'armes a les dues àrees per un valor de més de 82.000 milions d'euros.

Es calcula que la inversió de la UE en mesures de seguretat a les fronteres serà de 4.500 milions d'euros entre 2004 i 2020 i Aribus és la principal beneficiària dels contractes

Es calcula que la inversió de la UE en mesures de seguretat a les fronteres serà de 4.500 milions d'euros entre 2004 i 2020 i Aribus s'endú una bona part del pastís perquè és la principal beneficiària dels contractes de finançament per a investigació en seguretat. Ingressa al voltant de 200 milions d'euros anualment. A banda d'abundants contractes amb Romania i França, la Guàrdia Civil espanyola també figura entre la seva cartera de clientes, concretament, per contribuir al control de les migracions a les Illes Canàries, les Illes Balears i Gibraltar. Diverses policies frontereres utilitzen els seus helicòpters i, juntament amb Israel Aerospace Industries, ha desenvolupat i comercialitza l'UAV Harfang, "provat" per Israel a Gaza, especifica l'informe.
 

Elta, filial d'Israel Aerospace Industries, està en contacte amb diversos governs europeus pel sistema de Patrulla fronterera virtual i, el 2015, Suïssa va comprar sis vehicles no tripulats Hermes 900 (com els de la foto) a l'empresa israeliana Elbit, el mateix model que utilitza Israel per atacar la població palestina

 

El grup francès Thales, que va introduir un dron per a la vigilància de les fronteres el 2012, exerceix fortes pressions a Brussel·les i n'obté resultats: és l'empresa que s'ha endut més projectes d'investigació i desenvolupament finançats per la UE, un total de divuit en solitari i vuit més en aliança amb la italiana Finmeccanica. El 2015, també va guanyar un contracte amb la Guàrdia Civil espanyola per subministrar dues unitats tèrmiques mòbils. Ha desplegat un sistema de sensors i comunicació per a la seguretat fronterera a Letònia i va córrer el rumor –sense que s'hagi confirmat– que és l'encarregada de construir el mur entre Tunísia i Líbia.

Finameccanica, que des de l'abril de 2016 ha passat a anomenar-se Leonardo, està esquitxada per la corrupció: comissions il·legals i diner negre. Panamà va ser part en un judici per un possible suborn a les autoritats del país, però, finalment, el mes de febrer passat, va retirar la seva demanda i ha reprès les relacions comercials. Actualment, la policia tributària italiana està examinant el contracte amb Algèria per la compra de quinze helicòpters A-109.

El Grup Thales, que va introduir un dron per a la vigilància de les fronteres el 2012, és l'empresa que s'ha endut més projectes d'investigació i desenvolupament finançats per la UE

Les tres grans del negoci fronterer tenen una gran influència a les institucions europees i s'agrupen, amb moltes d'altres, al grup de pressió Organització Europea per a la Seguretat (EOS, per les sigles en anglès), que presideix Santiago Roura, director general d'Estratègia d'Indra fins al setembre passat, cessat el setembre passat i inclòs com a investigat en el sumari de la trama Púnica. A tall d'exemple, l'informe explica que, el 2003, els directors executius de Thales, BAE Systems i EADS van escriure una carta oberta per proposar la creació d'una agència de defensa europea que, finalment, es va crear el juliol de 2004, després de consultar experts que precisament treballaven per a les mateixes empreses. Durant els darrers cinc anys, Airbus ha gastat com a mínim 7,5 milions d'euros en activitats lobbistes; Finmeccanica i Thales, més d'un milió; Indra, quasi 1,5, i la francesa Safran, més de dos milions d'euros.


El privilegi d'Israel

"Les companyies israelianes són les úniques no europees que reben fons d'investigació", especifica l'informe. Gràcies a un acord entre Israel i la UE de 1996, tenen un camp ampli per recórrer i han participat en el reforç de les fronteres de Bulgària i Hongria, a més del mur entre Cisjordània i la frontera de Gaza amb Egipte.

"Les companyies israelianes són les úniques no europees que reben fons d'investigació", especifica l'informe, gràcies a un acord entre Israel i la UE de 1996

La israeliana RBtec Electronic Security Systems va ser seleccionada pel Frontex per participar, el 2014, al taller sobre Sensors i plataformes de vigilància de fronteres. Elta, filial d'Israel Aerospace Industries, està en contacte amb diversos governs europeus pel sistema de Patrulla fronterera virtual i, el 2015, Suïssa va comprar sis vehicles no tripulats Hermes 900 a l'empresa Elbit, el mateix model que utilitza Israel per atacar la població palestina.

Les organitzacions autores de l'informe titllen de "cínica" la combinació del negoci armamentístic amb el fronterer i demanen a la UE que estableixi un embargament d'armes a l'Orient Mitjà i el nord de l'Àfrica i posi fi a la participació militar a la regió per invertir en prevenció i resolució de conflictes.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: