Llibertats

Carles Vidal Pasanau, un guerriller afusellat pel franquisme fa 66 anys

Membre del Grup d'Acció Los Novatos, liderat pel maqui Quico Sabaté, aquest militant anarcosindicalista nascut a Sarrià el 1917 fou condemnat a mort i afusellat juntament amb el seu company de militància José López Penedo el 4 de febrer de 1950
Única foto que es conserva del guerriller llibertari Vidal Pasanau i plec del consell de guerra que el va condemnar a mort
03/02/2016

El dissabte 4 de febrer de 1950, Carles Vidal Pasanau era afusellat a Barcelona, als 32 anys. Anarcosindicalista i resistent antifranquista, era conegut com en Pasanau i El Carlitos per la policia. Havia nascut el 6 de novembre de 1917 a Sarrià. Fill d’Alteria Pasanau Pentinat, de 24 anys i nascuda a Móra la Nova (Ribera d’Ebre), i de Buenaventura Vidal Tort, jornaler i carboner anarcosindicalista nascut a Manresa que aleshores tenia 26 anys. La inscripció al Registre Civil, feta per la llevadora Maria Boada Soler, assenyala que Carles Vidal va néixer a les cinc del matí al segon pis del carrer Hort de la Vila número 16.

Vidal estudià a l’Escola Ferrer i Guàrdia regentada per Josep Xena Torrent a l’Hospitalet de Llobregat, ciutat on la família es va instal·lar no se sap a quina data. De ben jove, freqüentà la família dels Sabaté Llopart i els ambients anarquistes de la Torrassa. Durant la Guerra Civil, va combatre amb les unitats anarquistes a primera línia i a la rereguarda.

Arran del triomf militar franquista, amb 21 anys, s’exilià a França, acompanyat de la mare (46), el pare (48) i una germana, Maria Vidal. Abans de la guerra, treballava d'aprenent de mecànic i vivia al número 37 del que, amb la victòria, es va passar a anomenar Rambla Justo Oliveras de l’Hospitalet de Llobregat. Després de la guerra, va treballar de carboner amb el pare a Tolosa de Llenguadoc.

Amb José López Penedo i altres, s’integrà al Grup d’Acció Los Novatos del Moviment Llibertari, encapçalat per Quico Sabaté i el seu germà gran Josep

El 1947, va ser responsable clandestí de la coordinació de la Comissió de Relacions del Baix Llobregat de la Confederació Nacional del Treball (CNT) a l’exili –a Tolosa de Llenguadoc, concretament– i, el 1948, membre del Comitè Regional de Catalunya de la CNT. Amb José López Penedo i altres, s’integrà al Grup d’Acció Los Novatos del Moviment Llibertari, encapçalat per Francesc Sabaté Llopart (El Quico) i el seu germà gran Josep.

A l’Estat francès, va fer de xofer i de mecànic. Era propietari d’un automòbil Citroën que va ser identificat als voltants de la fàbrica de productes químics Rhône Poulenc de Le Péage de Roussillon, a prop de Lió. La nit del 6 al 7 de maig de 1948, l’empresa va patir un assalt. L’atracament va acabar malament, amb la mort d’un vigilant, fet que el va obligar a passar a Catalunya.

El divendres 28 de gener de 1949, el Grup d’Acció, ja a l’interior, va atemptar contra Antonio Seba Amorós, un confident policial infiltrat als ambients llibertaris. L’esperaven quan baixava de l’autobús al carrer Casp de Barcelona. Malgrat els diferents trets que va rebre, Seba tan sols va quedar ferit. Se suposa que Carles Vidal era al volant del taxi que havien segrestat.
 

Un extracte del sumari judicial del cas López Penedo-Vidal Pasanau, un document fins ara inèdit consultat per elaborar aquest reportatge

 

Aquell mateix matí, van atracar la sucursal del Banc Hispano Colonial de l’Hospitalet, amb un botí de 346.021,95 pessetes. Segons figura als informes del consell de guerra, sis membres del Grup d’Acció armats amb pistoles i un d’ells amb una pistola metralladora van entrar al banc. Parlaven en català –excepte un, segurament José López Penedo– i es van acomiadar amb la frase: "Per la república i el seu exèrcit de resistència. Salut, companys".

El dimecres 2 de març de 1949, a Barcelona, Carles Vidal participà –sempre segons la policia– en un agosarat atemptat contra el cap de la Brigada Político-Social Eduardo Quintela Bóveda, al costat de Francesc i Josep Sabaté Llopart, Simón Gracia Fleringan, José López Penedo i Wenceslao Jiménez Orive. El cap policial no viatjava al cotxe oficial i dos dels ocupants del vehicle van resultar morts: el secretari del districte universitari del Frente de Juventudes, Manuel Piñol Ballester, i el xofer de Quintela, Antonio Norte Juárez. José Tella Badoy, cap d’Esports del Frente de Juventudes, va resultar ferit.

