“No coneixem major joc de daus que el joc del naixement i de la mort. Preocupats, interessats, ansiosos fins a l’extrem, assistim a cada partida, perquè als nostres ulls tot està posat en ella”.
Arthur Schopenhauer
“Yo no le temía a nada, pero ahora le temo a perderlo to”.
“Ready pa morir” (A.D.R.O.M.I.C.F.M.S. 2, 2015) Yung Beef
Tretze anys tenies quan la gitana t’ho va dir: moriràs als quaranta. Ho saps. Saps que ho va dir perquè no vas consentir donar-li unes monedes per a la tija de romaní. Saps que la gitana escopia sentències de mort com qui dona l’hora. Però saber-ho no canvia res.
Des d’aleshores les presses, el desdeny al dit autoritari, a la culpa, al credo. Maleir la teva sort i riure de qualsevol pacte que duri més de tres hores. Fregar-se contra les pedres. Nedar als tolls amb les cames dures. L’addicció a la velocitat, al vertigen, als abismes. Perquè si has de morir als quaranta no ho faràs als vint-i-tres ni als trenta-quatre. Tu, corona de carboni, però nu el pit, sense escut. Empassar-se batecs, pum pum i gas, més gas. Gas natural i un llumí per cremar sencer el bosc. Roig foc. Rojos els teus genolls. Roig perdició.
Silenciosa, sota la catifa, la mort, perfilant amb la punta de la llengua els seus incisius, cobejant el moment d’arruïnar-te la partida.
Tempera. Encara hi ha temps i la vida de nou es revela al teu endins. És moment d’ajuntar les mans i besar les mans i pregar. És moment d’enfrontar els ulls de la nit, d’entonar cançons de ceba, de brollar llàgrimes dels teus mugrons. Donar gràcies a les bruixes blanques i a les sondes d’oxigen. Gastar tota la teva sort al temple de mel i branques seques. S’imposa la tendresa blava en minúscul flascó de cristall. Blau pluja. Blaves les seves venes. Blau salvació.
Et creus fora de perill, però no. Mai. Les paraules de la gitana. La partida s’acaba. S’acaben les coses que no seran més. Que seran però no per a tu. Mirar enrere i no veure’t. No veure res. Només gas. Columnes de fum. El bosc calcinat. És la por un gegant de tres caps clavant un fred bisturí a la teva armadura. No hi ha àncora, no hi ha bassa. La llum nacrada del quiròfan ja s’escapa.
