Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Denúncia del robatori de la Boqueria

Durant l'estiu, la qüestió de la "seguretat" i els furts està en boca del responsable de Seguretat de l'Ajuntament de Barcelona, Albert Batlle, i ocupa primera pàgina als mitjans de comunicació. David Karvala, veí del Raval, denuncia un altre tipus de robatoris: la pèrdua d'un mercat com la Boqueria i el comerç local

Ara que s’ha posat de moda denunciar els furts a les xarxes, vull denunciar que m’han robat -ens han robat- la Boqueria. No vull dir que m’han robat a la Boqueria. No, dic que el mercat de sempre ja no hi és. Ha estat un robatori aprofitant la distracció. Entre l’estiu i altres coses, feia més d’un mes que l’havia perdut de vista i ostres!, se l’han emportat.

Aquest matí hem anat a la parada de sempre per comprar fruita a granel, però està plena de gots de sucs i pots de fruita tallada. Encara tenen una petita secció amb fruites i verdures normals, però quan hem demanat sis quilos de taronges el noi nou que ara hi treballa ha fet una cara estranya; evidentment només sap cobrar monedes d’un euro per als potets, potser mai en sa vida ha fet servir la balança.

A la Boqueria, el turisme hi és des de fa temps, per descomptat. Però abans es limitava al passadís central, després a la part del davant… en tot cas, sempre hi havia seccions on seguia sent el mercat de sempre. Però ja no. La massificació turística ara l’inunda del tot. Fa més de 25 anys que visc a Barcelona i en fa uns 20 que visc al que per a mi encara és el millor barri de la ciutat, el Raval, amb la Boqueria com el meu mercat local.

A la Boqueria, el turisme hi és des de fa temps, per descomptat. Però abans es limitava al passadís central, després a la part del davant… en tot cas, sempre hi havia seccions on seguia sent el mercat de sempre. Però ja no

Amb els anys, però, la ciutat ha anat perdent coses. Quan vaig venir a viure aquí, vaig flipar amb els tomàquets; a diferència de Londres, tenien sabor. Ara fa temps que no és així. Fa anys que compràvem a la mítica botiga del carrer Ferran, La Fuente. Va ser un daltabaix aquesta primavera quan van tancar el taulell d’embotits i formatges a granel. Ens van explicar que els turistes no compren així mentre que, a poc a poc, la gent que abans sí que ho feia ha hagut de marxar del barri Gòtic, pels lloguers astronòmics. La bona gent que encara treballa a la botiga havia resistit la pressió, però al final els amos els van obligar a tancar el taulell. No era rentable.

Llavors Barcelona està perdent elements importants de la seva identitat (segur que hi ha molts més exemples).

La culpa la té la migració? Els manters, potser? Si no els manters, segurament seran els “MENA”? La culpa l’han de tenir aquests grups assenyalats, dia sí i dia també, pels mitjans, pels partits de dretes… i per un Consistori que sembla que ja no es recorda de les promeses de la nova política progressista. Però no, no és això. El problema és la gentrificació, i a Barcelona la gentrificació es deu a la massificació turística. El gran negoci de Barcelona, “la millor botiga del món”.

La paradoxa (o no) és que els personatges que es fan dir “identitaris” no és que no combatin el problema, sinó que miren cap a una altra banda, quan no el promouen directament. (Per qui no ho sàpiga, un “identitari” és un fatxa de tota la vida que ha après a escriure i fer servir Twitter.) Gràcies a l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), sabem d’un “identitari” català, almenys, que es dedica a vendre la ciutat a granel, per dies, mitjançant un negoci de pisos turístics. Sembla que així finança la seva afició: “defensar la identitat catalana”.

Hem de defensar la nostra identitat? En cert sentit sí, però no és una identitat definida pel color de la pell, per una religió o creença, ni per una llengua, sinó per persones treballadores, les persones de baix, de tots els colors, que simplement estimem Barcelona com un lloc per viure i treballar, no com un negoci

La parada de la Boqueria on solíem comprar ha estat gairebé l’última a rendir-se al tsunami i prioritzar els productes turístics. Les altres parades havien anat caient, una rere l’altra, però fins ara, aquesta es mantenia fidel a les tradicions. La porta una gent marroquina molt maca.

Passa quelcom semblant amb els bars del barri. Fa un segle els devia portar gent barcelonina amb vuit cognoms catalans; després migrants de comarques; després gent de València o Aragó; després d’Andalusia o Galícia; i ara potser gent xinesa. Però són els mateixos bars de barri on et coneixen, on pots estar cinc minuts per fer un cafè ràpid o passar dues hores llegint un llibre. I és igual que diguis “bon dia” o “ni hao” en entrar; si només serveixen entrepans i croquetes, o si també fideus.

Les persones que fan la feina de base -en un bar, en un despatx, a l’hospital, netejant el carrer…- les persones que fan habitable la nostra ciutat sí que contribueixen a mantenir la seva identitat, sense importar els seus orígens. Els que fan negocis de turisme mentre es queixen de la gent migrada són simplement hipòcrites.

Hem de defensar la nostra identitat? En cert sentit sí, però no és una identitat definida pel color de la pell, per una religió o creença, ni per una llengua, sinó per persones treballadores, les persones de baix, de tots els colors, que simplement estimem Barcelona com un lloc per viure i treballar, no com un negoci. Una Barcelona on puguem ser éssers humans, no mercaderies.

Aquesta ciutat és més pobra sense poder comprar embotits a granel a La Fuente, o quilos de taronges a la Boqueria. Però encara queda molt perquè lluitar. Amb les amenaces del racisme i l’extrema dreta, de la catàstrofe climàtica i més coses… haurem de lluitar en molts fronts.

Però igual que amb la qüestió de “la identitat”, sabrem amb qui comptem, a qui realment li importa la vida de la gent en aquesta ciutat, i qui només en vol treure profit mentre ens ataquen, a les veïnes i veïns que formem la Barcelona de veritat.

Però, tornant al principi, on puc denunciar el robatori de la Boqueria?