Nel·lo Monfort, metge d’atenció primària i coordinador del centre de salut de Morella, ens rep just després d’acabar el torn del matí a la seua sala de consulta, situada dins de l’església de Sant Miquel, reconvertida en un espai referent en l’atenció mèdica del municipi des de 1987. Aquesta, però, no ha sigut la seua primera plaça com a metge a la comarca, sinó que va arribar fa vora vint anys a la localitat de Vallibona. “Vaig acabar la carrera en 1997 i després d’uns anys per la Plana treballant en serveis d’urgències i en unitats d’hospitalització a domicili, en 2006 vaig tindre la possibilitat de pegar el salt quan la plaça de Vallibona es va quedar buida”, explica. Aquest “salt” i canvi de vida cap a les comarques rurals del nord de Castelló també va estar condicionat per la criança: “Teníem una xiqueta menuda i vam pensar que créixer en la ruralitat podria ser diferent d’una vida a la ciutat, i ens vam animar. Un any després d’obtenir la plaça, vam pujar tota la família a viure-hi”.
L’atenció primària i comunitària sempre havia atret a Monfort. També la ruralitat com a opció de vida familiar i laboral. “Per a mi, ací es manté el més preuat de l’atenció primària, que és la longitudinalitat: el fet que tu mantingues el mateix professional sanitari durant molts anys. I ací tenim temps, tenim accessibilitat. Tenim moltes coses molt bones que ens permeten fer una atenció primària com cal perquè dedicar més temps al pacient, poder citar-lo en el seguiment o en el moment en què us vaja bé a tots dos, fa més fàcil fer-ho bé i donar un bon servei”, valora. Ens confirma aquestes afirmacions Carmen, asseguda al seu costat mentre conversem. Actualment, és metgessa resident del centre. Després d’acabar els estudis està fent el seu rotatori rural a la comarca des de fa uns mesos. Segons ens expliquen, és la 45a resident que elegeix la comarca dels Ports des que va començar el rotatori en juliol de 2017. “Sempre ha existit l’estigma que ací als pobles tenim una sanitat de segona, però ara podem presumir que estem fent moltes coses bé en l’atenció primària –explica–. Estem fent investigació, estem fent comunitària, estem fent cirurgia menor, ecografia… tècniques que no en tots els centres de les ciutats es poden fer. I com trenquem aquests estigmes? Doncs mostrant als residents que s’estan formant que la ruralitat és una possibilitat professional i de vida tan bona com allà baix a les ciutats”, explica Monfort.
“Moltes coses envolten la salut i impliquen salut. Hem de parlar de colesterol i de sucre, evidentment, però també de les possibilitats d’accés a una biblioteca”, considera el sanitari
Una de les iniciatives que ha situat la comarca dels Ports com a referent en salut comunitària i participació ciutadana al món rural és el projecte Alifara, que es va començar a coure el 2020 amb l’objectiu de constituir un espai de participació ciutadana en l’àmbit de la salut i el benestar local a la comarca. “Primer de tot havíem de fer una anàlisi i una avaluació de la salut als Ports –detalla Monfort–. I quan parlem de salut, evidentment, hem de parlar de colesterol, de sucre, de malalties cròniques… Però també hem de tenir en compte les possibilitats d’accés a una biblioteca, les hores que treballa una persona, les condicions en les quals ho fa, de quina xarxa de comunicació i transport disposa… Moltes coses que envolten la salut i que impliquen salut”.
Gràcies al suport de l’antropòloga i investigadora Viola Cassetti, es va iniciar una anàlisi de salut participativa amb dues persones de cada poble, intentant que aquestes representaren els diversos extractes socials de la comarca i els diferents oficis. Aquestes persones van rebre una formació en salut comunitària, i així, després, van poder preparar les preguntes d’una enquesta que difondrien entre el veïnat. El procés participatiu va ser un èxit, i en menys d’un mes van respondre gairebé 1.500 persones de les 7.000 habiten a la comarca, és a dir, un 20 % de la població. Els resultats donarien una informació quantitativa sobre els hàbits de salut (hores de son, activitat física, vegades que es menjava carn cada setmana…), que després s’haurien de compensar en informació qualitativa i específica a cada municipi de la comarca per poder-ho presentar als ajuntaments i que els resultats es traduïren en accions concretes: “Per exemple, a Villores després de presentar l’enquesta es va fer obra pública nova mitjançant una subvenció de la Generalitat i es va oferir habitatge a preu assequible a la gent jove. En un altre poble, amb una altra subvenció de la Diputació, es va obrir un servei de taxi per a tothom. Cada poble va actuar segons les necessitats de salut concretes del seu veïnat”, relata el facultatiu.
“La millor forma de trencar l’estigma que al món rural som ciutadans de segona és amb bones pràctiques i demostrant que ací fem les coses bé en tots els àmbits. I, en molts casos, el nostre context ens permet fer-ho molt millor que als entorns urbans”
Aquest procés participatiu que es va fer a la comarca s’emmarcaria poc després en l’estratègia de salut comunitària proposada des de la Conselleria de Salut de la Generalitat. “Què vam fer nosaltres? Doncs vam agafar l’espai de participació que havíem creat amb el projecte Alifara i el vam convertir en el Consell de Salut dels Ports, on estan representats els facultatius dels tres centres de salut, els ajuntaments, la mancomunitat, la joventut, la gent gran, els clubs esportius, els sindicats o els docents –apunta Monfort–. Si, per exemple detectem qualsevol mancança en l’àmbit sanitari a la comarca, des del Consell fem un escrit al Departament per intentar solucionar-ho. I internament, en tenir la representació de persones que pertanyen a diferents entorns socials, és més fàcil detectar mancances i organitzar-se per promoure accions de millora de la salut basades en el context i la realitat de la comarca”.
Aquesta metodologia en l’atenció primària que s’està duent a terme als centres de salut de Morella, Forcall i Vilafranca, no ha passat desapercebuda a les institucions i, fa poc, aquests centres han sigut seleccionats pel projecte europeu CIRCE Joint Action com a referents en bones pràctiques en aquest àmbit de la salut comunitària.
“És evident que les dinàmiques de despoblament es reverteixen garantint serveis bàsics i que aquests siguen de qualitat. La millor forma de trencar l’estigma que al món rural som ciutadans de segona és amb bones pràctiques i demostrant que ací fem les coses bé en tots els àmbits. I, en molts casos, el nostre context ens permet fer-ho molt millor que als entorns urbans”, conclou Monfort.
