Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Cinc dies en aïllament a Brians I, un suïcidi i massa preguntes

El 30 de novembre del 2017, Lewys Alfaro Orraca, de 29 anys, es va penjar a la cel·la número 208 en règim d’aïllament, a Brians I. La família s’ha quedat immersa en un mar de preguntes que des del centre penitenciari no han contestat. De nou, els impactes psicològics dels Departaments Especials de Règim Tancat (DERT) es posen en evidència, tal com han denunciat diverses organitzacions de drets humans. El de Lewys és un dels vuit suïcidis que, segons la Direcció General dels Serveis Penitenciaris, es van registrar a les presons catalanes durant el 2017

 

Gemma Garcia | @gemma_g_fabrega

Passades les nou de la nit va sonar el telèfon. A l’altra banda, un funcionari de Brians I va donar-los la notícia. Lewys Alfaro Orraca, de tan sols 29 anys, s’havia suïcidat a la cel·la d’aïllament número 208. La seva germana Leisy i la seva mare Juana Bárbara van quedar-se en estat de xoc i amb preguntes atropellades durant tota la nit. Pensaven que l’endemà a les 10 del matí, quan les havien citat al centre penitenciari, les podrien resoldre, però van continuar sense respostes.

Lewys havia nascut a L’Habana, des de feia onze anys vivia a la Torrassa, a l’Hospitalet, i els darrers cinc mesos els havia passat a presó per un furt, a l’espera de judici. Ja no en tornara a sortir, encara que en més d’una ocasió hagués projectat recomençar mentre compartia una visita de locutori o acaronava el seu fill de cinc anys en el vis-a-vis. El passat 30 de novembre, en un moment indeterminat entre les quatre i les sis de la tarda, es va penjar amb un llençol de la finestra de la cel·la. És un dels vuit suïcidis que, segons la Direcció General dels Serveis Penitenciaris, es van registrar a les presons catalanes durant el 2017. Des de que va començar el 2018 fins el mes de març, ja s’han suïcidat dues persones. Les xifres però, no estan desglossades per poder saber quantes van treure’s la vida en règim d’aïllament, com Lewys.

El passat 30 de novembre, en un moment indeterminat entre les quatre i les sis de la tarda, es va penjar amb un llençol de la finestra de la cel·la. És un dels vuit suïcidis que, segons la Direcció General dels Serveis Penitenciaris, es van registrar a les presons catalanes durant el 2017

Un dels nou centres penitenciaris amb mòduls de Departaments Especials de Règim Tancat (DERT) és el de Brians I, una presó que és focus de denúncies per maltractaments, algunes de les quals van arribar al Grup de Treball del Parlament de Catalunya sobre el DERT l’any passat. A més, diversos interns van denunciar les condicions extremes de l’aïllament, que la mateixa auditoria de la Generalitat de 2016 certificava en observar que s’incomplia el mateix reglament pel que fa, per exemple, a les hores de pati, i va detectar “conductes irregulars” per part de funcionaris. Així mateix, l’Observatori del Sistema Penal i Drets Humans de Barcelona (OSPDH), va rebre diverses denúncies per maltractaments per part de funcionaris del DERT del centre penitenciari de Brians I.

 

Precisament, avui, el mateix dia que la família de Lewys fa públic el seu cas en un acte organitzat per Irídia i el col·lectiu Akelharre a l’Hospitalet, se celebra el judici pel suïcidi de Raquel E.F també a Brians, l’abril del 2015, després de passar més de mig any en aïllament.

Leisy diu que coneix ben poc de l’aïllament, però recorda que després que el seu germà hi va estar reclòs durant una setmana el mes de juny -segons l’expedient, per no obeir les ordres d’un funcionari i donar-li una manotada-, en una visita va dir-li que “allà no s’hi havia de tornar mai més”. Però arran d’un escorcoll a la seva cel·la, on van troba-li “substàncies tòxiques” – una pedra de haixix, segons el mateix reclús-, va tornar-hi. Just el dia que havia de fer un vis-a-vis amb el seu fill i la seva exparella.

Tornava a una cel·la on podia passar-hi fins a 21 hores al dia tancat, on sortia una sola vegada al pati i on no podia rebre paquets de l’exterior ni productes de l’economat. La 208, com tota la resta, té un llit, un lavabo al costat dret de la porta d’entrada, un escriptori i un finestra a la paret, just sobre l’escriptori. D’aquella finestra, com havia fet Raquel, es va penjar Lewys.

Lewys fent de PD, una de les seves aficions

 

Quan ja feia hores que el seu germà havia mort, van poder seure davant d’un funcionari de presons per saber què havia passat. Qui s’anomena gerent en funcions de comandament d’incidències va dir-los “són coses que passen”, lamenta Leisy. Amb la porta oberta i trànsit de persones per darrere, és molt difícil encaixar-ho tot. “Jo li vaig dir ‘per favor, digui’m alguna cosa; jo el vaig veure dissabte i Lewys no tenia problemes psiquiàtrics”, recorda la seva mare. Havia viatjat per poder visitar-lo a la presó i el recorda serè, tranquil i alegre. Aquella va ser la primer i la darrera visita d’una mare al seu fill a la presó de Brians. “Podia sentir por per alguns funcionaris. Qui coneix Lewys sap que estava una mica acollonit allà dins”, expressa Juana Bárbara Orraca.

