Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Comissaries dels Mossos, en mans de fons voltor

La comissaria central –situada a Sabadell– i 27 seus d’àrees bàsiques policials i comissaries de districte de les demarcacions de Barcelona i Tarragona són propietat de fons especulatius i promotores immobiliàries

El macrocomplex Egara, situat a peu de la carretera N-150 que uneix les ciutats de Sabadell i Terrassa, és la comissaria central del cos dels Mossos d’Esquadra. Amb el doble de superfície que el Palau de la Generalitat i amb una plantilla de 2.000 agents és, amb diferència, la dependència policial més important i estratègica de la policia de Catalunya. L’immoble, amb diverses plantes, soterranis i edificis annexos acull la direcció operativa i administrativa de la Brigada Mòbil, la Comissaria General d’Informació, la Policia Científica o els Tedax, per citar només alguns exemples prou paradigmàtics. Malgrat la importància de la infraestructura –que inclou un heliport, una galeria de tir, una piscina coberta i un pàrquing per a 550 vehicles–, l’edifici Egara –amb 84.385 metres quadrats construïts– no és propietat del Govern de Catalunya, sinó que l’any passat va caure en mans d’un fons internacional de capital de risc. RiverRock European Capital Partners va adquirir el mes de juny de 2018 el 80% de la participació accionarial de Remodelación Ribera Norte SA, la societat mercantil que ostenta la titularitat de la finca. El 20% restant segueix en mans de la promotora Iridium, una filial de la constructora ACS de l’empresari madrileny Florentino Pérez.

Florentino Pérez, Demetrio Carceller o Juan Villar Mir són alguns dels propietaris de les comissaries

El Departament de Vicepresidència i d’Economia i Hisenda de la Generalitat de Catalunya abona a RiverRock un lloguer anual de 9 milions d’euros –amb un contracte vigent fins a l’any 2032– per ostentar el dret de superfície de l’edifici Egara, un desemborsament que tan sols és una petita part de la despesa del govern català en l’arrendament de comissaries. Són 28 en total les àrees bàsiques policials o comissaries de districte de les regions policials de Barcelona, Metropolitana Nord, Metropolitana Sud, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre que es troben en mans de fons d’inversió i promotores immobiliàries, que cada mes passen per caixa i xuclen les arques públiques. Corsan Corviam, Acciona Real Estate, Obrascón Huarte Laín (OHL) o Sacyr Valoriza Facilities dibuixen la resta del mapa de titularitats d’edificis policials, societats anònimes o limitades controlades pels empresaris Luis Delso, César Bascones, Juan Villar Mir i el tàndem Manuel Manrique – Demetrio Carceller, respectivament.

En el conjunt de Catalunya, el xec anual en rebuts de lloguer de comissaries ascendeix a la multimilionària xifra de 25.651.960 euros –IVA no inclòs–, segons consta en un document rubricat pel conseller d’Interior Miquel Buch i datat a 19 de setembre de 2018 en resposta a una pregunta parlamentària de la diputada de la CUP-Crida Constituent Maria Sirvent. El document, però, deixa en blanc la despesa d’algunes comissaries o infraestructures de seguretat compartides amb l’Ajuntament de Barcelona, AENA (gestor aeroportuari), ACESA (gestor d’autopistes), Transports Metropolitans de Barcelona o ADIF (gestor ferroviari), perquè, segons diuen, “no es disposa de dades de la liquidació de les despeses segons convenis signats” o “no hi ha constància de cap cost”.

En el conjunt de Catalunya, el xec anual en rebuts de lloguer de seus policials puja a 25 milions d’euros

Les comissaries que són propietat de la Generalitat, per contra, suposen una despesa anual que es limita tan sols al manteniment de les instal·lacions, com és el cas dels edificis de les regions policials de Girona, Ponent, Pirineu Occidental i Catalunya Central. A tall d’exemple, el manteniment anual de les setze comissaries de la Regió Policial de Girona suposa una despesa pública de 202.110 euros, que equival al lloguer anual de la comissaria de Barberà del Vallès (Vallès Occidental), 228.756 euros, en mans del fons d’inversió RiverRock. Si ho comparem amb dades del conjunt del país, el resultat encara és més xocant. Les despeses de manteniment de les 67 comissaries catalanes que són propietat del Govern de la Generalitat comporten una factura d’1.238.491 euros a l’any, una xifra molt semblant a 1.299.018 euros, que és la suma de les dotze mensualitats de rebuts de lloguer d’una única comissaria, la de l’Àrea Bàsica Policial (ABP) del districte de Sant Andreu de Barcelona, situada al passeig de Torras i Bages i on té la seva seu la unitat d’antiavalots ARRO Barcelona. En aquest cas, els diners van a parar a la butxaca de Juan Villar Mir, president d’Obrascón Huarte Laín (OHL), des de 2016, quan va fer el relleu al seu pare Juan Miguel Villar Mir. Actualment, OHL es troba en una greu situació financera, amb pèrdues de 1.335 milions d’euros en els primers nou mesos de 2018. Després de la família Villar Mir, la segona pota accionarial de la companyia és en mans de la societat GVM Debentures Lux 1 SA, que controla el 6% de les participacions des de Luxemburg.


Els calabossos de les Corts són d’Acciona

Al segon lloc del rànquing d’edificis policials més costosos per les arques públiques hi trobem la comissaria de la Travessera de les Corts, on hi ha l’ABP del districte de les Corts i els calabossos generals de la ciutat de Barcelona, tristament famosos per haver-s’hi donat alguns dels episodis més greus de maltractament a persones detingudes i per ser el lloc habitual de concentracions que reclamen la posada en llibertat d’activistes dels moviments socials. Carles Anfruns, cap de la Regió Policial de Barcelona, hi té el seu despatx. L’immoble suposa una despesa anual en lloguer i manteniment de 2.317.408 euros, uns diners que van a parar a mans d’Acciona Real Estate, de l’empresari César Bascones. La matriu d’aquesta empresa, des del passat mes d’octubre, pugna amb la Generalitat pel litigi d’Aigües Ter Llobregat (ATLL). El servei de transport, potabilització i distribució de l’aigua per a la població de la conurbació de Barcelona fou privatitzat pel govern d’Artur Mas i ha tornat a mans públiques per decisió del bipartit ERC – Junts per Catalunya i arran de la campanya de sensibilització d’entitats com Aigua és Vida. Acciona ara reclama una indemnització de 1.074 milions d’euros, 769 dels quals en concepte de “danys i perjudicis”.

La comissaria de la Travessera de les Corts de Barcelona és propietat d’Acciona

 

En tercera posició hi trobem la comissaria de la plaça d’Espanya, on hi ha la seu de l’ABP de l’Eixample i les dependències del Servei Català de Trànsit, amb un cost de 2.274.806 euros, que s’abonen a l’empresa Corsan Corviam Construcción, de Luis Delso. Es dona la circumstància que Delso forma part de la llista de magnats empresarials que s’han dedicat en les últimes dècades al frau fiscal. L’Audiència Provincial de Madrid el va condemnar el passat mes de novembre a una pena de sis mesos de presó per repatriar diners des d’Holanda –la fiscalia demanava una pena de tres anys de presó– que no havien tributat perquè la societat Construction Investment on estaven dipositats els actius tenia seu fiscal a les Antilles Holandeses (paradís fiscal) i alhora era propietària de Construction Investment SARL, una societat patrimonial luxemburguesa.

Tanca el llistat de les comissaries que superen el milió d’euros en concepte de lloguer –1.103.799 euros– l’ABP Horta-Guinardó, situada al carrer de la Marina, 347, i també de titularitat d’OHL. Les més costoses del rànquing fora de la ciutat de Barcelona són la de Sant Feliu de Llobregat, que acull la seu de la Regió Policial Metropolitana Sud, i per la qual es paguen 959.839 euros (Sacyr Valoriza Facilities), i l’ABP de la ciutat de Sabadell, amb un cost de 958.113 euros anuals (Sacyr Valoriza Facilities).

/ Carlos Villafranca

 

En la mateixa documentació, a la qual ha tingut accés la Directa, crida l’atenció la despesa de lloguer de nou comissaries del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre –als municipis de Cambrils, Falset, Montblanc, Salou, Valls, Tarragona, Amposta, Gandesa i Tortosa. Tot i ser a nom de l’empresa pública Infraestructures de la Generalitat de Catalunya SAU (l’antiga GISA, que forma part de l’organigrama de l’administració autonòmica de Catalunya), suposen una despesa de lloguer a preu de mercat. Anualment es transfereixen més de tres milions d’euros del Departament de Vicepresidència i d’Economia i Hisenda al mateix Departament de Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, d’on penja la societat anònima Infraestructures de la Generalitat de Catalunya SAU, que presideix Joan Jaume Oms, dirigent d’ERC nomenat per Oriol Junqueras en la passada legislatura. En aquest grup destaquen els 811.552 euros que es paguen pel lloguer i manteniment de l’ABP Tarragonès, al barri de Camp Clar i a tocar de l’N-340.


Qui mou els fils de RiverRock?

El hòlding de comunicació Bloomberg informava el passat 29 de juny de la transacció financera efectuada per RiverRock European Capital Partners LLP, qui va adquirir el 80% de les societats mercantils Remodelación Ribera Norte, Cesionaria Vallés Occidental i Manteniment i Conservació del Vallès, d’on penja la titularitat d’una desena de comissaries de l’àrea metropolitana de Barcelona i del complex central del cos dels Mossos d’Esquadra a l’edifici Egara de Sabadell. L’operació es va tancar entre Santiago Garcia Salvador, administrador de l’empresa Iridium (filial de l’ACS de Florentino Pérez), i Michel Péretié, CEO de RiverRock, a la seva seu central a Europa, en un edifici d’oficines a tocar del palau de Kensington de Londres. L’actual president del Reial Madrid, doncs, a canvi de 21 milions d’euros, es va desfer a començaments d’estiu de 2018 del 80% de la participació accionarial i, per tant, va perdre el control de les empreses propietàries de les comissaries. Tot i així, Iridium segueix sent el soci minoritari perquè encara manté un 20% de l’accionariat. Segons va explicar ACS en un comunicat, l’operació va suposar una revalorització dels actius per un valor de 57 milions d’euros.

Michel Péretié, actual propietari del complex Egara, va presidir la banca d’inversió Bear Stearns, vinculada a la crisi de les ‘subprime’

Péretié és un vell conegut de la banca corporativa i d’inversió. Abans d’incorporar-se a RiverRock, va exercir com a director general de la Divisió de Banca Corporativa i d’Inversions de Société Générale fins al 2012, banc líder a l’Estat francès i un dels deu més importants de la zona euro. Prèviament, havia estat president i conseller delegat de la controvertida banca d’inversió Bear Stearns International, i havia liderat nombroses operacions de l’empresa a Europa, Orient Mitjà i Àsia. Bear Stearns va ser absorbida per JP Morgan Chase l’any 2008, en el marc de la crisi financera global, després que la marca tingués un paper destacat en la promoció de les hipoteques subprime. El col·lapse de Bear Stearns va ser el preludi de tot el col·lapse del sector de la banca d’inversió. Un dels brokers que va gestionar aquella nefasta etapa de l’economia global ara és propietari d’onze comissaries dels Mossos d’Esquadra, entre les quals destaca el complex central Egara, on paradoxalment té la seu la Divisió d’Investigació Criminal de la policia catalana, encarregada de la lluita contra el frau fiscal a gran escala.

L’Àrea Bàsica Policial d’Esplugues de Llobregat és propietat del fons RiverRock

 

Havia començat la seva carrera professional a Banque Paribas, on va liderar la creació i el desenvolupament de la Divisió de Derivats. La seva sortida de Société Générale va coincidir amb la publicació dels resultats negatius de l’empresa el tercer trimestre de 2011, amb una caiguda del 31% per la seva exposició al deute sobirà de Grècia. A la direcció de RiverRock l’acompanyen individus de trajectòria similar: Roland Berger (amb vincles amb 30 empreses financeres, entre les quals The Blackstone Group LP), Diamandis Karamagias (va passar per J.P. Morgan), Oliver Allan (advocat de CITCO, gestora financera holandesa)  i Inder Bir Singh (format en administració d’empreses a Bangalore, a l’Índia). Al web de la companyia RiverRock destaquen que tenen oficines a Madrid, Milà, París, Ginebra i Luxemburg. En aquesta última ciutat hi tenen la seu de River Bank, la seva filial especialitzada en banca del conjunt de l’entramat financer.


