Un llop solitari se sol definir com algú que practica la violència armada operant pel seu compte, sense ajuda externa ni seguint ordres de comandaments. El concepte deriva de la imatge d’un llop inadaptat que ha abandonat o ha estat exclòs de la seva manada. La noció de llop solitari, doncs, elimina la responsabilitat d’altres agents col·laboradors o facilitadors de les seves accions. Això no obstant, tot i no tenir connexions directes amb un grup o el mandat específic d’un líder, el llop solitari està connectat amb altres actors a través de la seva ideologia
i integrat en una escena més àmplia.
La idea del llop solitari neix del concepte de resistència sense líders, encunyat pel neonazi texà Louis Beam, un veterà de la guerra del Vietnam, antic activista del Ku Klux Klan (KKK) i militant del grup supremacista Nació Ària, que a principis dels anys noranta va defensar, al marge de les directrius del Partit Nazi Americà, la lluita autònoma de grupuscles i individus com a mecanisme de supervivència de la “raça blanca”.
En aquella mateixa dècada, la revista alemanya Totenkopf, òrgan de propaganda de l’organització internacional neonazi Combat 18, va dedicar un número a la lluita armada sense líders. Les directrius de la publicació van ser clares: “cèl·lules no més grans de quatre voluntaris” perquè “més grosses poden ser insegures”; “cap cèl·lula ha de procedir a la seva tasca sense estar prèviament armada”; “cap cèl·lula pot iniciar la seva tasca sense tenir prèviament un lloc on ocultar-se i ocultar les armes”.
Distopies supremacistes
Idees similars ja havien circulat per l’escena ultradretana anys abans en forma de novel·la. The Turner Diaries, escrita per William Luther Pierce, llavors dirigent del grup neonazi Aliança Nacional, publicada el 1978 sota el pseudònim d’Andrew MacDonald. El llibre descriu una insurrecció armada de petites cèl·lules informals de militants contra el govern dels Estats Units, així com l’extermini de tota la població jueva i no-blanca del país.
Els diaris de Turner és un híbrid entre la ciència-ficció i el manual instructiu que ha inspirat dotzenes d’atemptats reals, com el perpetrat per Timothy McVeigh contra un edifici federal a Oklahoma City l’any 1995, on van morir 168 persones i centenars més van resultar ferides. McVeigh, al seu torn també va inspirar a altres responsables d’accions mortíferes de les últimes dècades: Anders Breivik, el 2011 a Oslo i Utoya (Noruega); Robert Bowers, el 2018 a Pittsburgh (Alabama); Brenton Tarrant a Christchurch (Nova Zelanda), Patrick Wood Crusius, el 2019 a El Paso (Texas)
o Payton S. Gendron, el 2022 a Buffalo (Nova York). També va influir en altres iniciatives violentes, com la de Clandestinitat Nacionalsocialista (NSU), l’escamot mòbil neonazi alemany responsable de col·locar bombes i de l’assassinat de deu persones entre els anys 2000 i 2007.
James Nolan Mason, company de partit i mentor de Pierce, ha publicat des dels anys vuitanta la sèrie de textos teòrics Siege al caliu d’Els diaris de Turner. Mason propugna l’anomenat acceleracionisme, una teoria que defensa l’acceleració per embat per aconseguir així el col·lapse del sistema econòmic i canvis polítics radicals. Per la ultradreta això s’ha de traduir en assassinats massius o assassinats d’alt perfil. A Siege, a tall de distopia, Mason insisteix que només el col·lapse complet de la societat occidental per mitjà d’una guerra racial aportarà prou condicions per al triomf del (neo)nazisme.
Un altre llibre en el qual s’han emmirallat els llops solitaris és A Distant Thunder de Harold A. Covington, el fundador del Northwest Front, un moviment polític que va promoure el separatisme blanc als Estats Units. El 2015, Covington va ser esmentat en el manifest de Dylann Roof, l’autor d’una matança a trets a una església metodista afroamericana a Charleston (Carolina del Sud, els EUA), on van morir nou persones. David Saavedra, autor de Memorias de un exnazi (Sine Qua Non, 2021), ha descrit el llibre de Covington “com Els diaris de Turner, però de debò. Un llibre que t’explica com s’ha de fer un grup terrorista-racista perquè no t’enxampin”.
El terme llop solitari va ser reivindicat explícitament pel fundador de Resistència Ària Blanca, Tom Metzger, en un manifest de l’any 1995, com un estímul per a l’escena neonazi a actuar de forma clandestina i independent per raons tàctiques tenint en compte les dificultats que tenen les autoritats per detectar o prevenir aquest tipus d’actes.
“El gran reemplaçament”
Però contràriament a l’aparença de casos aïllats, en la majoria d’exemples, els llops solitaris no es radicalitzen sols, sinó que ho fan formant part de xarxes més àmplies i difuses. Històricament, la gran majoria d’aquestes figures –de The Order a Atomwaffen Division, de Jürgen Conings, a Luca Traini, passant per Alexander Scheuermann, responsable d’un atropellament massiu
a Mannheim (Alemanya) el 3 de març– han tingut una connexió directa o indirecta amb un partit polític d’extrema dreta, una organització neonazi o un grup neofeixista.
La novel·la ‘Els diaris de Turner’, publicada el 1978, presenta una insurrecció armada supremacista i ha inspirat desenes d’atemptats ultres de les últimes dècades
També hi ha connexions ideològiques entre el terror d’ultradreta i els grans pilars discursius de l’extrema dreta occidental: la islamofòbia, el racisme i el supremacisme blanc. El populisme i la dreta radical utilitzen indistintament el leitmotiv nazi de la sang i la terra (Blut und Boden) per definir el concepte de nació. De manera semblant al Moviment Identitari europeu o als llops solitaris, els líders polítics de la dreta radical –de la primera ministra d’Itàlia, Giorgia Meloni, a l’alcaldessa de Ripoll, Sílvia Orriols– defensen també la tesi conspiracionista del “gran reemplaçament”, que preconitza la idea-força d’un llibre homònim de 2011 escrit per Renaud Camus, el qual argumentava que “la població autòctona europea serà substituïda per una de forana
i musulmana, perquè es reprodueix més de pressa”. És important assenyalar aquestes connexions perquè ens ajuden a entendre que els llops solitaris d’extrema dreta no operen en el buit.
Segons un estudi de les investigadores estatunidenques Molly Amman i Reid Meloy, la progressiva intensificació de difusió de narratives i discursos d’odi, teories de la conspiració i mentides amb perfil d’extrema dreta, i la seva amplificació fins a la saturació en els mitjans de comunicació i les xarxes socials condueix a una degradació i deshumanització de la persona o grup objectiu i pot portar a individus radicalitzats i impredictibles, a decidir a perpetrar un acte de terror. Així, la probabilitat d’un acte de violència perpetrat per un llop solitari s’incrementa cada vegada que una figura destacada de l’extrema dreta empra la demagògia i defensa les tesis del “gran reemplaçament”.
