Lluny queden els temps en què Tunísia era considerat el far democràtic del món àrab. Des que la seva transició va col·lapsar arran de “l’autocop” del president Kaïs Saied el 2021, s’han anat multiplicant les denúncies de violacions dels drets humans a la dissidència, sigui política, periodística o de l’àmbit de l’advocacia. Un dels casos més xocants és el del lletrat especialitzat en drets humans Ayachi Hammami, pel qual Amnistia Internacional ha llançat una campanya.
Va ser arrestat el mes de desembre i des d’aleshores està empresonat en compliment d’una condemna de cinc anys per uns càrrecs que els seus familiars consideren surrealistes
Hammami, de 66 anys, va ser arrestat el mes de desembre passat i des d’aleshores està empresonat en compliment d’una condemna de cinc anys per uns càrrecs que els seus familiars consideren surrealistes: “pertinença a grup terrorista” i “no informar sobre activitats terroristes”. La imputació de Hammami es va produir el 2023, quan formava part del comitè de defensa d’una trentena de polítics opositors acusats de “conspirar contra l’Estat”. De cop i volta, el jutge va decidir afegir-lo a la causa, i va passar d’advocat defensor a acusat.
El judici va estar envoltat per la polèmica per diverses raons, entre les quals, el fet que el jutge no permetés la presència física dels acusats durant les sessions orals, sinó que optés per prendre les declaracions per videoconferència. A més, el Grup de Treball sobre Detencions Arbitràries de les Nacions Unides va emetre un informe en què dictaminava que s’havien violat els drets de diversos acusats.
Una filla parla des de l’exili
“Aquest procés s’ha convertit en l’exemple més emblemàtic de tot tipus de violacions del dret a judici just a Tunísia. No hi havia ni una sola prova dels càrrecs imputats. L’executiu ha instrumentalitzat a la justícia per desfer-se de les veus crítiques i de l’oposició política. Després, una dotzena d’altres processos similars contra dissidents l’han seguit”, assevera Fida Hammami, filla d’Ayachi Hammami, i també advocada especialitzada en drets humans.
Un dels polítics a qui defensava Hammami és Khayam Turki, net d’Amèlia Jover, una militant anarquista del País Valencià que es va exiliar a Tunísia després de la guerra civil
L’abril de l’any passat, el jutge va dictaminar dures penes, d’entre 4 i 66 anys de presó, per als acusats, i nombroses ONG locals i internacionals ho van qualificar de judici de farsa. Un dels que va rebre més condemna és el polític i empresari hispano-tunisià Khayam Turki, net d’Amèlia Jover, una coneguda militant anarquista del País Valencià que es va exiliar a Tunísia després de la guerra civil. Entre les proves en contra, figurava una simple reunió amb l’ambaixador espanyol a Tunísia.
Abans de ser arrestat, Hammami va denunciar públicament la deriva autoritària del règim tunisià, i especialment la pèrdua d’independència del poder judicial. Per exemple, va ser molt crític amb un decret presidencial del juny del 2022 pel qual el president Kaïs Saied s’arrogava la capacitat de cessar qualsevol jutge o fiscal. Després d’una dilatada carrera com a advocat i dirigent de la Lliga Tunisiana de Drets Humans, Hammami va ser nomenat ministre de Drets Humans el 2020. El 2022, va fundar l’ONG Comitè Nacional per a la Defensa de les Llibertats i la Democràcia, que ha tingut un paper important en la defensa dels represaliats polítics.
La família de Hammami, que després de l’arrest va fer una vaga de fam de 45 dies, denuncia que està sotmès a un sever règim penitenciari que li deteriora la salut
La família de Hammami, que després del seu arrest va fer una vaga de fam durant 45 dies, ha denunciat que està sotmès a un sever règim penitenciari que li provoca un deteriorament de l’estat de salut. En concret, es troba en situació d’aïllament, obligat a passar 22 hores al dia a la cel·la, i té prohibit participar en activitats col·lectives, com fer esport o fer tallers. A més, el contacte amb la família està severament restringit, i no té dret a parlar per telèfon amb les seves dues filles, que resideixen a l’estranger.
“Aquesta situació d’aïllament social també la pateixen els altres presos polítics coneguts”, denuncia Fida Hammami, que viu exiliada a l’Estat francès. “Les visites que li fa la meva mare són sempre a través d’un vidre molt gruixut i no pot relacionar-se amb ningú que no sigui de la família. No pot rebre visites directes, és a dir, sense vidre”, afegeix.
Una dècada de transició fallida
El cas de Hammami no és aïllat, sinó tot un símbol de la deriva autoritària d’un país que va ser el que va encarnar millor les aspiracions de llibertat i democràcia que van destapar les revoltes populars anomenades “Primaveres Àrabs” de 2011. De fet, Tunísia va ser el país àrab que va sostenir durant més temps, prop de deu anys, una transició democràtica. L’experiment va acabar de forma abrupta amb “l’autocop” del president Kaïs Saied, que havia estat elegit a les urnes dos anys abans, el 2019.
L’actual president de Tunísia ha perdut suport a mesura que accentuava la repressió. A les últimes legislatives, celebrades el 2024, es va batre el record d’apatia amb una participació de l’11%
Saied pot ser considerat la versió local de l’onada mundial que ha portat al poder a líders populistes. Elegit amb un programa basat en la lluita anticorrupció, el president tunisià va dissoldre el Parlament i suspendre la Constitució per aprovar-ne una altra que atorgava un poder pràcticament il·limitat a l’executiu. Molt decebuda per una transició que no va portar l’estabilitat i prosperitat desitjada, però sí que va fer aflorar una arrelada corrupció administrativa, la població tunisiana va reaccionar amb esperança davant el projecte de Saied. Tanmateix, el president ha anat perdent suport popular a mesura que s’accentuava la seva repressió de la dissidència. A les últimes eleccions legislatives, celebrades el 2024, Tunísia va batre un rècord d’apatia amb una participació de només l’11%.
