Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Almenys 1.798 persones han mort en aigües de la Frontera Sud des de l'any 2010

Irídia, Novact i Fotomovimiento presenten un nou informe que radiografia les rutes migratòries per vies marítimes cap a l’Estat espanyol. Denuncien les “sistemàtiques vulneracions de drets humans” i proposen mesures concretes per frenar la tragèdia quotidiana que es viu als mars que separen Europa del continent africà

 

David Bou | @dvdbou
Fotografia de Fotomovimiento | @fotomovimiento

El Centre per la defensa dels drets humans Irídia, l’Institut Internacional per l’Acció Noviolenta Novact i Fotomovimiento presenten aquest dimecres un nou treball conjunt sobre la situació dels drets humans a la Frontera Sud europea. En aquesta ocasió, la seva tasca s’ha centrat en documentar els accessos per vies marítimes a territori de l’Estat espanyol per les rutes migratòries de la mar d’Alborán, l’estret de Gibraltar, el litoral de Múrcia i Alacant, les Illes Balears, les Canàries i Ceuta i Melilla.

L’informe compta amb el suport i finançament de l’entitat Casa Nostra Casa Vostra i de l’Ajuntament de Barcelona i ha estat presentat en roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Barcelona per membres de les organitzacions que hi han treballat i veus com la de Maira Mejía, membre de la Tancada Migrant de l’antiga escola Massana, i Daouda Dieye, del Sindicat de Manters de Barcelona. A banda del dossier escrit, el treball té un important suport audiovisual per cadascun dels cinc capítols en els quals s’estructura l’estudi: Viatge migratori per mar, arribada a terra ferma, Centres d’Internament d’Estrangers (CIE), dones migrants i acollida.

Es tracta de la segona part d’aquest projecte, que l’any passat es va centrar a abordar els accessos terrestres per les dues ciutats autònomes espanyoles en territori africà. El seu objectiu és clar: “denunciar l’arbitrarietat i les vulneracions sistemàtiques de drets humans que es donen actualment en aquest espai d’excepcionalitat jurídica i aconseguir que es generin canvis concrets en l’àmbit de polítiques migratòries”, segons explica l’advocat Andrés Garcia Berrio, un dels autors.

Entre gener i març de 2018 s’han registrat 3.345 arribades per mar, un 38% més que en el mateix període de l’any 2017, quan més de 22.400 persones van arribar per mar a l’Estat espanyol

La incidència política és un dels seus principals objectius, motiu pel qual les dues darreres parts del treball estan dedicades a presentar conclusions i formular recomanacions per posar solució als dèficits detectats per aquest equip multidisciplinar arran de la seva observació sobre el terreny. En el seu recorregut pels punts calents de la geografia migratòria insular i peninsular, van recollir testimonis directes de persones que han sobreviscut el trajecte, activistes solidaris, membres d’organitzacions com CEAR, Creu Roja o Médicos del Mundo, Salvament Marítim, periodistes especialitzats, operadors jurídics, Guàrdia Civil i Policia Nacional espanyola.

L’informe es presentarà al gran públic dijous a les sis de la tarda a l’aula 1 del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i la setmana vinent el portaran fins els Congrés dels Diputats espanyol.  Les arribades a les costes espanyoles es mantenen a l’alça fruit de l’enduriment de les condicions a d’altres rutes migratòries com la Líbia fins a Itàlia o la de l’Egeu. Entre gener i març de 2018 s’han registrat 3.345 arribades per mar, un 38% més que en el mateix període de l’any 2017, quan més de 22.400 persones van arribar per mar a l’Estat espanyol, la major part a costes andaluses.