Impressions

Destruir per construir

06/06/2016

 

La discussió dels pressupostos entre Junts pel Sí i la CUP està posant sobre la taula dues maneres molt diferents, per no dir antagòniques, de veure la realitat per intervenir sobre ella. A diferència de la CUP, Junts pel Sí planteja els pressupostos en clau merament econòmica, no pas constituent; la part social la presenta més com un “auxili” que no pas com un dret que hauria de figurar entre les bases materials del procés constituent; i la part heretada de l’autonomisme, en forma de deute i de compromisos clientelistes, es manté amagada o en sordina per no espantar els poders econòmics interiors i internacionals. Tot plegat dibuixa, doncs, una posició ambivalent, molt relliscosa en una fase intermèdia com l’actual. On Puigdemont parla de “destrucció”, caldria afegir-hi “de què”: de penetració dels interessos privats en l’espai públic, de compromisos de partit amb els poders econòmics, de manteniment d’un deute en part il·legítim, de projectes territorials subordinats al capital especulatiu, de les retallades sobre la sanitat i l’educació que mai no es revertiran... Si els tertulians i comentaristes que només veuen la part superficial de la CUP s’haguessin procurat, per vies directes o no, el document del “Marc negociador dels pressupostos”, hi haurien pogut llegir coses com aquestes:

L’enfocament del plantejament del debat sobre els pressupostos parteix d’una mirada integral de les demandes i accions polítiques de la CUP-CC al procés de ruptura amb l’Estat Espanyol i el règim del 78 en aquesta legislatura que hem defensat, des del primer moment, que és excepcional i fruit d’una anomalia democràtica. En aquest sentit, entenem que és necessari entrellaçar l’aplicació de la Declaració del 9N, la garantia d’engegar un Procés Constituent popular i sobirà i uns pressupostos que desbordin l’autonomisme.
Per la CUP-CC la ruptura amb l’Estat Espanyol implica desconnectar de les Estructures polítiques, jurídiques i econòmiques d’aquest. Per això, els pressupostos han de ser una de les eines estratègiques per acabar amb l’autonomisme, i han d’anar acompanyats d’altres accions de desconnexió (ruptura). És per això, que creiem que el debat sobre pressupostos no pot estar aïllat de la resta de pilars que per la CUP-CC suposen el camí cap a la ruptura com són el Procés Constituent i la Declaració del 9N, i en especial el seu annex, sense renunciar a anar més enllà.
A vegades es fan servir les mateixes paraules per dir coses diferents, en aquest document hi ha la nostra bateria de propostes. Aquestes no responen al que per nosaltres seria el pressupost ideal però entenem que en el context en el que estem ha de ser un pressupost de consens, treballat conjuntament, entre totes les forces independentistes”.


En aquest preàmbul, està reflectida tota la política de la CUP: destruir per construir. Cap novetat, d’altra banda: si es va “destruir” Mas, es va ajudar a “construir” Puigdemont. I aquí un incís tàctic: a l’acord del 9-N, no es parla enlloc ni explícitament d’aprovar uns pressupostos, una part delicadíssima de la política que sempre cal mirar amb lupa i discutir sense descans, més que més en legislatura de divuit mesos, segons el full de ruta de la majoria independentista. A qui interessen uns pressupostos sense discussió? Als que no els lliguen al procés constituent ni a l’enterrament de l’autonomisme; només interessen uns pressupostos acrítics i continuistes als que volen mantenir privilegis. Resulta estrany, en aquest sentit, que Puigdemont ataqui la CUP a pit descobert, quan estratègicament l’hauria de cuidar amb mim; no m’agradaria maliciar que li estan fent el llit, dins el seu propi partit, els que volen que fracassi el procés per tornar, després del 26-J, al pacte amb Espanya, les boires del referèndum i altres amenitats postautonòmiques.

I encara una altra coseta, per no cansar el personal, que troba els articles massa llargs. A banda que l’eixamplament de la base social del procés no es pot fer en termes d’“auxili social”, sinó en clau de transformació social/ruptura amb l’Estat, com és que Junts pel Sí i la CUP no disposen d’una tàctica comunicativa per mostrar a la ciutadania el paper prepotent, obstruccionista, hipòcrita i, en definitiva, reaccionari de la resta de forces del Parlament sense excepcions? El personal ha d’entendre políticament el gran potencial transformador de l’independentisme; esclar que, per aconseguir-ho, cal fer política. I em temo que una part del bloc independentista s’estima més tirar amb bala contra la CUP que contra els seus enemics principals.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: