Pots afirmar amb seguretat que has llegit el millor conte llatinoamericà del segle XX? Socorro Venegas i Juan Casamayor ho qüestionen amb Vindictas, una antologia de vint contes escrits per dones injustament oblidades. Són coetànies del boom, però no van ser incloses al club. L’objectiu del llibre és, d’una banda, sacsejar el cànon, i de l’altra, reivindicar les “mares literàries” que van obrir camí a les escriptores actuals, avui sí reconegudes, com Enríquez, Belli o Nettel.
Els contes són molt diferents, en llargada, estil i punt de vista, com també ho és la geografia a la qual pertanyen, des de Cuba a l’Argentina, passant per l’Equador o l’Estat espanyol. La qualitat tampoc és homogènia, però sí que ho és l’interès de devorar el volum de punta a punta.
Les temàtiques, però, sí que són confluents, i beuen del feminisme: identitat, cos, sexualitat i violència de gènere. Són autores que van ser marginades perquè eren incòmodes per a la societat, no només per atrevir-se a escriure sent dones sinó per posar una mirada femenina i crítica sobre la realitat.
