Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Bésame mucho (pero no tanto)

El vídeo exculpatori de la indivídua vociferant del vagó de metro de la Línia 2 que va increpar una parella de lesbianes a principi de juliol ens ha obert els ulls a una realitat que ens havia passat per alt: el problema no som les persones LGTBIQ, el problema és i ha estat sempre el volum acústic, el timbre, el nombre i la durada dels petons en els espais públics, a banda d’alguns factors socioambientals com la presència de menors d’edat o de persones sensibles com la increpadora del vídeo. Com pot ser que no ens n’hàgim adonat abans? Ens hauríem estalviat tantes assemblees, tantes lluites, tantes manifestacions…! Des d’aquell vídeo revelador, les lesbianes i les persones LGTBIQ en general hem respirat tranquil·les, perquè queda clar que això no va de nosaltres; però també hi ha gent molt angoixada perquè no sap exactament quins són els barems que han de regular l’expressió de l’afecte en els espais públics. Cal, doncs, una normativa clara i fàcil d’aplicar. De moment, almenys perquè ningú es quedi paralitzat en públic durant les vacances, aquí va un esborrany que pretén contribuir humilment a disminuir aquest malestar. I atès que, com ens va aclarir perfectament la dona del vagó, això no va de lesbofòbia (que ella té moltes amigues lesbianes, sabeu?, i un germà gai i tot!), no estranyarà que la normativa estigui orientada al col·lectiu heterosexual, que al cap i a la fi sempre s’ha autodenominat majoritari.

1. Sobre els petons de membres del col·lectiu heterosexual en l’espai públic:

1.1 S’establirà un grau de decibels màxim que variarà segons si l’expressió afectiva de la parella heterosexual es produeix dins d’un espai tancat (un vagó de metro o de tren, un autobús, un ascensor, un taxi, una botiga) o en un espai obert (un carrer, un parc, un centre comercial). També variarà segons les condicions de soroll ambiental: el límit de decibels permès pot augmentar en cafeteries, restaurants, estacions o mercats, sempre que estiguin atapeïts de gent.

1.2 Atès que l’estàndard establert en aquest reglament sobre el volum i el timbre adequats dels petons en l’espai públic requereix un grau de precisió difícil d’assolir, s’entén que la implementació d’aquesta norma no pot ser immediata. Per aquest motiu, es determina un període de pràctiques de 3 a 6 mesos perquè les parelles heterosexuals adeqüin aquests paràmetres a les seves expressions afectives. Demanem disculpes per endavant a les persones LGTBIQ que eventualment puguin haver de presenciar petons entre heterosexuals en l’espai públic. Apel·lem a la seva tolerància respecte de la diversitat afectiva i sexual.

1.3 El nombre adequat de petons en públic s’establirà també tenint en compte els factors esmentats en el punt 1.1, als quals s’hi han d’afegir els factors socioambientals següents:

La presència de menors d’edat.
La presència de majors de 65 anys.
La presència de persones LGTBIQ sensibles i/o susceptibles.

 

2. Sobre l’expressió sonora del plaer conseqüència de la relació sexual en l’espai privat (entengui’s dins del domicili) s’aplicaran aquests barems únicament si el veïnat té coneixement de l’existència d’una parella heterosexual a l’escala. Si la parella en qüestió ha estat prou discreta i ha aconseguit que ningú estigui al corrent de la seva condició, es pot obviar aquesta mesura.

 

3. Pel que fa a altres tipus d’expressions afectives (carícies, abraçades, caminar agafant la mà de la parella) que no necessiten una regulació del nivell acústic que pugui resultar molest a terceres persones, la norma tindrà igualment en compte els factors socioambientals exposats als punts 1.3.1, 1.3.2 i 1.3.3, als quals s’hi han d’afegir les recomanacions següents:

3.1 Es limitaran aquestes expressions afectives en espais de lleure tradicionalment gaudits per parelles LGTBIQ: cases rurals, spas, tasts de vins, sopars en restaurants romàntics, entre d’altres.
3.2 Es recomana l’absència total d’expressions afectives en el cas que la persona heterosexual accedeixi a l’entorn laboral de la seva parella per algun motiu excepcional (anar a buscar-la a la sortida de la feina, per exemple), especialment si respon als cànons heteronormatius (es pot fer una excepció en el cas de parelles heterosexuals que no ho semblin).
3.3 Amb l’objectiu d’ajudar a l’adequat compliment d’aquestes recomanacions, es facilitaran guies pràctiques amb idees per amagar la condició heterosexual en aquests espais: terminologia neutra per referir-se a l’acompanyant (la meva parella, el meu amic o amiga, una cosina del poble…), indicacions sobre la manera adequada de vestir (que no perpetuï l’expressió binària de gènere) i una llista de frases comodí per semblar LGTBIQ encara que no ho siguis.

 

4. Els punts anteriors quedaran anul·lats si es donen les condicions favorables següents:

4.1 Absència d’individus LGTBIQ en l’espai públic.
4.2 Inauguracions de serveis públics d’atenció a la diversitat afectiva i sexual. En aquest cas, la presència d’individus LGTBIQ es dóna per fet, especialment en els càrrecs directius, de coordinació i d’atenció psicològica a les persones del col·lectiu heterosexual; però no és obstacle per anul·lar les restriccions dels punts 1, 2 i 3.
4.3 Celebracions institucionals del Dia de les Famílies Heterosexuals. Es valorarà positivament (i es tindrà en compte com a atenuant en el cas d’infraccions de les normes abans exposades) una actitud afable i complaent amb els membres LGTBIQ, siguin de la ideologia que sigui, fins i tot amb aquells que defensen la reeducació dels heterosexuals i es neguen a reconèixer com a vàlid a tots els efectes els matrimonis d’aquest tipus. Es rebran punts extra si la persona heterosexual es fa fotos amb els representants LGTBIQ dels partits polítics i els reconeixen com a aliats inestimables.

Amb aquestes mesures, s’espera millorar significativament la convivència i l’harmonia en els espais públics en general i especialment en els desplaçaments amb metro, autobús o tramvia en particular. Bon estiu i bons (i adequats) petons.