Tot venut, excepte la Generalitat i el Parlament

La venda del patrimoni immobiliari de les institucions catalanes –no només comissaries, sinó també seus dels departaments i d’altres organismes del Govern–, va ser idea de l’exconseller Andreu Mas-Colell i es va executar en massa durant l’exercici 2012-2013, una operació coordinada per l’exdirector general de Patrimoni Salvador Estapé. Comissions Obreres va portar les actuacions d’Estapé davant de l’Oficina Antifrau, en considerar que va muntar un “concurs a mida” per a l’empresa Axa, una de les promotores que van optar en la compra d’actius immobiliaris de la Generalitat. L’objectiu a curt termini de Mas-Colell era incrementar la liquiditat de les arques públiques en el moment àlgid de la crisi del deute, però la jugada no va sortir com estava previst i molts immobles es van vendre a preu de saldo: la Generalitat va aconseguir uns ingressos extraordinaris de 660 milions d’euros, però la despesa d’arrendaments prevista pels mateixos immobles ascendeix a 600 milions fins a l’any 2032. Després d’aquella data, un cop perdut el patrimoni, el Govern català haurà de renovar els contractes o comprar edificis per ubicar-hi els departaments. Només dos immobles es van salvar de la subhasta: el Palau de la Generalitat i el Parlament.

La seu del Departament d’Empresa i Ocupació –coneguda com a Torre Muñoz– i un edifici del carrer de Sepúlveda on hi ha la Secretaria d’Ocupació i Relacions Laborals van ser dos dels últims blocs que el Govern català es va treure de sobre. La societat Nadlan BCN SA, controlada per l’inversor israelià Moshe Morris Benisty, els va comprar per 63,5 milions d’euros.

Els arrendaments es van pactar després de la venda massiva de patrimoni impulsada per l’exconseller Andreu Mas-Colell

El Departament d’Economia i Coneixement, l’òrgan encarregat de gestionar la privatització del patrimoni, també va vendre la seva pròpia seu. L’empresa farmacèutica italiana Angelini va comprar l’edifici situat a la rambla de Catalunya per 23,2 milions d’euros a finals de 2013. En un principi, el preu de sortida de l’immoble era de 29 milions d’euros, però el grup comprador se’l va quedar amb un descompte del 20% en una segona subhasta. Uns anys abans, la mateixa Generalitat havia pagat 29 milions d’euros per adquirir l’edifici. La compra i posterior venda a l’agència immobiliària Bancalé Servicios Integrales SL de la seu del Departament de Territori i Sostenibilitat a l’avinguda de Josep Tarradellas també va tenir un balanç negatiu de 8 milions d’euros.

La Generalitat Valenciana, en l’etapa d’Alberto Fabra, va implementar un pla de vendes similar, que va fracassar

Gerardo Camps, conseller del PP al Govern del País Valencià, va implementar, el mateix any 2012, el Pla d’optimització del patrimoni de la Generalitat Valenciana amb l’objectiu d’aconseguir 393 milions d’euros a partir de la venda de solars i edificis. Van sortir a subhasta tretze solars i vuit edificis que havien de servir per estabilitzar els pressupostos i reduir el dèficit que aleshores se situava en un 5%. El pla no va funcionar; no s’hi van presentar empreses interessades. Per sortir de l’atzucac, el president Alberto Fabra va reformar la Llei de Patrimoni amb la finalitat d’ampliar el temps màxim dels lloguers de deu a trenta anys i permetre la venda de propietats directament, sense subhasta.

Article publicat al número 469 publicación número 469 de la Directa

Articles relacionats