El mes de març s’anunciava per sorpresa la celebració a Barcelona de la Copa Amèrica de Vela 2024. Acompanyava l’anunci una fotografia que aplegava al voltant del trofeu el president de la Generalitat, Pere Aragonès; l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el primer tinent d’alcalde, Jaume Collboni; el llavors president del Port, Damià Calvet, i Aurora Catà, presidenta de Barcelona Global, el lobby format principalment pel sector immobiliari i la banca que realment va tramar la candidatura i va moure tots els fils per aconseguir la designació. No és d’estranyar que, mesos després, America’s Cup Events Barcelona, l’empresa responsable de l’organització de la Copa, contractés la mateixa Catà en una mena de reconeixement als serveis prestats. Aquesta foto representa fidelment el suport a l’organització, vehiculat mitjançant la fundació Barcelona Capital Náutica, integrada pel Ministeri de Cultura i Esport, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, el Consorci publicoprivat Turisme de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Cambra de Comerç i Barcelona Global.
No hi havia hagut cap informació prèvia, es va anunciar de cop i volta, a cosa feta i, segons sembla, amb una sèrie de clàusules que blinden tant l’esdeveniment mateix com la confidencialitat al seu voltant, incloent-hi el seu finançament. Tot plegat afegeix una capa extra d’opacitat a un esdeveniment del qual, de fet, no s’ha explicat pràcticament res.
Malgrat l’escàs seguiment i tradició a casa nostra, es tracta del tercer esdeveniment esportiu més gran al món, només per darrere dels Jocs Olímpics i del Mundial de Futbol
En primer lloc, no es tracta senzillament d’una competició de vela. Malgrat l’escàs seguiment i tradició a casa nostra, es tracta del tercer esdeveniment esportiu més gran al món, només per darrere dels Jocs Olímpics i del Mundial de Futbol. Aquest fet té una sèrie d’impactes dels quals tampoc ens estan parlant. Tot i que la prova principal durarà només uns dies (està prevista l’octubre del 2024), la Copa Amèrica ocuparà, amb les seves diferents competicions (la femenina, la de joves i la d’embarcacions clàssiques), des del juliol fins a l’octubre, mentre els entrenaments començaran ja aquest estiu 2023.
Així, suposarà el desplaçament a Barcelona de milions de persones, a més dels que la ciutat ja rep cada any, en els mesos i en alguns dels barris amb més massificació turística: el Gòtic, la Barceloneta, la Ribera, el Raval, el Poble-sec… I amb els impactes que ja coneixem en termes d’habitatge, comerç, mobilitat, consum de recursos, contaminació o saturació turística. En concret, les platges de Sant Miquel, de Sant Sebastià, de la Barceloneta i del Somorrostro esdevindran brutalment saturades durant mesos, encara més del que ja és habitual.
Aquesta mateixa primavera s’instal·laran els estands dels 6 equips participants i arribaran a Barcelona les respectives plantilles de treballadors amb les seves famílies, almenys 2.500 persones en total, tensant encara més una ciutat que pateix una gentrificació extrema. Si actualment el mercat de lloguer a la ciutat es troba a uns nivells mai vistos i amb una gran escassetat d’habitatge, l’afegit ja habitual de turistes i el de totes aquestes persones que llogaran pisos per mesos, faran molt més difícil l’accés a l’habitatge, augmentant-ne els preus i reduint-ne la disponibilitat. Per altra banda, ara com ara resulta molt difícil trobar amarradors per a l’estiu del 2024, no només al port de Barcelona sinó fins i tot a la Costa Brava.
No és menys preocupant l’apartat del finançament públic d’aquesta autèntica festa dels rics. Els contractes signats pels diferents estaments de l’administració pública són d’una opacitat absoluta i fan dubtar fins i tot de la seva legalitat. Segons ja va destapar la Directa, la inversió pública serà com a mínim d’entre 48 i 55 milions d’euros. Fa poques setmanes coneixíem que l’Ajuntament de Barcelona destinarà enguany a la Copa Amèrica una part important de la recaptació aconseguida amb la taxa turística, teòricament pensada per compensar els impactes negatius del sector. El suport institucional està assegurat al màxim nivell: aquesta competició rep la categoria d’“esdeveniment d’interès nacional”, que entre altres coses, implica que en qualsevol moment el Consell de Ministres pot aprovar les modificacions que consideri pertinents, sense haver de rendir comptes a ningú.
