En una missiva publicada pel Grup de Suport a Presxs de Lleida el passat divendres, Carme Badia informava sobre el reinici de la vaga de fam com a última forma de protesta per denunciar la seua situació sanitària i pressionar a la Secretaria General d’Institucions Penitenciaries i al Servei de Sanitat Penitenciari perquè es respecte l’article 91 del Codi Penal (CP) i el 196 del Reglament Penitenciari (RP), que obliguen a “atorgar la llibertat condicional” a les persones amb malalties cròniques i incurables, o passar-les al tercer grau de règim penitenciari –com marca l’article 104.4 del RP– “per raons humanitàries i dignitat personal”.
Badía, diagnosticada de càncer de mama i sotmesa a diferents intervencions quirúrgiques en els darrers anys, es troba interna al mòdul d’infermeria del centre penitenciari de Zuera (Saragossa) amb forts dolors corporals i amb un estat de salut molt dèbil, especialment després de dur a terme una vaga de fam de 54 dies que es va prolongar de l’11 de març al 3 de maig. Segons els informes mèdics del centre, el seu estat de salut era tant crític després de l’acció de protesta que van haver d’injectar-li glucosa a la sang pels nombrosos mareigs i caigudes que va patir durant les darreres setmanes de la vaga. Badia també ha patit diferents infeccions que li han provocat la pèrdua de funcions dels seus dos ronyons.
Segons denuncia Badía en l’escrit, continuen les represàlies en contra seua per part del funcionariat del centre penitenciari: “Em neguen els meus drets perquè no accedeixo a la seva petició de demanar el trasllat a un altre centre penitenciari”
Segons explica Badía en una carta, datada l’11 de març, després d’una aturada d’una setmana en l’acció de protesta torna a engegar la vaga de fam: “Reinicie la vaga de fam que vaig deixar tan sols fa una setmana, després que algunes persones m’ho aconsellaren, pensant que la justícia faria alguna cosa al respecte. No han fet res ni ho faran, i només es menegen una mica quan els organismes internacionals els pressionen d’alguna manera”. Segons denuncia en l’escrit, continuen les represàlies en contra seua per part del funcionariat del centre penitenciari. “Només em deixen accedir a l’economat un cop al dia [quan la resta d’interns poden accedir-hi almenys cinc cops], segons les funcionaries, per ordre de la directora del centre. Em neguen els meus drets perquè no accedeixo a la seva petició de demanar el trasllat a un altre centre penitenciari”. Tot i les contínues recomanacions i pressions perquè Badia demane el trasllat a un altre centre penitenciari, ella te clar que no cedirà a aquestes pretensions: “Els xantatges i les injustícies no van amb mi. Al contrari, em pugen l’adrenalina i em donen més vida”. Per acabar, Badía s’adreça directament al Jutjat de Vigilància Penitenciària, que segons ella “hauria de vetllar per la nostra integritat i, en canvi, l’únic que fa és permetre que ens maten”.
L’acció de protesta de Carmen ha provocat nombroses mostres de solidaritat per part d’altres presos i preses en lluita, que el passat 15 de maig també van donar per finalitzada l’acció de vaga de fam col·lectiva a diferents presons de l’Estat espanyol en defensa d’una taula reivindicativa amb 14 punts per garantir la dignitat i els drets fonamentals de les persones privades de llibertat. També han sigut nombroses les accions de solidaritat que s’han dut a terme a diferents municipis de l’Estat per part de col·lectius anticarceraris, amb l’objectiu de visibilitzar i donar a conéixer la situació i la lluita que està duent a terme Carme des de dins de la presó. A banda d’això, al voltant de 60 organitzacions i més de 500 persones ja han signat un manifest per demanar la seua excarceració immediata.
90 morts en menys de 6 mesos
Des de l’1 de desembre de 2018 ja són 90 les persones que han perdut la vida a les presons de l’Estat –84 a les presons espanyoles i 6 a les catalanes–, segons les dades recollides pel funcionariat de presons i el govern de la Generalitat de Catalunya, amb el suïcidi i la sobredosi com a principals causes de defunció dins dels centres.
Segons afirma aquest comunicat, Escudero es trobava a l’espera d’un judici fruit de la denúncia que havia presentat contra els funcionaris de presons que l’haurien apallissat el 24 de novembre de 2018
Espacial atenció requereix la mort de Pedro Escudero Gallardo, que es va produir la setmana passada a la presó de Teixeiro (A Coruña), suposadament per “inhalació de fum” (segons la versió oficial) per un incendi que ell mateix hauria provocat a la seua cel·la. Escudero, que feia més de 25 anys consecutius que estava privat de llibertat a diferents penals de l’Estat i va passar la majoria de les seves condemna en mòduls d’aïllament tot i estar diagnosticat de càncer. De fet, va ser en un mòdul de règim especial és on va trobar la mort el passat 15 de maig.
Una de les persones que es comunicava freqüentment amb ell assegura en un comunicat que el mateix dia de la seua mort a les 13 h havia parlat amb ell per telèfon: “Em va dir que havia tornat a Teixeiro i que estava molt content per tornar a Galícia, a prop de nosaltres. Com pot ser que algú que et truca content per estar a prop de la gent que estima li cala foc a la cel·la 5 hores després?”. Segons afirma aquest comunicat, Escudero es trobava a l’espera d’un judici fruit de la denúncia que havia presentat contra funcionaris de presons que l’haurien apallissat el 24 de novembre de 2018. Tot i les dificultats per esclarir els motius i les causes de la seua defunció, des del col·lectiu Tokata asseguren que, siguen quines siguen les raons, “la seua mort és, en tot cas, el resultat del seu sotmetiment sistemàtic i constant a un tracte cruel, inhumà i degradant”.