A l’atracament del Banc Hispano Colonial del 28 de gener, el sumari militar hi afegeix diferents delictes, com el segrest i l'assassinat de l’industrial Bernabé Noguera Fernández al carrer Igualdad. També s’inclou la cadena d’atemptats del 15 de maig contra els consolats dels estats que havien votat a favor de l’ingrés de l’Estat franquista a les Nacions Unides, concretament, la col·locació de bombes a les seus diplomàtiques de Bolívia –al carrer Girona 148–, el Brasil –al carrer Muntaner 273– i el Perú –a la Rambla Catalunya 88.

El 2 de març de 1949, Vidal participà –sempre segons la policia– en un atemptat fallit contra el cap de la Brigada Político-Social Eduardo Quintela Bóveda

La sentència condemnatòria inclou el tiroteig contra una parella de la Policia Armada a les portes del Banco de Vizcaya, a l'aleshores carrer del General Mola número 12 de Barcelona, que va ocasionar la mort del policia Manuel Rodríguez i en què va resultar ferit Francisco López Adán. I també la mort de dos membres del cos general de policia, acció en la qual, suposadament, va participar José López Penedo. El dissabte 26 de febrer de 1949, als voltants del cine Condal, a l’avinguda del Marqués del Duero 91, el policia de la secreta Oswaldo Blanco Gregorio va caure abatut per trets que la policia atribuí als germans Sabaté. L’altre policia, l’agent de tercera classe de la comissaria de l’Hospitalet, Antonio Juárez y Juárez, va morir una setmana després de l’atemptat contra el cotxe de Quintela. Els fets van ocórrer el dimecres 9 de març de 1949, durant l’assalt nocturn a la casa on dormien dos membres del Grup d’Acció, José López Penedo i Josep Sabaté, al carrer General Sanjurjo 40 primer primera, al barri de la Torrassa de l'Hospitalet.

Josep Sabaté es va escapolir precipitadament i en calçotets, però José López Penedo va resultar ferit i quedà estès a terra, sense poder fugir. Tres mesos després, recuperat a l’Hospital Militar de Barcelona, López Penedo es trobaria amb Carles Vidal a la presó Model i serien processats al mateix sumari d’un consell de guerra que els va condemnar a mort.

Les declaracions policials de José López Penedo a la comissaria van portar a la identificació d’El Carlitos com un dels membres del Grup d’Acció. Els inspectors policials, comandats per Antonio Juan Creix, el van localitzar mesos després. A diferència d’altres maquis que entraven i es refugiaven al sud de l’Estat francès, Vidal havia tornat a Barcelona amb la seva companya, treballava amb identitat falsa i havia llogat dos pisos a la ciutat.

Ordre judicial de compliment de la condemna a mort imposada a Vidal Pasanau i López Penedo


Carles Vidal no va ser detingut fins al dissabte 4 de juny a Barcelona. Quan el van detenir, treballava a la Casa Butxems amb el nom de Juan Capdevila Mestre. La detenció es va produir en una botiga de queviures del carrer Canalejas (Sants) on estava inscrit amb la seva companya Amalia per rebre el racionament setmanal. Amalia Masobe Vidal, de 43 anys, que també havia abandonat la seva residència de França, era nascuda a Guils del Cantó, a l’Alt Urgell.

"Estrechado a preguntas", Juan Capdevila va confessar la seva identitat real. Els inspectors van trobar una clau al seu pis, al carrer Vilamarí 57 quart primera. La clau donava accés a una habitació del carrer Sant Antoni Maria Claret 96 cinquè segona, on, segons la policia, van trobar una pistola i carregadors Astra. La policia, va decomissar cinc metralletes, tres pistoles i llapis explosius al Grup d’Acció, a més de la pistola Astra i els carregadors corresponents.
 

El mestre Josep Xena Torrent (1907-1988) a l’Hospitalet, l’any 1935. Un any després, seria alcalde de la ciutat. A la seva esquerra, Carles Vidal Pasanau, que va ser alumne seu

 

Els interrogatoris van permetre establir la vinculació entre Carles Vidal i els germans Sabaté. Segons l’historiador Argi Ferrero: "La gendarmeria francesa, complint ordres del prefecte de Perpinyà, es presentà a Casonouve Loubette (Costoja) i detingué Francesc Sabaté i Llopart el diumenge 5 de juny, en presència de la seva dona i filles. Molt probablement, les bones relacions entre Pedro Polo Borreguero, cap de la Brigada Político-Social, i la policia francesa van facilitar la col·laboració amb la policia franquista".

