El jutjat d’instrucció 19 de València ha admès a tràmit una querella criminal presentada pel president de l’acabada de crear associació Comitè Legal para la Lucha contra la Discriminación, Abel Isaac De Bedoya Piquer, on es denuncia que vuit activistes pels drets humans haurien comès delictes d’incitació a l’odi i/o amenaces durant la campanya que, l’agost de 2015, va reclamar “un gest de coherència” al Festival Rototom perquè no incorporés Matisyahu a la seva cartellera. El cantant ha donat suport a l’exèrcit d’Israel, després d’operacions sagnants com la de l’assalt a la Flotilla de la Llibertat.
La campanya va reclamar “un gest de coherència” al Festival Rototom perquè no incorporés el cantant Matisyahu a la seva cartellera, l’agost de 2015
El querellant ha dipositat 2.000 euros al jutjat per tal d’exercir l’acusació popular en una causa on ja s’ha citat a declarar com a testimoni l’organitzador del festival. L’esdeveniment cultural va ser l’epicentre de les crítiques a les xarxes socials aquell estiu, precisament per haver convidat un artista que en diverses ocasions havia donat suport explícit a les intervencions militars.
Acusen els vuit activistes d’un presumpte delicte “de promoció i incitació pública a la discriminació i l’odi per motius referents a la ideologia, religió o creences, o subsidiàriament, per lesió a la dignitat de les persones per raons de la seva ideologia, religió o creences del capítol 510 del Codi Penal”, el mateix article que la Fiscalia contra l’Odi acostuma a aplicar als grups neonazis. A més, també assenyala que s’hauria comès un presumpte delicte d’amenaces o coaccions. De Bedoya Piquer vincula els acusats amb les organitzacions Boicot, Desinversions i Sancions (BDS) del País Valencià i Catalunya, i atribueix a aquestes entitats la “promoció de l’odi”. Es tracta de la primera vegada que s’acusa activistes pels drets humans a través de l’article 510 del Codi Penal. Els fets s’han conegut just la setmana que, en resposta a la condemna del cantant de Def Con Dos, 200 catedràtiques i professores de dret penal han signat un manifest en defensa de la llibertat d’expressió.
Tot i les afirmacions del querellant, els tuits –que són la base argumental de la causa– als que es fa referència denuncien el “sionisme” i no pas la condició religiosa del cantant: “Sabeu que @sunsplash invita a artistes sionistes i els pinta com a pacifistes”, es diu textualment. A la definició de sionisme que trobem a la Viquipèdia s’assegura que “l’objectiu declarat des del començament serà expulsar els pobladors palestins natius per establir-hi una majoria de població jueva que faci viable el projecte d’Estat jueu”, i per a argumentar-ho citen les paraules d’un dels ideòlegs del sionisme, Chaim Weizmann: “… Els pobladors indígenes són com les pedres de Judea, obstacles que han de ser escombrats en un camí difícil”. Malgrat tot, a la mateixa querella es reconeix que un dels acusats es va posar en contacte amb l’organització del festival per manifestar que l’artista “justifica crims contra la humanitat i assassinats” i això “és incoherent amb un festival que promou la pau i el respecte pels drets humans, com és el cas de Rototom”. A la querella s’afegeix que alguns dels encausats assenyalaven el cantant com a “justificador d’assassinats de persones i de massacres de nens i nenes”.
Reacció d’entitats i personalitats
La reacció no s’ha fet esperar, i un llarg llistat d’entitats i personalitats han signat un manifest “en defensa de la llibertat d’expressió i contra la criminalització de la solidaritat amb Palestina”. “Es tracta d’una acció legal amb l’objectiu de deslegitimar el nostre compromís no-violent amb els Drets Humans, que prové de la defensa de la llibertat, la igualtat i la justícia de la mateixa manera que la portaren a terme Rosa Parks, Martin Luther King o Nelson Mandela”, asseguren les persones impulsores del text. En el manifest s’emmarquen les crítiques a Matisyahu en “un intens debat, en el qual les diverses opinions van poder aflorar, en exercici de la llibertat d’expressió i la legítima llibertat política.. Suposaren una interpel·lació, una crida a la coherència al Festival Rototom Sunsplash, de llarga trajectòria de compromís amb els Drets Humans i la pau”.
Un llarg llistat d’entitats i personalitats han signat un manifest “en defensa de la llibertat d’expressió i contra la criminalització de la solidaritat amb Palestina”
En roda de premsa, les acusades han denunciat la situació al costat del catedràtic Javier de Lucas i Liliana Córdova de la Xarxa Jueva Antisionista Internacional Ijan, que s’han adherit a la campanya. De Lucas ha denunciat que la persecució que pateixen les activistes de BDS és un “escàndol i un disbarat jurídic”. Per la seva banda, Córdova, filla de supervivents de l’Holocaust, ha recordat que els jueus de tot el món van demanar boicot, desinversions i sancions contra el règim nazi. En total, ja hi ha més de 1.700 adhesions de persones, grups i entitats al manifest Defensem els Drets Humans.
Des de BDS Catalunya asseguren que “és una tècnica habitual vincular l’acció política del BDS amb finalitats antisemites per neutralitzar la creixent adhesió internacional a aquesta campanya de denúncia dels crims de guerra comesos per Israel, reconeguts per les més altes instàncies internacionals”. En aquest sentit, els signants del manifest s’adhereixen “a les veus de personalitats com el científic Stephen Hawking, el premi Nobel de la Pau Desmond Tutu, el supervivent del camp nazi de Buchenwald i participant en la redacció de la Declaració Universal dels Drets Humans, Stéphane Hessel, o supervivents de l’Holocaust com Hajo Meyer, Hedy Epstein, Suzanne Weiss, Alfred Grosser o Chava Folman Raban que criden per la fi de la colonització, l’ocupació i l’apartheid a Palestina”.
Entre les signatures, hi destaquen els cantants Xavi Sarrià o Marina Abad, l’humorista Facu Díaz, el president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya David Bondia o el catedràtic de filosofia del dret Javier de Lucas. És significativa la presència a la llista d’organitzacions amb activistes jueus, com Junts (Associació Catalana de Jueus i Palestins) o Xarxa Jueva Antisionista Internacional, així com d’entitats amb una llarga trajectòria en la defensa dels drets humans com Sodepau o Novact.
