Tant és que tingui la seu central a Nova York. BlackRock és la gestora d’actius més gran del planeta i les seves inversions són a tot arreu, també als Països Catalans. Banc de Sabadell, CaixaBank, BBVA, Banco Santander, ACS, Ferrovial, Telefónica, Repsol, Iberdrola, Orange, Danone, Veolia, Suez, Safran, Sanofi, Société générale, Total, Renault… la llarga llista dibuixa un recorregut per la majoria de les grans empreses que formen part de l’índex borsari espanyol i francès, l’Ibex 35 i el CAC 40, respectivament. Presidida per Larry Fink, BlackRock és l’epicentre dels mercats financers i gestiona actius per valor de més de nou milions de milions de dòlars: 7,5 bilions d’euros, sis vegades el PIB espanyol, 2,5 el francès. El seu creixement ha estat ràpid, en menys de sis anys s’ha duplicat.
La sucursal espanyola, encapçalada per Aitor Jauregui, opera des de 1994 i actualment gestiona uns 33.000 milions d’euros; la francesa, que es va crear l’any 2006, en concentra vora 27.500, una xifra aproximada, segons l’economista i membre de l’Observatoire des multinationales, Maxime Combes, perquè “sovint BlackRock inverteix amb noms i societats diferents amb percentatges molt baixos que dificulten la traçabilitat”. En tot cas, L’Observatoire des multinationales, en el seu informe “El veritable balanç anual del CAC40”, explica que BlackRock és el segon beneficiari dels dividends de l’any 2020 amb uns 1.155 mil milions, tot i haver perdut un 40% del previst abans de la crisi de la COVID-19. Més enllà d’Europa, inverteix en corporacions tan poderoses com Apple (2,41%), Alphabet (Google) (2,44%), Amazon (2,06%) o Facebook (2,46%).
Blackrock també ha dissenyat Aladdin, una plataforma integral de gestió d’inversions i operacions, que funciona amb un algoritme secret i analitza el comportament històric dels productes financers per preveure incidències o fluctuacions
Nascuda sota el paraigua del fons voltor Blackstone, el cofundador i president Larry Fink l’ha convertit en un gegant amb setanta oficines arreu del món i clientela en més d’un centenar de països, entre la qual hi ha bancs, fons de pensions públics i privats, fons sobirans, professionals financers i gent rica. La clau de l’èxit resideix en “l’ús d’estratègies passives d’inversió”, puntualitza l’economista Daniel Munevar, membre de la xarxa d’organitzacions europees Eurodad. L’estratègia implica crear fons indexats, és a dir, configurar fons amb el mateix percentatge d’inversió en cada companyia de l’índex escollit. Així doncs, en comptes d’intentar batre el comportament de l’índex en qüestió, com pot ser l’Ibex 35 o el CAC 40, aquests tipus de fons tracten de replicar-lo per obtenir una rendibilitat igual o semblant a la de l’índex. Entre els avantatges, Munevar subratlla que les despeses de transacció són molt menors, perquè qui inverteix no necessita un administrador que constantment prengui decisions, i alhora proporciona estabilitat al client, perquè el seu patrimoni no depèn directament de la decisió d’un gestor sinó del comportament global del mercat.
Precisament per preveure el comportament, Blackrock també ha dissenyat una eina. Aladdin és una plataforma integral de gestió d’inversions i operacions que funciona amb un algoritme secret des del centre de dades d’East Wenatchee a Washington. Analitza el comportament històric dels productes financers per calcular incidències o fluctuacions i, precisament, el Banco Santander ha sigut la primera gestora a utilitzar la plataforma Aladdin de l’Estat espanyol, el Brasil, Portugal i l’Argentina.
Per a realitzar les inversions des d’Europa, la gran gestora de fons s’ha dotat d’una estructura corporativa que penja de BlackRock (Netherlands) B.V. i tant les sucursals a l’Estat espanyol com al francès tenen la seva seu a Amsterdam, als Països Baixos. Aquest país compta amb unes condicions fiscals favorables per a grans multinacionals nord-americanes i, com a conseqüència, genera unes pèrdues fiscals de 10.000 milions de dòlars anuals als diferents estats de la Unió Europea, segons un estudi sobre el paradís fiscal holandès de la Xarxa per una Fiscalitat Justa.
Per a realitzar les inversions des d’Europa, la gran gestora de fons s’ha dotat d’una estructura corporativa que penja de BlackRock (Netherlands) B.V i tant les sucursals a l’Estat espanyol com al francès tenen la seva seu a Amsterdam, als Països Baixos
Davant les preguntes sobre volum d’inversió, plans de pensions privats i conflictes d’interessos, la consultora de comunicació de BlackRock a l’Estat espanyol, Grupo Albión, ha derivat la Directa la Comissió Nacional del Mercat de Valors i al seu web.
‘Assessorant’ des de 23 lobbies
De fons on invertir BlackRock n’ofereix de tots colors: matèries primeres, sector immobiliari, renda fixa o variable; a l’Amèrica Llatina, a Europa, a l’Àsia-Pacífic; en mercat desenvolupat, emergent o frontera. I un dels seus principals negocis són els plans de pensions privats. Larry Fink –que va guanyar un salari base d’1,5 milions de dòlars i més 15 milions en incentius el 2020, segons Bloomberg– recordava, fa mig any, en unes jornades organitzades pel Santander, que molta gent no arribarà a la jubilació amb prou diners i que cal que inverteixin. A més dels plans de pensions, Blackrock també té interessos econòmics en el deute, tant corporatiu com públic. Segons la base de dades Refinitive, desgrana Munevar, Blackstone té inversions per 5.900 milions de dòlars en bons corporatius i públics, i d’aquests, 2.500 milions són deute públic espanyol.
Segons la base de dades Refinitive, desgrana Munevar, Blackstone té inversions per 5.900 milions de dòlars en bons corporatius i públics, i d’aquests, 2.500 milions són deute públic espanyol
Per sectors econòmics, destaca en energia i banca. L’empresa figura entre els tres principals accionistes de la llista de les 25 empreses més grans del món amb risc de contribuir a la deforestació, segons l’informe sobre inversions fòssils de Friends of earth i Amazon Watch. Kenneth Haar, investigador de la gestora de fons a Corporate Europe Observatory, ho quantifica: “Manté uns 87 mil milions de dòlars en la cartera de combustibles fòssils i fins i tot és un gran accionista de la majoria de les principals fàbriques de carbó”. Té accions en multinacionals com la francesa Total o l’espanyola Repsol, per exemple. Però també ha estat clau per a empreses d’energia renovable, com l’aragonesa Forestalia, a l’accionariat de la qual va entrar el 2017 i va possibilitar que es convertís en la major adjudicatària a les subhastes de renovables del Ministeri d’Indústria espanyol. D’altra banda, és un accionista important en la majoria de grans bancs europeus, a l’Estat espanyol almenys en cinc, amb més presència a BBVA i Banco Santander, i a l’Estat francès almenys en tres entitats, entre les quals destaca Société générale.
Des de l’Observatori de Multinacionals a l’América Llatina (OMAL), Erika González alerta dels impactes pel fet que BlackRock controli “més o menys el 4% de la capitalització borsària de l’Íbex”: “S’exigeix que les empreses incrementin els beneficis per reflectir-los en dividends per als accionistes i per incrementar-los, s’aprofundeix en les dinàmiques que generen conflictes socioambientals i es pressiona per la mercantilització de béns i serveis”. Moltes empreses espanyoles –i també franceses– tenen presència al sud global, recorda González, i les seves pràctiques i vulneracions de drets humans afecten les poblacions que hi viuen.
Malgrat això, la Comissió Europea (CE), el 8 d’abril de 2020, va adjudicar un contracte a BlackRock de 280.000 euros per assessorar la integració dels criteris ambientals, socials i de governabilitat en les normes de supervisió bancària de la UE. Vora un centenar d’organitzacions d’Europa van posar el crit al cel i van reclamar la cancel·lació del contracte, alertant que “qualsevol estratègia per evitar un canvi climàtic catastròfic” estaria “en greu perill” pels interessos de Blackrock tant en companyies contaminants com en banca. La defensora del poble europeu, Emily O’Reilly, considera que l’executiu comunitari “hauria d’haver estat més vigilant a l’hora de verificar” que la gestora de fons no estava subjecta a un conflicte d’interessos, però afegia: “No arriba al llindar de mala administració, donades les limitacions de les normes de la UE sobre l’adjudicació de contractes en tals situacions”. Tampoc se sorprèn Haar, que lamenta que la Comissió històricament ha parat molt poca atenció als conflictes d’interessos quan es tracta de pagar assessors: “És un altre exemple d’una trista llarga tradició que esperem que canviï aviat”.
En paral·lel, la retòrica de Blackrock cada vegada és més “verda i sostenible”, però els fets la contradiuen. Una investigació recent de Reclaim Finance denuncia que malgrat el compromís d’abandonar les inversions en carbó, encara hi manté milions de dòlars en empreses com Adani o en els majors productors de CO₂ d’Europa, RWE i AES. Les inversions en empreses que tenen plans d’expansió en carbó, com Sumitomo o KEPCO superen els 24.000 milions de dòlars. A més, l’organització denuncia que la política anunciada no s’aplica als fons indexats i ETF, que representen la majoria.
El 8 d’abril de 2020, va adjudicar un contracte a BlackRock de 280.000 euros per assessorar la integració dels criteris ambientals, socials i de governabilitat en les normes de supervisió bancària de la UE
En l’àmbit bancari, també ha assessorat l’Estat espanyol. El 2012, el Banc d’Espanya va contractar BlackRock i la consultora Olivier Wymans per dissenyar la Sareb, l’anomenat “banc dolent”, encarregat de comprar els actius tòxics als bancs i vendre’ls, que s’ha convertit en una de les grans immobiliàries de l’Estat espanyol. BlackRock s’encarregava d’identificar els actius més tòxics del mercat immobiliari espanyol que passarien a mans de la Sareb quan ja invertia en aquest sector i, per tant, ja hi tenia interessos econòmics.
Mentre ha estat l’encarregat d’assessorar a governs i institucions europees, opera com a lobby al cor de la UE. El 13 de març de 2020, segons la plataforma LobbyFacts, BlackRock es va reunir a Brussel·les amb el director general de Finances de la UE, John Berrigan, una de les 35 trobades registrades amb comissaris que ha realitzat des del 2014. Per influir en el marc de la UE, a banda d’un contracte amb la Comissió Europea, la gestora de fons dedica pràcticament tres persones a jornada completa a tasques de lobby, segons el Registre de Transparència de la UE, i assegura haver gastat entre 1,25 i 1,5 milions d’euros el 2019.
Però aquestes dades no ofereixen una dimensió real de la influència de BlackRock a la UE, perquè, alhora, està afiliada a 23 associacions, grups i instituts que representen la indústria financera a Brussel·les que destinen molts més recursos econòmics i concerten més reunions. Segons l’informe de “The BlackRock model”, de Corporate Europe Observatory i Change Finance, suposen 261 persones afavorint els interessos de BlackRock i més de 26 milions d’euros destinats a fer-ho. “BlackRock treballa en diversos dels lobbies més poderosos a Brussel·les i des de la crisi financera del 2008, aquests grups han imposat la seva fortalesa amb èxit, una vegada i una altra. Han estat determinants per donar a la UE normes molt dèbils sobre fons d’inversió i en matèria bancària”, adverteix Kenneth Haar.
Negoci amb el deute
El 2012, Larry Fink va saber veure oportunitats en el rescat bancari i ara també n’albira. A parer seu, “per a tots aquells inversors que no tenen els ulls posats en el sòl tremolós dels nostres peus, sinó en l’horitzó que tenim davant, hi ha tremendes oportunitats en el mercat actual”. Ho apuntava en la carta anual destinada als seus accionistes en plena pandèmia el març de 2020. De fet, juntament amb The Vanguard Group, State Street Global Advisors, Fidelity Investments, ha invertit en les vacunes, concretament, en AstraZeneca, Pfizer i Moderna.
Actualment, les vacunes són una oportunitat de negoci per a una gestora com BlakcRock, però també ho és el deute. Els estats, cada vegada més, es financen per mitjà d’emissions de deute als mercats financers i fons d’inversió com BlackRock “compren i ho posen en les seves carteres per servir els seus clients”, explica Iolanda Fresnillo, investigadora i consultora sobre deute. A l’Estat, Munevar quantifica que té 2.500 milions de dòlars en deute públic.
Els estats, cada vegada més, es financen per mitjà d’emissions de deute als mercats financers i fons d’inversió com BlackRock “compren i ho posen en les seves carteres per servir els seus clients”, explica Iolanda Fresnillo, investigadora i consultora sobre deute
Especialment BlackRock és omnipresent en els mercats de deute dels països del sud global i això, per Fresnillo, suposa acumulació de poder: “Si es nega a cancel·lar o negociar el deute, aquest país no té res a fer. Pot exercir una posició de bloqueig”. Alhora, “cada vegada tenen més poder sobre les polítiques públiques: si no els hi agraden, no negociaran el teu deute, no t’oferiran cancel·lacions ni refinançament ni bones condicions. El poder és molt més gran del que ens imaginem, va més enllà de fer diners”, conclou Fresnillo.
A l’Argentina, BlackRock va jugar un rol central en les negociacions per reestructurar el deute amb els creditors. Munevar, que coneix el cas argentí, recalca que s’ha fet molt poca pressió cap als creditors privats i que mentre no s’impliquin, “la comunitat internacional està esborrant amb el colze el que fa amb la mà”. Els estalvis que es generen amb suspensió de deute, explica, s’utilitzen per pagar a un altre grup de creditors. L’economista ho aterra amb dades: “L’FMI ha prestat 45.000 milions de dòlars i al voltant del 43% ha anat a pagar creditors privats”.
La connivència en la reforma francesa de les pensions
La reforma del sistema de pensions va ser una de les propostes estrella d’Emmanuel Macron durant la campanya de les eleccions presidencials franceses que el van catapultar a l’Elisi l’any 2017, una reforma que buscava uniformitzar les regles de càlcul de les pensions i les abaratia. Quatre anys abans, l’aleshores director general de BlackRock, Eric Wohleber, afirmava al plató de BFM Business que “les pensions són un tema clau per la nostra empresa”. Ho deia en un moment en què el govern socialista del Primer Ministre Ayrault presentava el seu projecte de reforma del sistema de pensions.
Des de la seva implantació a l’Estat francès, el gestor d’actius americà ha reclamat de manera regular que s’aprovin condicions més favorables als règims de pensions per capitalització gestionats per interessos privats, com en aquest opuscle del mes de juny de 2019. És a dir, que siguin societats financeres privades les que gestionin una part de les pensions de jubilació partint d’una premissa: “la manca de confiança dels francesos en la perennitat del sistema de pensions instaurat després de la Segona Guerra Mundial”. L’objectiu no és altre que guanyar clients que inverteixin els seus actius en futurs fons de pensió del grup.
De tota manera, BlackRock no és ni de bon tros l’actor més important del petit mercat de la capitalització de les pensions a l’Estat francès, un mercat controlat a hores d’ara, segons ATTAC, pel gestor d’actius francès Amundi amb 60.802 milions d’euros, bancs com Natixis o BNP Paribas (29.662 milions d’euros i 12.835 milions d’euros respectivament) o asseguradores com AXA Investment Managers amb 6.536 milions d’euros. Maxime Combes precisa a la Directa que “la tasca de BlackRock és molt rellevant per la seva múltiple funció de lobby, de conseller i d’influència sistèmica aprofitant la seva omnipresència com a accionista al CAC40”, un fet que provoca que els governs “estenguin la catifa vermella cada cop que BlackRock pica a la seua porta”.
Des de la seua implantació a l’Estat francès, el gestor d’actius americà ha reclamat de manera regular que s’aprovin condicions més favorables als règims de pensions per capitalització gestionats per interessos privats
A l’Estat francès hi ha un personatge clau per a entendre quina és la relació entre BlackRock i el govern d’Emmanuel Macron: Jean-François Cirelli. Nomenat president de BlackRock France l’any 2015, Cirelli va ser un dels convidats pel llavors primer ministre francès Edouard Philippe a l’anomenat “Comité action publique 2022”, un comitè format el juny de 2018 per economistes, directives del sector públic i privat i càrrecs electes que pretenia reduir la despesa pública amb “reformes estructurals” i “estalvis significatius i duradors per millorar el servei públic”, tal com es pot consultar en l’informe.
Cirelli va estudiar a l’École Nationale de l’Administration (ENA), va ser un alt funcionari a la Direcció General del Tresor (impostos), va ser un dels consellers de la Loi Fillon, la reforma de les pensions de 2003 i va dirigir l’empresa pública Gaz de France en el moment en què es va privatitzar per esdevenir vicepresident del grup resultant: GDF Suez. El primer de gener de 2020, en plena polèmica per la llei de reforma de les pensions, el govern li concedia la Legió d’Honor, la més alta decoració honorífica francesa.
El director general de BlackRock, l’americà Larry Fink, també s’ha reunit els darrers anys en diverses ocasions a l’Elisi, sempre en relació amb plans de privatització
De la mateixa manera, el director general de BlackRock, l’americà Larry Fink, també s’ha reunit els darrers anys en diverses ocasions a l’Elisi, sempre en relació amb plans de privatització (Aeroports de París, Française des jeux…) o en una reunió sobre la importància de tenir en compte el canvi climàtic en les polítiques d’inversió. El conjunt d’actius que gestiona avui BlackRock equival a 2,5 cops el PIB de l’Estat francès.
ATTAC France explica que “la ciutadania continua sent prudent amb l’estalvi, ja que dels onze bilions d’euros de patrimoni de les llars de l’Estat, tan sols 230 mil milions són en dispositius de plans de pensions privats”. Tot i això, les activistes tenen clar que la pinça feta per la llei PACTE, que, entre altres coses, fomenta els plans de pensions privats, amb la reforma de les pensions obligarà a poc a poc que s’adquireixin aquests plans d’estalvi privats que beneficiaran, denuncien, “les asseguradores, la banca i els fons d’inversió com BlackRock a qui les asseguradores confiaran la gestió d’aquest estalvi”.
