Política

Artur Mas es declara únic responsable del 9-N enmig d'un bany de masses

Més de 8.000 manifestants ovacionen el president de la Generalitat a l'entrada i la sortida del Palau de Justícia de Barcelona. 400 edils l'escorten abans de seure davant del jutge Juan Manuel Abril Campoy
400 edils han escortat el president de la Generalitat en funcions abans de seure davant del jutge
Gorka Leiza
17/10/2015

Artur Mas s'ha fet un veritable bany de masses a l'exterior del Palau de Justícia. El servei de protocol de presidència de la Generalitat ho havia preparat tot fins al més mínim detall. El lateral del passeig de Lluis Companys tallat al trànsit viari i una zona amb perímetre des d'on les càmeres de televisió han pres la imatge del president mentre avançava acompanyat pel Govern de la Generalitat en ple i escortat per 400 edils que alçaven les vares de comandament dels consistoris. La premsa no podia accedir al tram de carrer per on avançava la comitiva, amb l'excepció d'un fotògraf personal del president i una càmera de TV3 que ho havia pactat amb el cap de premsa de Mas, Joan Maria Piqué. Aquesta excepció ha motivat la queixa d'altres mitjans de comunicació. A les escales del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) l'esperaven el jutge Santiago Vidal i el comissari de la Regió Policial de Barcelona, Joan Carles Molinero. Com és lògic no l'esperava cap representant del TSJC.

Mas, acompanyat d'Helena Rakosnik, de Francesc Homs i d'una desena de guardaespatlles, ha pujat les escales del primer pis, on es troba la sala dels Passos Perduts

L'únic amfitrió del president ha estat en “Paco”, un castís gerent del Palau de Justícia, que hi treballa des de fa 24 anys. Ja hi era en l'època que la Guàrdia Civil custodiava l'edifici. Artur Mas, acompanyat de la seva esposa Helena Rakosnik, de l'exconseller en cap Francesc Homs i d'una desena de guardaespatlles, ha pujat les escales del primer pis, on es troba la sala dels Passos Perduts. Allí s'ha quedat el gruix de la comitiva i Mas ha pujat fins al segon pis només flanquejat pel seu advocat, Xavier Melero. La declaració s'ha allargat 75 minuts. Al despatx on s'ha fet l'interrogatori hi havia el jutge Juan Manuel Abril Campoy, l'advocat de Mas, l'advocat de Manos Limpias, el fiscal general de Catalunya Jose Maria Romero de Tejada i el fiscal anticorrupció Emilio Sánchez Ulled. El fiscal Antonio Bañeras, que va estar present durant les compareixences de Joana Ortega i Irene Rigau, avui no s'ha presentat. Artur Mas ha parlat en qualitat d'imputat i ha començat la declaració amb un speech d'uns deu minuts on s'ha autoinculpat de la convocatòria del 9-N i ha advertit al jutge que ell és “l'únic responsable de la consulta, no busqui a ningú més”. L'advocat Xavier Melero ha matisat que quan Mas reconeix la seva responsabilitat fa referència a “la prestació de serveis de la Generalitat per a la celebració de la consulta que va ser executada per 40.000 voluntaris”.

El president ha respost totes les preguntes del jutge, però no ha acceptat que l'interrogués el fiscal Sánchez Ulled. Abril Campoy ha demanat a Mas si era cert que en el marc d'una entrevista amb Jordi Évole s'havia fet responsable de l'actuació de la conselleria d'ensenyament durant el 9-N. Aleshores el president li ha demanat que concretés la pregunta: “responsable de què concretament?”, i Abril Campoy no ha sabut prosseguir: “és que només tinc el titular de la notícia”. També l'han interrogat de com i quan es van fer els enviaments de díptics del procés participatiu a través de l'empresa Unipost. A quarts de dotze ha finalitzat l'interrogatori. Un detall curiós d'aquest magistrat és que compatibilitza el seu lloc de treball a la cúpula del TSJC amb la plaça de president del Tribunal Superior de Justícia d'Andorra.

Un rellotge aturat

La sessió d'avui s'ha viscut al Palau de Justícia. La premsa s'esperava a la sala dels Passos Perduts, una dependència majestuosa de l'edifici presidida per grans olis del pintor Josep Maria Sert i Badia. A la paret principal un gran rellotge aturat a les cinc menys cinc de no se sap quin dia i no se sap quin any, una gran metàfora de la sensació del temps aturat que impregnava tota l'escena. Sota les paraules Pax, Lex i Labor, les parets mostren vitralls que dibuixen catorze escuts medievals i gravats amb els noms i cognoms de catorze juristes espanyols del segle XIX, com Joaquin Aguirre de la Peña, Aparisi Guijarro, Manuel Duran i Bas o Domingo de Terol, alguns dels quals van presidir el Tribunal Suprem espanyol. Quan Artur Mas ha creuat la sala per sortir de l'edifici, els periodistes no li han pogut fer cap pregunta.

A la sortida s'han viscut els moments més èpics. Mas ha aixecat la mà i amb els dits ha dibuixat les quatre barres de la senyera i després s'ha posat el puny tancat sobre el cor

A la sortida s'han viscut els moments més èpics. Mas ha aixecat la mà i amb els dits ha dibuixat les quatre barres de la senyera i després s'ha posat el puny tancat sobre el cor, en senyal d'agraïment a les més de 8.000 persones que l'aclamaven. Persones de totes les edats visiblement emocionades cridaven insistentment “independència” i “ni un pas enrere”, mentre aixecaven cartells, estelades i fotografies de Lluís Companys. La comitiva del president, posteriorment, s'ha dirigit al Palau de la Generalitat, on ha comparegut en català, castellà i francès. Això és fruit de la ràbia de l'èxit del 9 de novembre per part d'institucions de l'Estat espanyol, que no van acceptar allò. Mai l'èxit de la democràcia hauria d'acabar en els tribunals de justícia”, ha manifestat. També ha donat alguna pista sobre la voluntat de desobeir arran d'una pregunta: “acatarà la decisió judicial si l'inhabiliten?”. Mas ha respost: “dependrà de la situació jurídica del país en aquell moment”.

   

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: