Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Arqueologia de la decadència

Males Herbes recupera 25 contes de 15 autors d’abans de la Guerra Civil Espanyola oblidats pel cànon. En el recull assistim a una processó de femmes fatales, suïcides, fanàtics i marginats, i fins i tot el primer zombi català.

Els contes comparteixen certes característiques, com la denúncia de la hipocresia social o del progrés que havia permès la Primera Guerra Mundial, i tenen “la voluntat de colpejar moralment el lector” per “arrencar-lo de la moralitat burgesa” i per “encarar-se a aspectes de la realitat que no es perceben a simple vista”, segons Ramon Mas al pròleg del recull.

Savis, bojos i difunts hi ha autors mal coneguts en aquesta faceta decadent, allunyada del “costumisme enginyós, el misticisme religiós i el deure patriòtic”, com ara Santiago Rusiñol, Raimon Casellas, Eugeni d’Ors, Joaquim Ruyra, Víctor Català o Prudenci Bertrana. També hi trobem autors descatalogats o ignorats, com ara Xavier Monsalvatje, Gabriel Alomar, Diego Ruiz, Miquel de Palop Felip o Alfons Maseras.

El llibre contribueix a escampar la boira d’un període de la literatura catalana que ha tendit a ser oblidat, negligit o esborrat: benvingudes siguin aquestes iniciatives, malgrat que no siguin fetes per crítiques o expertes de cap mena, com reconeix el mateix curador Ramon Mas.

 

Article publicat al número 465 publicación número 465 de la Directa

LLIBRE

'Savis, bojos i difunts (El conte decadentista a Catalunya, 1895-1930)'
Selecció i pròleg de Ramon Mas
Males Herbes, 2018
288 pàgines