Fa poques setmanes coneixíem que l’Ajuntament de Barcelona destinarà enguany a la Copa Amèrica una part important de la recaptació aconseguida amb la taxa turística, teòricament pensada per compensar els impactes negatius del sector
Així, la Copa Amèrica compta amb una sèrie de privilegis que fan d’ella, a la pràctica, una mena de zona franca: fiscalitat especial –beneficis i incentius per a patrocinadors i d’altres participants, importacions sense IVA…–, tramitació exprés i excepcional de visats i permisos de treball, llicències i permisos per a ocupació d’espai públic per part de Generalitat i Ajuntament (per tant, Port i ciutat), cessió de 20.000 metres quadrats durant cinc mesos al Moll de la Fusta per muntar-hi una fira anomenada Village, a més d’altres 4000 metres quadrats pavimentats i equipats amb llum, aigua, fibra òptica i clavegueram per a cadascun dels cinc equips participants.
Per últim, i com que tots els discursos al seu voltant posen èmfasi en la injecció de diners que l’esdeveniment suposarà per a la ciutat, cal recordar que la seva celebració a València de les edicions de 2007 i 2010 va deixar un forat a les arques públiques que encara està acabant de pagar. De fet, la ciutat no ha volgut tornar a acollir aquest esdeveniment enguany.
La imatge de la presentació amb Aragonès, Colau, Collboni, Catà i l’organitzador recorda massa l’estampa de Rita Barberà i Paco Camps del 2007. Era l’època dels grans esdeveniments a València, en què hi va haver una gran inversió, per exemple també la Fórmula 1, que Catalunya també allotja. Un estudi de la Universitat de València i de la Politècnica de València analitzava els impactes econòmics d’aquells esdeveniments. Com a aspectes positius destaca que és una competició que situa al mapa la ciutat que l’allotja al mapa, cosa innecessària per a una Barcelona molt posicionada. D’aquell esdeveniment també destaca la inversió de 825 milions d’euros per remodelar el port. En el cas de Barcelona, l’Autoritat portuària argumenta que no caldran reformes rellevants, però justament aquells estudis mostren que els sectors més afavorits d’aquella organització són per aquest ordre el de la construcció i el d’indústria química, minerals, metal·lúrgia i altres productes, també lligats a les obres. També destaca l’impacte en sectors com l’immobiliari i la restauració. Finalment, a les conclusions destaca la seva característica d’operació urbanística i de serveis terciaris i, especialment, el fet que les grans empreses i les multinacionals fossin les principals beneficiàries, mentre l’impacte real al teixit econòmic valencià va ser molt escàs.
Fa pocs mesos es van complir 30 anys de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona. També recentment quedava aturada la intenció de portar els d’hivern de 2030 al Pirineu, gràcies a la mobilització en contra. Els del 1992 van transformar radicalment la ciutat i el país, i van ser viscuts en una mena de consens acrític avui en dia superat totalment.
No sembla factible aturar la Copa Amèrica 2024 a hores d’ara, però és imprescindible trencar el silenci actual i substituir-lo per un clam de rebuig i una fiscalització ciutadana a tal desgavell. Malauradament, una allau d’atacs al territori i als ecosistemes –ampliació de l’aeroport, Hard Rock, Quart Cinturó, urbanització constant de la costa i la muntanya…– fan que la rica xarxa de moviments de resistència i de lluita en defensa del territori d’arreu del país estigui ben ocupada, però entre totes i tots hem de fer un esforç conjunt per no deixar passar sense oposició un esdeveniment amb forts impactes negatius a la ciutat i més enllà, que ha estat decidit des de les altes esferes per beneficiar interessos privats i és contrari al bé comú. Mostrem el nostre rebuig i les seves vergonyes, fiscalitzem i denunciem l’espoli.
