Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

Milagros Carreño, portaveu de les Kellys d'Eivissa i Formentera

"Tenim por perquè ens poden acomiadar, però cal posar en una balança la por i la salut"

Milagros Carreño, representant de l'associació de las 'kellys' / Noa Tendero

“Las kellys” és un acrònim de “les que netegen habitacions” en castellà. Així es coneix el col·lectiu de cambreres de pis, que han començat a organitzar-se per visibilitzar la càrrega de treball que suporten i per reivindicar millores laborals. El cap de setmana, les Kellys d’Eivissa i Formentera estaven convocades a la vaga i l’han secundat unes 2.000 treballadores, aconseguint un seguiment del 33% -a Eivissa-, segons la CGT. Entrevistem la portaveu Milagros Carreño.

Quina és la situació de les kellys a Eivissa?

La situació ja és insostenible. Cada any tenim més càrrega de treball: més mobiliari als hotels, més reformes… i es van agregant més coses a netejar. Però sempre tenim el mateix temps, no ens treuen habitacions encara que aquestes tinguen més mobiliari. Ens tracten com si fóssim menys per ser dones, quan som professionals, com qualsevol company d’un altre sector. Pensa que, per exemple, ens miren la bossa personal en entrar i sortir de la feina.


Quin tipus de contracte teniu?

Els contractes estan bé. No hi ha pràcticament externalitzacions i si n’hi ha, són poques i no les coneixem. El que passa és que a algunes dones els posen contracte de netejadores i les posen a fer habitacions, la qual cosa és il·legal. Decideixen fer-los aquest tipus de contracte perquè cobren menys i les posen a fer la mateixa feina que a una cambrera de pis. Hi ha quasi 200 euros de diferència salarial, i de càrrega de treball n’hi ha moltíssima més, ja que les netejadores van a un ritme normal i les cambreres de pis van a un ritme frenètic, sempre corrents. És molt més treball i molt més esforç físic.


El 90% de les treballadores tenen problemes físics o psicosocials. Què demaneu o exigiu per pal·liar-ho?

Ara ja exigim -perquè no podem perdre més temps- que ens treguin càrrega de treball, que facin les anàlisis pertinents de càrrega de treball, que es compleixi la llei de 31/1995 per obligar els empresaris a fer les revisions i els hotels a fer les anàlisis ergonòmiques dels moviments repetitius i de les nostres feines del dia a dia.

 


Quina és la resposta dels polítics i sindicats majoritaris que no convoquen la vaga?

Ni convoquen ni donen suport a la vaga. La seva posició és dir que tot està bé, que la càrrega de treball està regularitzada amb 40 hores de treball setmanals i dos dies lliures. Però hi ha molts incompliments. Quan entra una persona nova en un lloc de treball, la coaccionen dient-li que si lliura un dia la contracten, però si en lliura dos, no la contractaran. La llei no s’està complint.


Heu rebut coaccions per la vaga?

Sí, moltíssimes. Estan dient a les treballadores que la vaga és il·legal, perquè tinguen més por, perquè no es decidisquen. Les treballadores que viuen dins dels hotels, els dies que fan vaga les deixen al carrer. És a dir, els neguen el dret a entrar a dormir i els treuen el dret a entrar a menjar, és a dir, que els deixen al carrer els dos dies de vaga. Per tot això, entre altres coses, la vaga només es convoca a Eivissa i Formentera.


Com la valoreu?

Per a mi la vaga ja era un èxit abans de produir-se, perquè les companyes estan començant a despertar i a valorar el seu treball i defensar-lo, a defensar-se de l’explotació, i així es genera consciència. Ens estem unint i ens donem suport les unes a les altres per seguir endavant. Tenim por, totes tenim por perquè ens poden acomiadar, però cal posar en una balança la por i la salut, i per a mi val molt més la meua salut. Ha tingut més seguiment del que esperàvem, perquè a Eivissa és difícil treure la gent al carrer. Estem satisfetes, perquè a més, hem rebut molt suport


S’ha produït algun incident?

Hi ha hagut un petit incident. Dins un hotel una companya estava fent sonar el xiulet i el soroll va despertar un nen. El pare va sortir de l’habitació enfadat i va enfrontar-se a una companya. Va haver d’intervenir la seguretat de l’hotel perquè l’home li estava fent mal.

 

Què fareu si no reaccionen amb la vaga?

De moment, el secretari general de la CGT ha parlat per telèfon amb la Directora de treball i ens han d’informar encara com ha anat. Donarem un marge de temps perquè donin resposta a la nostra reivindicació. Doncs si no reaccionen perquè els sembla que l’ha secundat poca gent, l’any que ve a l’estiu intentarem mobilitzar una vaga general. A més, ara ens dedicarem a “anar a per ells” amb la llei a la mà.