Dos dies abans del suïcidi, segons indica la prescripció, Lewys va començar a prendre Tranxilium, mitja unitat cada dia, i Quetiapina NORMON, dos unitats cada dia. El darrer fàrmac pertany al grup de medicaments denominats antipsicòtics

La família va demanar parlar amb l’assistenta social que coneixia Lewys i potser podria donar alguna resposta, però qui va presentar-se va ser la cap de de programes de treball social, que no l’havia tractat directament. La família també va preguntar si l’estaven medicant per alguna raó que desconeguessin i el funcionari, asseguren, va respondre que no. No van aplicar cap protocol, perquè res apuntava el que va acabar passant, els van comunicar. La informació contradiu el full de medicació inclòs a l’expedient. Dos dies abans del suïcidi, segons indica la prescripció, Lewys va començar a prendre Tranxilium, mitja unitat cada dia, i Quetiapina NORMON, dos unitats cada dia. El darrer fàrmac pertany al grup de medicaments denominats antipsicòtics. El que de moment no té ni la família ni Irídia, que porta el cas, és l’informe mèdic que justifiqui aquesta medicació, que també es va evidenciar en una primera autòpsia.

Ara mateix, expliquen des d’Irídia, la informació és parcial, però esperen aconseguir-la al complet quan interposin la reclamació administrativa. El propòsit de l’entitat és evidenciar també la situació d’estigma i de revictimitzacio que viuen els familiars de les persones preses i en aquest cas, de qui perd una persona sota custòdia. La família d’Hospitalet, més de set mesos després, encara no entén què va passar i la seva mare assegura amb determinació que dedicarà el que li queda de vida a saber-ho i evitar que torni a passar.

Leisy, la germana de Lewys a l’Hospitalet durant l’entrevista / Sònia Calvó

 

L’1 de desembre, d’aquella presó, la família de Lewys va sortir-ne amb una petita bossa de pertinences i un gegant mar de dubtes. Quan van arribar a casa, Leisy va buscar a google: “Casos de suïcidis a Brians”, i va trobar altres fills i filles mortes en aïllament i el nom d’Irídia, a qui van recórrer. Des d’aleshores, també han trobat aixopluc al col·lectiu Akelharre de l’Hospitalet, uns espais on han pogut rebre molt més que “el mínim tacte i humanitat”, que Leisy demanava quan va seure davant del funcionari de Brians I. “L’acompanyament ens serveix per saber que no demanem res de l’altre món”, sospira.

Per la germana, és “cruel tenir persones aïllades tant temps en unes condicions que permeten que atemptin contra la seva vida”. Degut als danys psicològics i psicosocials que pot generar aquest règim en les persones, la normativa internacional indica ha d’aplicar-se de manera excepcional i no prolongada. A més, en tot cas, l’Administració ha de vetllar per la integritat física i psíquica de les persones. Les Nacions Unides considera les situacions d’aïllament com a “tractes o penes cruels, inhumans i degradants” i estableix que el temps màxim de reclusió ha de ser de 15 dies. Lewys feia cinc dies que era en aïllament quan es va suïcidar. Van vetllar suficientment per la seva integritat?, es pregunta la seva família.

La Coordinadora per la Prevenció i la Denúncia de la Tortura (CPDT) en un informe específic sobre l’aïllament penitenciari a Catalunya publicat el 2016, alertava dels efectes fisiològics, psicològics i psiquiàtris greus, incloent fins i tot alineació mental severa, insomni, confusió, al·lucinació i psicosi

La Coordinadora per la Prevenció i la Denúncia de la Tortura (CPDT) en un informe específic sobre l’aïllament penitenciari a Catalunya publicat el 2016, alertava dels efectes fisiològics, psicològics i psiquiàtris greus, incloent fins i tot alineació mental severa, insomni, confusió, al·lucinació i psicosi. “L’aïllament carcerari”, apuntaven, “està relacionat també amb un alt nombre de conducta suïcida”.

La primavera del 2017, quan Lewys estava a punt d’entrar a presó, a Catalunya hi havia 150 persones internes en règim d’aïllament, un 1,7% de la població penitenciària i al llarg del 2016, hi havien passat un total de 2.156 persones. A més dels organismes internacionals, el mateix Mecanisme Català per la Prevenció de la Tortura del Síndics de Greuges, en un informe de 2016, es mostrava partidari de restringir l’aïllament a situacions disruptives o d’inadaptació que estiguin fonamentades de manera absolutament rigorosa i individualitzada.

Un cop més, malauradament, amb un altre mort sobre la taula, Irídia vol qüestionar i acabar amb el règim d’aïllament. Lewys, quan només feia cinc dies que era al DERT, es va treure la vida, una evidència crua del que pot comportar un règim tan estricte. Entre els escrits de presó, hi ha una nota del jove, que ara ja tindria 30 anys: “el dolor és temporal, l’honor és etern”.