Carles Vidal va ser detingut el dissabte 4 de juny a Barcelona. En aquell moment, treballava a la Casa Butxems amb el nom de Juan Capdevila Mestre

El seu germà gran, Josep Sabaté, que segurament continuava amagat a Barcelona, va caure assassinat al barri antic. El dilluns 17 d’octubre de 1949, la policia l’esperava al carrer Trafalgar. Va aconseguir escapar de la trampa, ferit de bala, fins a una farmàcia. En el decurs de l’enfrontament, va morir un policia i ell va ser detingut i traslladat a un centre hospitalari municipal del carrer Sepúlveda, on morí amb 39 anys.

El germà petit, Manuel Sabaté, membre del Grup d’Acció Los Primos, va ser detingut prop de Moià el mes de setembre de 1949 quan intentava arribar a Barcelona, guiat per Ramon Vila Capdevila (1908-1963), conegut com Caracremada. Després de ser torturat a la comissaria, va ser condemnat per un consell de guerra el dimecres 16 de novembre i afusellat mesos després al Camp de la Bota, el divendres 24 de febrer de 1950, juntament amb Saturnino Culebras, acusat de ser el delegat del Grup d’Acció. Manolet Sabaté tenia tan sols 23 anys.

Carles Vidal Pasanau va ser afusellat vint dies abans, el dissabte 4 de febrer de 1950, a Barcelona, juntament amb el gallec José López Penedo. Van ser enterrats junts al Fossar de la Pedrera del cementiri de Montjuïc.


José López Penedo (1915-1950), company d’afusellament
José López Penedo, també conegut amb el nom de Liberto López, havia nascut el 13 de juliol de 1915 a Paredes de Cidade (O Irixo, Ourense, Galícia). Paleta, afiliat a la Confederació Nacional del Treball (CNT), va pertànyer al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) i va ser capità de l’exèrcit republicà, segons l’ajuntament franquista del seu poble. Segons altres fonts, lluità a la Columna Durruti durant la Guerra Civil. En acabar el conflicte, va ser un dels primers que va prendre part en les accions antifranquistes dels grups llibertaris. Després, passà a França i, durant l’ocupació, participà a la Resistència a la zona de Prats de Molló.

López Penedo va pertànyer al Partit Obrer d’Unificació Marxista (POUM) i va ser capità de l’exèrcit republicà, segons l’ajuntament franquista del seu poble

Amb l’alliberament de França, entrà al grup guerriller llibertari de Francesc Sabaté Llopart (El Quico), dins el qual se li atribueix la responsabilitat de redactar els pamflets i els periòdics clandestins. El 2 de març de 1949, a Barcelona, amb els germans Josep i Francesc Sabaté Llopart, Simón Gracia Fleringan, Carles Vidal Pasanau, Wenceslao Jiménez Orive i Josep Luis Facerías, participà en el metrallament de l’automòbil d’Eduardo Quintela Bóveda, cap de la Brigada Político-Social de la policia, que, justament aquell dia, no viatjava al cotxe. En aquesta acció, moriren Manuel Piñol Ballester, secretari del Frente de Juventudes del districte universitari, i Antonio Norte Juárez, xofer del cotxe de Quintela. José Tella Badoy, cap d’Esports del Frente de Juventudes, quedà ferit de bala.
 

José López Penedo havia nascut el 13 de juliol de 1915 a Paredes de Cidade (O Irixo, Ourense, Galícia)

 

Dies després, el 9 de març, va ser detingut en una casa del carrer Sanjurjo, al barri de la Torrassa de l’Hospitalet de Llobregat, on havia passat la nit amb Josep Sabaté Llopart tot preparant la partida cap a França. Sorpresos en plena nit, els dos companys es defensaren i aconseguiren saltar per una finestra sota una pluja de bales. Sabaté aconseguí fugir, però José López fou capturat, inconscient, ferit d’un tret al pulmó. Portat d’antuvi al dispensari de la Creu Roja de Collblanc, va ser traslladat a l’Hospital Militar de Barcelona, on va ser operat abans de ser detingut i interrogat a la comissaria general de policia.

El dimecres 16 de novembre de 1949 va ser jutjat per un consell de guerra i condemnat a mort per l’atemptat contra Quintela que va matar a dos falangistes i per la mort de dos policies. José López Penedo va ser afusellat el 4 de febrer de 1950 al Camp de la Bota de Barcelona, juntament amb el seu company Carles Vidal Pasanau, i fou enterrat al fossar de la Pedrera; deixà dona i dues filles.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: